14-10-13

SITGES 2013

sitges_film_festival_imatge1-e1365717166771

Com cada octubre, el terror i el gènere fantàstic es troben a Sitges, en el festival més important d’aquest gènere a l’Estat espanyol i un dels que ha assolit més renom a nivell internacional. El certamen arriba enguany a la seva 46a edició i, malgrat la crisi, segueix gaudint d’una salut de ferro. És, sense cap mena de dubte, un dels esdeveniments audiovisuals més importants del nostre país.

A poc a poc el Festival de Sitges ha crescut tot obrint-se a noves tendències que li han permès arribar, així, a un públic més divers. Es projecten molts curtmetratges, s’ofereix una secció entorn del cinema d’animació(Anima’t), el Sitges Family (amb projeccions per a totes les edats), les sessions matinals a preus reduïts o les Noves Visions (per a projectes més centrats en l’experimentació audiovisual). Precisament, una de les crítiques que moltes vegades es realitza al Festival és el fet de projectar-hi pel·lícules poc conegudes. Que els espectadors es comprin les entrades sense saber què van a veure és, per una banda, una situació molt positiva, que demostra fins a quin punt el festival ha aconseguit convertir-se en un ganxo i mobilitzar a la població perquè es desplaci fins al Garraf (tot i les corbes o els peatges), per veure cinema. Anar al Festival de Sitges és, per molts, un ritual, una obligació en relació al setè art i la indústria del país. Aquest esdeveniment s’ha convertit en un dels moments més importants de Catalunya i la població, amb la seva simple participació, vol aconseguir que el Festival segueixi existint. I és que el millor signe de vitalitat és, precisament, l’assistència de públic.

Per aconseguir arrossegar els que no es volen arriscar a  comprar una entrada “a cegues”, els que no volen descobrir, sinó assaborir un cinema consagrat, des de fa diversos anys es recuperen pel·lícules antigues d’èxit a la secció Sitges Clàssics. Una magnífica idea per seguir sumant adeptes i omplir les butaques de la ciutat. Però no tot és utilitzar films o directors de fama mundial com a ganxo pel públic. Precisament en el sentit contrari s’ha creat la secció Nova Autoria, una mostra de treballs realitzats a les diferents escoles de cinema de Catalunya. Una de les principals dificultats del sector audiovisual és poder entrar-hi, donar-se a conèixer i tenir una plataforma perquè es puguin veure les pròpies obres. En un món tan governat per la imatge, on tothom té accés a gravar (des d’un telèfon mòbil mateix) i a fer públic el resultat (amb plataformes com Youtube), destacar esdevé una tasca molt difícil, però imprescindible. Una plataforma tan consolidada com el Festival de Sitges ha de recolzar la feina que es fa casa nostra, ha de ser el pare que aixopluga i protegeix el fill, que l’ajuda a créixer, a formar-se i a obrir-se camí. En un món tan complex com l’audiovisual, i en un context de crisi com l’actual, que un dels principals esdeveniments cinematogràfics del país recolzi, defensi i doni visibilitat a la gent desconeguda de casa nostra és fonamental.

El Festival de Sitges va néixer, com tantes altres iniciatives, des de la base. Amb esforç, humilitat i dedicació altruista, va aconseguir arribar fins a la situació privilegiada actual. Molta gent hi dedica temps i recursos perquè cada principi d’octubre el certamen sigui una realitat. Al seu torn, moltes entitats públiques i privades hi col·laboren per poder finançar un esdeveniment com aquest. El Festival mou molts diners i il·lusions. Ara, més que mai, cal seguir apostant per iniciatives com aquesta, que des del seu origen popular, ajuda a ubicar el país, a donar-lo a conèixer i a mantenir viva la indústria audiovisual i l’amor pel cinema. Tots nosaltres, des de l’espectador fins a les grans institucions, hem de recolzar el nostre festival més important.

El cultiu: TERRY GILLIAM. L’ex-membre dels Monty Python va presentar ahir a Sitges el seu darrer treball, The Zero Theorem, una mirada crítica als mitjans de comunicació: “gràcies” a les noves tecnologies ens relacionem més o vivim més aïllats? Reflexions lúcides com les de Gilliam són necessàries pe entendre el món on vivim.

Terry_Gilliam

El fangar: TELEVISIÓ DE CATALUNYA. La setmana passada es va detenir un treballador de l’organisme públic perquè el juliol va filtrar, presumptament, sous de treballadors i indemnitzacions per acomiadaments davant l’imminent retallada dels mitjans de comunicació catalans. Aquests documents no haurien de ser filtrats, és cert, però no han de ser filtrats perquè ja haurien de ser públics. O no parlem de la televisió i ràdio de tots?

tv3

Salut i creació!

PRODUCCIONS LA LLACUNA

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en 00-Audiovisual, 32-Octubre 2013. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s