9-12-13

FEM RAMBLA. #POBLENOUDECIDEIX

Alguns diuen  que el moviment dels indignats no ha servit per a res, que l’esperit del 15-M s’ha diluït fins a oblidar-se definitivament. El conformisme ha estat, diuen, el guanyador de la batalla. Moviments com el de FEM RAMBLA, però, ens demostra que tot això no és veritat.

El Poblenou ha gaudit sempre d’un entorn i d’uns veïns actius, participatius, que lluiten contra allò que consideren que no es just. S’ha demostrat al llarg de la nostra historia, des del passat industrial (lluitant pels drets socials i obrers amb les cooperatives, ateneus i sindicats), fins als moviments d’oposició al 22@ (reivindicant un model de barri més sostenible i criticant l’especulació imperant al nostre barri). FEM RAMBLA ha estat la última iniciativa popular, sorgida des de la base, per demostrar al poder que la gent vol caminar en una altra direcció. FEM RAMBLA sorgeix al Poblenou perquè tenim una gran tradició de mobilització social, però el moviment 15-M també ha ajudat a la població a prendre consciència del seu poder i dels seus drets, una consciència que semblava adormida entre les opcions d’oci i entreteniment que el poder (econòmic i polític) ens ofereix per tenir-nos adormits.

Potser ara no hi ha gent acampada a Plaça Catalunya, però aquells mesos del 2011 van impulsar les ganes d’organitzar-se per canviar el que no ens agrada. Va fer descobrir a molts el poder de la paraula, del debat, de saber escoltar als altres, el poder dels nous mitjans de comunicació per difondre les idees i donar a conèixer esdeveniments, trobades i contingut extra informatiu.

Tots aquests elements són els que ha tingut FEM RAMBLA: ganes d’organitzar-se, de fer-se sentir, de participar en la decisió de com ha de ser el nostre entorn més immediat. La Rambla és un espai tan emblemàtic, tan nostre, que ha estat un detonant perquè la gent s’hi impliqui. Si al barri la gent s’ha mobilitzat per la platja, pels instituts, per Can Ricart o pels drets dels immigrants, per la Rambla encara amb més motiu. És un símbol, un espai únic que no permetrem que es decideixi el seu ús ni la seva imatge des d’un despatx, sense diàleg amb aquells que hi fan vida dia rere dia. Unir la tradició participativa del Poblenou amb tot el que el 15-M ens ha ensenyat és una garantia d’èxit. Per això la indignació no ha desaparegut; ara està a dins de cadascú, contribueix a un fomentar la consciència de revolta, d’oposició i, sobretot, de mobilització, sortir al carrer, fer-se sentir i lluitar per allò que volem. La indignació és una energia i, com tal, no es destrueix, sinó que es transforma.

Després de nou mesos d’intensa feina, FEM RAMBLA organitza demà dissabte la seva assemblea final. S’han recollit opinions amb plena llibertat i s’ha presentat un projecte concret, consensuat, per reflectir la voluntat majoritària dels veïns i les veïnes del barri. Ha estat, doncs, una iniciativa modèlica, un exemple de participació social i d’expressió democràtica. Si el poder és del poble, el poble té dret a dir al poder allò que pensa. I el poder, és clar, ha de complir amb el desig popular.

Precisament aquesta ha estat la part fosca del procés. El Districte i l’Ajuntament no han donat validesa a la iniciativa i l’han menyspreat. Han organitzat un procés paral·lel, a la seva manera, amb les seves normes. Critiquem aquesta actitud enèrgicament; no es pot fer el sord davant d’una iniciativa popular tan ben organitzada i amb tant suport. La seva posició és molt poc democràtica i els seus arguments són molt poc consistents. Demà dimarts a les 19:00 a Can Saladrigues, FEM RAMBLA celebra la seva Assemblea final per aprovar les propostes que s’han treballat durant aquests darrers mesos. És el moment clau, el punt culminant d’un procés que ha generat molta feina, però que demostra al poder que des de la base es poden fer les coses ben fetes, amb rigor i sentit democràtic. ANIMEM A TOTHOM A PARTICIPAR-HI, A FER-NE DIFUSIÓ, A POSAR EN SEU GRANET DE SORRA EN LA MESURA QUE CADASCÚ PUGUI. El procés ha despertat admiració al barri i posa de manifest que la presa de decisions sobre l’ús de l’espai públic ha de comptar amb la participació de la gent que hi fa vida, que es sent com a propi aquest espai perquè n’és el legítim propietari. Els carrers no són de l’Ajuntament, sinó dels que hi fan vida. Aquesta és la principal lliçó que n’hem d’extreure de tot plegat, que han d’escoltar i assumir els que manen, i que cal exportar a la resta d’aspectes polítics, socials i econòmics. En democràcia, el poble és qui mana. Al nostre barri, #Poblenoudecideix!!

El cultiu: NELSON MANDELA. La vida de Madiba, la seva consciència,  la seva lluita i la seva humanitat  han estat un exemple per a tot el món. Se’n va un referent, però el seu llegat i la seva influència són enormes. Gràcies a ell, la societat sud-africana i el món sencer van canviar, van superar una visió que semblava inamovible. Esperem que la seva figura il·lumini als dirigents del segle XXI perquè la seva lluita encara no s’ha guanyat; queda molta feina per aconseguir la plena igualtat de drets i eradicar arreu del món el racisme i la xenofòbia.

El fangar: JOAN PUIGDOLLERS FARGAS, Regidor de Medi Ambient de l’Ajuntament de Barcelona. Alguna cosa falla si tan sovint s’ha d’activar el protocol contra contaminació ambiental a la ciutat comtal. És cert que els factors ambientals externs condicionen moltes vegades els índex de contaminació, però la ciutat podria fer més per garantir un ambient més net. Es treballa prou des de l’Administració en un aspecte tan fonamental com aquest? Perquè es repeteixen periòdicament aquests avisos?

Salut i creació!

PRODUCCIONS LA LLACUNA