18-11-13

HOTEL AGBAR

Segons va publicar La Vanguardia el divendres passat, l’empresa hotelera Hyatt ha comprat la torre Agbar per 150 milions d’euros. La seva intenció, doncs, és la de construir un nou hotel de luxe al Poblenou, invertint uns 31 milions més per a condicionar l’emblemàtic edifici. Les seves 31 plantes combinaran les habitacions del propi hotel amb noves zones d’oci i restauració. A més, es preveu construir un mirador obert al públic (encara es desconeix si serà d’entrada gratuïta o de pagament). Actualment a l’edifici hi treballen unes 700 persones. L’empresa Agbar, que s’hi ubica des del 2009, ja ha començat a buscar un nou espai a Barcelona per traslladar-s’hi.  Al següent link hi podeu trobar la informació complerta:

http://www.lavanguardia.com/economia/20131116/54393504066/torre-agbar-hotel-grand-hyatt.html

Aquest canvi d’usos en l’edifici de Jean Nouvel ens genera una nova reflexió centrada, una vegada més, en el model de ciutat i de barri que s’està impulsant. La seva inauguració, el 2005, ja va generar controvèrsia, considerant l’envergadura de la torre com a excessiva i desmesurada. Era el símbol del 22@, la culminació de la transformació radical que havia significat l’obertura de la Diagonal amb noves empreses tecnològiques i hotels d’alta categoria que omplien els quatre quilòmetres que separen la plaça de les Glòries i el mar.

A principis dels anys 90, abans dels Jocs Olímpics, el Poblenou només tenia un hotel. Ara, 20 anys després, la xifra arriba als 25 i no para de créixer. Aquest fet ha provocat un encariment descontrolat del preu del sòl i dels productes i serveis que s’ofereixen al barri. El turisme d’alt nivell genera riquesa a la ciutat, sí, però també implica un augment dels preus que els turistes d’alt poder adquisitiu poden pagar, però que no poden assumir els veïns i veïnes del barri. Si ja era difícil fer-ho quan va començar el boom del turisme, ara, en plena crisi econòmica, aquest nivell encara és més impossible d’acceptar.

L’Ajuntament s’ha de preguntar si cal que el Poblenou tingui un nou hotel de cinc estrelles. Estan massificant aquesta zona amb el luxe turístic i l’alt nivell econòmic de les grans empreses multinacionals, mentre la població lluita per arribar a final de mes. Per altra banda, altres veïns estrangers del barri, que no ens visiten durant uns dies sinó que viuen amb nosaltres, se’ls condemna a dormir al carrer i els perseguim perquè no tenen papers. Es promociona el nom 22@, amb els valors que arrossega, i es vol fer desaparèixer el Poblenou, amb la història i el model de ciutat vinculat a les classes populars que sempre ha reivindicat. L’Ajuntament no ha participat en aquest nou canvi d’ús, és cert, però tampoc s’hi oposa. El canvi coincideix amb la seva filosofia, el punt de vista d’una ciutat elitista i de luxe que volen promocionar. L’americana, la corbata i la cartera tindran un nou aliat per consolidar el nou “model Barcelona”; les necessitats socials, urbanes i històriques del Poblenou viuran una nova derrota. Una vegada més, l’Ajuntament i la iniciativa privada deixen ben clar que només es podrà plantejar un model diferent de barri i de ciutat si s’impulsa des de la base. Ells no ens ajudaran.

El cultiu: FESTIVAL L’ALTERNATIVA. Durant tota aquesta setmana es celebra al CCCB aquest festival audiovisual, que enguany arriba a la seva 20a edició. Una xifra rodona que consolida, malgrat les dificultats econòmiques, un certamen que ofereix uns continguts i uns realitzadors independents que fugen dels circuits comercials habituals. Aquesta és, precisament, una nova perspectiva que tots nosaltres necessitem i que hem de recolzar més que mai.

El fangar: PSC. El més greu no és que el partit hagi decidit, en el congrés celebrat aquest cap de setmana, que seguirà girant l’esquena a la consulta d’autodeterminació, una iniciativa que compta amb el suport majoritari de la societat catalana. El més greu de tot és que segueixi obligant als seus membres a obeir a la direcció, a cumplir amb la “disciplina de vot”, emulant altres partits amb poca tradició democràtica. Un mal exemple de transperència i respecte a la democràcia i una falta de visió i de connexió amb la societat preocupants.

Salut i creació!

PRODUCCIONS LA LLACUNA