SENTIT I SENSIBILITAT
Aquests dies són clau pel futur de l’Ateneu La Flor de Maig. Durant tot el cap de setmana s’han fet actes per difondre la situació de l’edifici i de l’entitat. Avui dimarts hi ha una concentració a les 18:00 davant la Seu del Districte de Sant Martí (plaça Valentí Almirall) i dijous a les 11:30 davant de la Ciutat de Justícia (Gran Via de les Corts Catalanes, 111). Després de més d’un any de lluita, arriba el moment de la veritat.
Sempre hem reclamat des de la nostra entitat que l’Adminisració pública estigui al servei de la societat, i no a l’inrevés. Davant de cada problema al que ha de fer front el poder públic, s’ha d’informar prèviament en profunditat sobre la qüestió i negociar la decisió final amb els representants socials. És clar que es tracta d’un procés més lent i difícil que si s’actua unilateralment, tirant pel dret, però ningú ha dit que la democràcia participativa sigui una forma senzilla de govern. Preferim la dificultat amb diàleg que la facilitat dictatorial.
És cert que uns anys enrere La Flor de Maig no vivia els seus millors moments a nivell participatiu. Les opcions d’oci han canviat i costava aglutinar gent a les seves activitats. Però això no és raó per tancar-la, sinó que ha de ser una realitat que estimuli a l’entitat per reformular els seus serveis. De fet, precisament l’actitud de l’Ajuntament ha estat el que ha revitalitzat l’espai, tot aconseguint una unió al barri i una implicació com feia anys que no es veia. Per altra banda, també és lògic que els propietaris (que ho són per unes circumstàncies poc clares o, com a mínim, poc democràtiques), lluitin per aconseguir una compensació pel que tenien. En el seu moment l’Ajuntament va fer dues coses malament: durant el franquisme va cedir la popietat a diverses families en unes condicions molt bones i, ja en democràcia, va realitzar un conctracte de lloguer desorbitat (tenint en compte que es tractava d’un local amb finalitats socials). Potser el primer error ve de molt lluny i d’un règim que ja de per si era una estafa, però en el segon cas, l’Administració no va actuar de forma seriosa ni autocrítica. Si no es fan les coses correctament, a la llarga surten els problemes.
Ara, doncs, ens trobem amb uns propietaris que no volen renunciar als diners perquè legalment ho poden fer. L’Ajuntament ha permés amb la seva falta de visió de futur arribar a aquesta situació. Davant d’aquest fet, la primera resposta va ser tancar l’Ateneu (com sempre, la solució fàcil, la menys dialogada). El Poblenou, però, ha demostrat que La Flor de Maig pot tenir vida. Perdre un espai tan emblemàtic del nostre passat i de la nostra identitat com a barri ens ha unit i mobilitzat. Hem aconseguit que l’Administració pública intenti negociar per permetre que l’entitat i l’edifici segueixin sent del Poblenou. Ara li toca al poder judicial decidir si autoritza l’ocupació de l’espai, denunciada pels mateixos propietaris.
Exigim sentit i sensibilitat. Sentit perquè hem demostrat que l’espai té vida, té un present i un futur, un recolzament social molt àmpli, transversal, sense fisures. Tota la feina que s’ha fet s’ha realitzat sense ànim de lucre. També exigim sensibilitat, perquè es tracta d’un edifici de gran valor històric, que ens explica el nostre passat com a barri, com a ciutat i com a país. Hi ha alguna manera millor d’explicar el passat de La Flor de Maig que realitzant avui en dia les mateixes activitat que les que oferia quan es va crear? El Poblenou reclama el que durant més de cent anys ha donat servei al barri d’una manera autogestionada i cooperativa. L’ateneu va nèixer en un moment que el poder públic era feble, com avui en dia. Els veïns i les veïnes substitueixen (amb èxit) la feina de l’Administració pública. Aquesta tasca i aquest espai són imprescindibles. El Poblenou, doncs, reclama el que és seu.
Per saber més sobre els propietaris de la Cooperativa i Ateneu La Flor de Maig: http://poblenou.org/index.php/2013/03/lentramat-empresarial-dels-propietaris-de-la-flor-de-maig/
Història Cooperativa Flor de Maig: http://ateneuflordemaig.wordpress.com/historia-2
Salut i creació!
PRODUCCIONS LA LLACUNA
EDITORIAL 