21-10-13

MARCANT EL CAMÍ

DSC_0129

 Aquest cap de setmana ha estat molt important pel Poblenou. Des del divendres fins el diumenge al vespre es van realizar nombrosos actes als nostres carrers. Per una banda es va celebrar el festival ESCENA POBLENOU, que un any més (i ja en van 12), va omplir el barri de propostes culturals: circ, teatre, dansa, dramatúrgia i, com a novetat, un concurs audiovisual. Per l’altra, FEM RAMBLA va tornar a reivindicar i a conscienciar als veïns i les veïnes de la importància de participar en la presa de decisions de l’Ajuntament i, sobretot, ens va recordar que l’espai públic és de tot aquell que l’útilitza, no dels que s’asseuen en un despatx. Les dues activitats es van desenvolupar en paral·lel i van ser un èxit rotund.

Esdeveniments com aquests són molt necessaris. Sempre ha estat important que la gent es pugui reunir al carrer i que se’l pugui fer seu, però aquesta realitat ha entrat en crisi d’uns anys ençà. Abans dels Jocs Olímpics el Poblenou, oblidat per les Administracions, s’havia d’organitzar des de la base per suplir la falta de recursos i de serveis oferts per les organitzacions públiques. El barri era la zona industrial i pocs es preocupaven pels veïns que vivien en els seus carrers. A partir de la remodelació olímpica i amb la creació del 22@, però, el Poblenou esdevé un nou centre de la ciutat, la seva població augmenta i, a més, canvia. Ja no és gent pobra, sinó que són gent amb diners, ubicats a un nou espai que ofereix recursos (econòmics) a la ciutat i, per tant, se’ls ha de dotar de serveis. Sembla que l’Administració només es fixa en tu si en pot treure un benefici econòmic, com si d’una empresa privada es tractés.

Els serveis que tenim ara ens fan la vida més fàcil i, en molts sentits, han contribuït a fer del Poblenou un espai molt més agradable per viure. Aquesta realitat no es pot negar. Però aquestes intervencions públiques venen acompanyades de limitacions en l’ús de l’espai públic. Cada vegada existeixen més normatives, més restriccions, més dificultats per fer vida al carrer i per decidir com vols que sigui el seu entorn. Creuen que amb serveis que han proporcionat poden comprar la docilitat de les persones? Creuen que els veïns i les veïnes reunciaran a allò que es seu? De qui és l’espai públic, de l’Ajuntament o de la gent que hi viu?

Ara, la crisi provoca una reducció d’aquests serveis que s’ofereixen des dels organismes públics. Les limitacions, però, no paren de créixer. Davant d’aquest fet, ens queixem. Ens queixem perquè decideixen per nosaltres, perquè si ells tracten l’esfera pública com un organisme privat, nosaltres també hem de tenir dret a tractar-los com una empresa i, per tant, exigir un tracte diferent pels seus clients. Ens queixem perquè ni donen ni deixen fer.

Davant d’aquesta situació, una vegada més la gent s’organitza i ofereix el que l’Administració no és capaç (o no vol) oferir. ESCENA POBLENOU compta amb recursos públics, sí, però ha sorgit i s’ha gestionat des de col·lectius de base. Aporta dinamisme al carrer i ofereix propostes alternatives de forma gratuïta o a preus molt reduïts. Contribueix, doncs, a l’oci i a la cultura del barri. Per la seva banda, FEM RAMBLA consciència i actua des de la base per fer-se sentir, guanyar força i defensar els nostres drets. Com aquests dos exemples, l’actualitat posa sobre la taula cada dia casos similars. Els moviments socials estan demostrant que quan s’organitza alguna cosa amb ganes i altruisme, perquè realment ens fa sentir bé i creiem que és just, sense ànim de lucre al darrere ni moviments estratègics pensant en els vots i càrrecs de futur, les coses surten molt millor. Aquest cap de setmana n’hem viscut un exemple clar al Poblenou. Aquest és l’exemple a seguir, pel barri i per la resta de la societat.

El cultiu: CONCURS MIL MIRADES. En la seva primera edició, el certamen de ciència-ficció ha generat interès i molta participació. Fins a 12 obres, creades en tan sols 24 hores, es van projectar diumenge al vespre a Can Felipa. Una fantàstica iniciativa que ha de seguir creixent i millorant en els propers anys. El curt amb el que vam participar el podeu veure a (http://www.youtube.com/watch?v=juT0MZTUr1s).

concurs

El fangar: NARCÍS SERRA. L’expresident de Catalunya Caixa (alcalde de Barcelona, ministre de Defensa i vicepresident del Govern espanyol), va declarar ahir pels sobresous de l’entitat bancària. Considerar que les xifres són raonables, proporcionals i per sota de la mitjana és, com a mínim, insensible i cínic. El 2010 va aprovar sous de fins a quatre milions d’euros l’any. Una vergonya.

serra

Salut i creació!

PRODUCCIONS LA LLACUNA

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en 00-Poblenou, 32-Octubre 2013. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s