9N: L’HORA DE LA REFLEXIÓ
Catalunya va viure ahir una jornada que es pot catalogar d’excepcional per diversos motius.
1- Perquè mai hi havia hagut una mobilització general a tot el país per votar en relació l’encaix entre Catalunya i l’Estat espanyol. Des de fa molts anys, dècades i fins i tot segles, el tema era present però mai s’havia abordat d’una manera tan clara.
2- Perquè s’ha hagut de fer al marge dels processos consultius tradicionals. La manca de visió del Govern central, la falta de comprensió, diàleg i valentia política fa que s’hagi hagut d’idear un sistema de votació propi, autogestionat i desprestigiat per aquells que ho han prohibit. El poble ha donat una lliçó de democràcia a aquells que l’han de gestionar.
3- En últim lloc, pel civisme, la festivitat, la responsabilitat i el rigor dels organitzadors, participants i, sobretot, dels voluntaris (les més de 40.000 persones que van col·laborar de forma altruista, realitzant tasques de control de les votacions). Una vegada més s’ha demostrat que les tensions, la divisió i l’enfrontament no existeixen.
El 9N passarà a la història per tots aquests motius. Una vegada més s’ha alçat la veu per reclamar respecte i una democràcia real. Preguntar no ha de fer por; preguntar és una obligació a la que s’ha de sotmetre el dirigent polític. Aquesta ha de ser la primera lectura inequívoca de la jornada d’ahir.
A partir d’aquí, però, cal llegir els resultats i decidir cap a on ha de seguir el procés. Intentarem sumar la nostra humil reflexió a totes les que es produiran avui i durant les properes setmanes.
PARTICIPACIÓ: Des del 2010 (quan es va celebrar la multitudinària manifestació contra les retallades del Tribunal Constitucional a l’Estatut del 2006), hi ha hagut un autèntic ball de dades en relació a la gent que formar part del moviment independentista. L’11 de Setembre del 2012, la Via Catalana, la V d’enguany… per part dels organitzadors es feia girar la xifra entorn dels dos milions de persones. Ara podem veure que aquest nombre era força exacte.
Finalment es dóna la xifra d’uns 2.250.000 votants. Comptant amb els vots estrangers (que encara han d’arribar) i els 15 dies que queden per seguir exercint aquest dret, la xifra girarà entorn dels dos milions i mig de participants. És, sens dubte, un nombre molt elevat, que significa un percentatge de participació que s’aproxima al 40% de la població amb dret a vot. És molt, o és poc? Aquesta és una pregunta difícil de respondre.
S’ha mobilitzat majoritàriament la població secessionista. Tenint en compte que una alta participació en comicis convencionals és del 70% (en el referèndum escocès va girar entorn del 80%), ens trobaríem una mica per sobre de la meitat. De fet, la mitjana al nostre país es situa entorn del 60% de participació, arribant a un màxim del 77% en les generals del 2004 (després dels atemptats de l’11-M) i al 66% de les autonòmiques del 2012. Se suposa, doncs, que en una votació oficial la meitat contrària a la secció es mobilitzaria i igualaria més les forces. Comptant que s’arribi a xifres superiors al 70% i que qui no ha votat sigui contrari a la independència, és clar.
RESULTATS: Com era de preveure, el SI-SI s’ha imposat amb rotunditat. Més d’un 80% ha triat aquesta opció. Això significa (a l’espera dels vots que falten), prop d’1,7milions (aproximadament el mateix nombre de vots que van treure els partits nacionalistes / independentistes a les darreres eleccions del 2012). Està clar, doncs, que la massa rupturista es manté estable i el famós suflé es resisteix a baixar. Sent molt optimistes, el resultat final pot acostar-se (en cap cas superar) els 2 milions de butlletes independentistes. En percentatges totals (i arrodonint), podem donar entre un 35-40% de vots secessionistes. De nou ens preguntem: és molt o és poc?
Alguns diuen avui que el 35% del cens no pot condicionar la política del país. Cal recordar, però, que l’actual majoria absoluta del PP significa el 32% del cens en les darreres eleccions; en aquest cas, però, això sí que legitima a fer i desfer de manera poc dialogada…
També es diu que en unes eleccions convencionals els menors de 18 anys no podrien votar i que la participació immigrant també seria més reduïda. És cert, però també cal tenir en compte que en el referèndum escocès es va pactar que la població pogués votar a partir dels 16 anys i que en una consulta legal hi hauria més facilitats per participar. Tot i la gran mobilització i el sacrifici que molts van fer, les cues i la distància per votar també van frenar alguns ciutadans independentistes.
I ARA QUÈ? Tot plegat ens porta a concloure que la jornada ha estat històrica i ha servit per constatar clarament que la xifra d’independentistes gira, com es deia de forma aproximativa, als 2 milions de persones. Això fa que, tot i el desprestigi que intenten crear, ara sí que tinguem unes dades concretes sobre les que treballar. Aquestes xifres, però, segueixen sense ser concloents ni definitives. Una participació o un nombre de vots secessionistes proper als 3 milions sí que hagués estat definitiu. De moment, amb el que tenim, certifiquem el nombre d’independentistes a Catalunya però no dóna una força total i inqüestionable per a la Declaració Unilateral d’Independència. De moment, doncs, aquesta opció s’haurà de descartar.
Des del nostre punt de vista, ara només tenim dues possibilitats: insistir en la via del referèndum pactat (des d’avui fins a final d’any) i, si es segueix negant aquesta possibilitat, convocar les eleccions plebiscitàries (abans de la primavera del 2015).
Els problemes polítics només es solucionen amb política. En democràcia només s’han de prendre decisions en base a la voluntat popular. I la veu del poble s’ha d’expressar sempre a través del vot. Diuen que la jornada d’ahir va ser antidemocràtica; el que no és democràtic és limitar-se a negar la voluntat popular des d’un despatx amb lleis creades en un context sociopolític absolutament desfasat i superat. Aquesta és una premissa fonamental que cal assumir per començar a entendre què és el que està passant. Tampoc és tan difícil…
Salut i creació!
PRODUCCCIONS LA LLACUNA