#EFECTECANVIES
Can Vies és un Centre Social Autogestionat del barri de Sants, a Barcelona, situat en un edifici propietat de TMB des del 1997. Des de fa 17 anys, doncs, en aquest espai s’hi planteja una organització que ofereix activitats i servei al marge de les institucions, de les subvencions, dels patrocinis i de la iniciativa privada. Tot el que s’hi ha fet, doncs, ha partit del moviment assembleari (demostrant que existeix des de molt abans de l’esclat del 15-M, ara fa tres anys) i des de l’altruisme, la generositat i les ganes de construir una societat més humana i cooperativa, al marge dels moviments econòmics i especulatius. A Can Vies (com a tants d’altres centres autogestionats), es crea un teixit associatiu i participatiu sense cobrar, amb diàleg, tolerància i ganes de construir una alternativa social diferent. La resta del barri, en general, sempre ha tingut una bona relació amb aquest espai, valorant la tasca de les persones que hi formen part.
Can Vies ha estat notícia ara per unes raons que poc tenen a veure amb la seva activitat. No s’ha informat d’un nou taller, un curs, una activitat d’ajuda a persones amb dificultats socioeconòmiques o una festa reivindicativa. Ha estat notícia perquè finalment l’edifici ha estat desallotjat i enderrocat amb una increïble celeritat. Aquesta situació ha provocat el rebuig de gran part del veïnat i la mobilització de les persones que hi participaven. Les manifestacions han acabat amb disturbis i una resposta desproporcionada i aleatòria per part dels Mossos d’Esquadra, com demostren les nombroses imatges que posen en qüestió l’actuació policial.
DAVANT DE LA SITUACIÓ GENERADA ARREL DE L’ENDERROC DE CAN VIES, VOLEM MANIFESTAR QUE:
– Cal més tacte i diàleg per part de l’Ajuntament. Cal preveure que amb aquest desallotjament hi hauria una resposta popular important, tenint en compte l’arrelament i la trajectòria del centre.
– L’Administració no pot actuar de forma unilateral i els col·lectius afectats per la seva gestió han de seguir parlant amb l’Ajuntament. Si una de les dues parts es tanca en banda la solució sempre serà per la força (i aquí acostuma a tenir més possibilitats de guanyar l’administració pública).
– No és només Can Vies. En general (i al Poblenou ho hem pogut veure també amb molts exemples, com la Flor de Maig), la prioritat de l’Ajuntament és la defensa de la propietat, encara que la mantingui buida, sense inversió i sense atenció. No diem d’abolir la propietat privada; diem que davant la seva mala gestió d’un espai es permeti (si la població així ho vol), l’autogestió popular des de la base.
– Democràcia és el poder del poble. Si els polítics s’omplen la boca que cal preguntar i respectar la voluntat popular, encara que la llei no ho permeti, s’ha de poder adaptar aquesta idea a la resta de realitats del país. Can Vies i la gestió de l’espai (també en l’àmbit local), en són un clar exemple.
– Els mitjans de comunicació només es fixen en aquestes realitats alternatives quan hi ha violència. Cal informar quan les coses van malament, però també quan van bé i explicar què està passant amb tota la seva complexitat i punts de vista.
– No es pot generalitzar la violència puntual d’aquests dos dies amb un moviment de llarga trajectòria, èxit i arrelament al barri. És simplificar i fer demagògia.
– Ja n’hi ha prou de catalogar la gent que formava part de Can Vies com a “joves okupes sense perspectives de futur”. Com en tants d’altres centres autogestionats, hi participa gent ben diversa: assalariats, gent a l’atur, menors, tercera edat, gent adulta… Ser antisistema no és ser violent o un “bala perduda”. Fins que no s’entengui això no es podrà començar a empatitzar i parlar amb respecte mutu.
– La policia ha de garantir la seguretat i frenar les accions violentes, no protagonitzar-les ni provocar-les. Cal distingir qui és l’agressor i qui no hi té res a veure. S’ha de treballar més en aquest sentit, perquè les imatges mostren que al nostre país segueixen pagant justos per pecadors, i amb una desproporció i un impunitat preocupants.
Ara és Can Vies, però aquesta situació tan sols és un més d’una gestió de l’espai públic deficitària per part de l’Ajuntament. No hi ha prou diàleg ni respecte per aquestes opcions minoritàries, no hi ha prou preocupació i treball dedicat als veïns i les veïns que habiten els barris de Barcelona. Les prioritats segueixen sent unes altres. El caldo de cultiu creat per la mala gestió, el menyspreu cap al ciutadà i el servilisme cap a les empreses i les iniciatives especulatives ha explotat ara a Sants. Hi ha molts “Can Vies” a la ciutat i al país; l’exemple del que està passant és el que ha pres el nom d’#efectecanvies; que en prenguin bona nota i que rectifiquin en breus. Si no, la situació pot esdevenir ingovernable.
Salut i creació!
PRODUCCIONS LA LLACUNA
EDITORIAL 