19-10-14

9N: PUNT DE PARTIDA

9n

Queden tan sols tres setmanes per arribar al 9 de Novembre. Durant gairebé un any aquesta data ha centrat la majoria de les informacions als mitjans de comunicació catalans i les converses informals entre els ciutadans. Com bé sabem, l’Estat espanyol ha prohibit la consulta tal i com es va plantejar. Ara s’ha obert un nou horitzó, amb un procés participatiu descafeinat (ridiculitzat per alguns), amb els partits polítics que han liderat aquesta via dividits i amb visions divergents. Davant d’aquesta situació, volem aportar el nostre humil punt de vista sobre el full de ruta que s’hauria de serguir.

1.- Votar el 9N. És cert que la nova consulta alternativa plantejada per Convergència no és la que preferim, sense el suport administratiu necessari ni les garanties democràtiques plenes que oferia la primera opció. L’Estat espanyol és el responsable d’aquesta situació. Però no podem renunciar als nostres drets. Cal votar, sigui com sigui. La legitimitat del resultat el donarà la participació. Si els índex són alts i la població contrària a la independència també es movilitza, la consulta serà plenament vàlida. Cal convèncer, doncs, a totes les posicions, especialment les unionistes. Que els partits diguin i facin el que vulguin; la responsabilitat de manifestar-se a través del vot és de cadascú de nostres. Tenim dues setmanes i molta feina a fer.

Si la participació a la consulta és alta (percentatge proper al 50% de la població que pot votar), s’obren dues opcions. Si el resultat és negatiu, tot s’atura; si el resultat és és a favor de la independència, el procés ha de seguir.

2.- Candidatura unitària. Sabem que s’estan fent moviments en aquest sentit. Cada vegada augmenta la pressió social i institucional per tirar-ho endavant. Des del nostre punt de vista, cal seguir aquest camí. Cal trobar representants de la societat civil, gent al marge dels partits, que comptin amb el suport dels polítics. Professors, economistes, advocats, escriptors, cantants, actors, artistes plàstics… Gent compromesa amb la independència que representin la base del moviment: la població catalana. En aquest sentit, l’ANC i Òmnium Cultural hi juguen un paper fonamental. Tenen la força i els lligams necessaris per trobar els noms de consens que puguin ser aprovats pels partits, tot renunciant a participar en aquesta llista.

3.- Eleccions plebiscitàries, amb un únic punt: vol la independència de Catalunya? Els partits unionistes es podrien agrupar o mantenir les sigles separades. Les posicions, això sí, han de ser suficientment rotundes i clares per a la població. Si les eleccions es poden celebrar abans d’acabar l’any, millor. El més important és poder dedicar aquest temps a debatre, a oferir punts a favor i en contra de la independència de Catalunya, intentant minimitzar els sentiments i prioritzant la raó. És el que hauríem d’haver estat fent ja, en comptes de seguir sense saber si podrem votar o no, una realitat que no s’hauria ni de debatre 

4.- Resultats. Si guanya el NO, els partits unionistes governen durant els propers quatre anys. Si guanya el SI, cal crear un Govern de transició per negociar la independència de Catalunya amb Madrid i la comunitat internacional. Els líders dels partits que han donat suport a la llista conjunta, han de tenir presència. Per aquest motiu tots hi haurien de ser presents recuperant la figura del Conseller sense cartera, que forma part del Govern, amb veu i vot, però no té poders executius sobre cap àrea en concret (el president Tarradelles ja va utilitzar aquesta fòrmula quan va tornar de l’exili per a la resta de líders de partits prohibits pel franquisme, abans de les primeres eleccions autonòmiques). Si no hi ha negociacó possible amb l’Estat, aquest Govern ha de declarar de forma unilateral la independència.

5.- Constitució i eleccions. El Govern de transició hauria d’aprovar la Carta Magna catalana i, tot seguit, convocar noves eleccions amb la presència dels tradicionals partits polítics. Si es compleixen aquests passos, es podrien celebrar aquestes eleccions abans d’acabar el 2015.

Són cinc passos senzills i complicats a la vegada. El més important és, però, que la població pugui parlar, pugui decidir lliurement i que es respecti la seva voluntat. La democràcia és això, no la immobilitat d’unes lleis caduques. Si la gent vol, la realitat canvia, es transforma i no passa res. En altres èpoques es vessava sang per fer triomfar la voluntat popular. En ple segle XXI, cal demostrar que els grans canvis, a la nostra societat, es poden realitzar de forma pacífica, civilitzada i dialogada.

Salut i creació!

PRODUCCIONS LA LLACUNA

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en 00-Catalunya, 38-Octubre 2014. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s