30-9-13

ELS NOUS ENCANTS

encants 

Dimecres passat es va inaugurar el Nou Mercat dels Encants, la tradicional Fira de Bellcaire. Es tracta d’un dels mercats més antics d’Europa, ja que algunes referències situen el seu origen al segle XIV. La seva ubicació definitiva es va definir el 1928, en un espai a l’aire lliure al nord de la Plaça de les Glòries. Tres anys després, el 1931, alguns paradistes van crear els Encants Nous, unes galeries comercials situades ben aprop, entre els carrers València i Dos de Maig.

Durant els seus 85 anys d’existència, els Encants Vells s’han convertit en un referent de la ciutat, un espai on es pot trobar de tot, a baix preu i amb la possibilitat de negociar amb el propi venedor el preu i les condicions de la venta. Es va definir un estil de comerç propi, basat en la immediatesa, proximitat i una gran varietat en la seva oferta. Tota la ciutat (i la resta de Catalunya), sabia que als Encants hi podies trobar rareses, antiguitats o productes nous més barats, al marge de les grans distribuïdores i centres comercials.

Moltes de les grans ciutats tenen aquests espais de comerç alternatiu. A més de cumplir amb la seva funció principal (la compra-venda), també es converteixen en un icone, que atrau tan als propis veïns com als turistes que volen conèixer les relacions socials de la ciutat i com es viu al país que es visita. És el cas dels Zocos del món àrab o els “mercadillos” d’Europa (com El Rastro de Madrid, Portobello a Londres o Les Puces de Saint Ouen de París). És cert que en molts casos perden la seva essència per atraure més al turisme (inflen els preus, es massifica, s’ofereixen més souvenirs que productes d’utilitat…), però en general es troba la manera d’equilibrar l’oferta turística i la local.

Ara, doncs, s’han renovat els nostres Encants, en una zona on precisament el turisme viu un creixement desbordat, tot exercint així una pressió cada cop més gran cap a l’entorn. El Poblenou, amb el 22@ i el boom d’hotels que ha comportat, ha passat de ser una zona “oblidada” de Barcelona per convertir-se en un nou centre, oferint serveis pel turisme i venent de portes enfora aquesta imatge de modernitat que tan es vol associar a la “marca Barcelona”.

El canvi que s’ha plantejat als Encants no és només un canvi d’ubicació. S’ha contruït un nou edifici icònic, que ha costat més de 50 milions d’euros i que ha patit mancances i deficiències importants. Amb aquesta despesa econòmica i aquest nou edifici es mata l’essència del mercat al carrer, espontani i directe. Es corre el risc que els productes s’encareixin i que amb els nous serveis que l’entorn ofereix i amb els nous horaris es perdi l’encant i la senzillesa del mercat. En el fons, doncs, es corre el risc que la Fira de Bellcaire deixi de ser el que ha estat fins ara per convertir-se en un nou centre comercial, al servei del capitalisme, del negoci i del turisme. El servei per als veïns i l’alternativitat que el caracteritzava pot desaparèixer.

Barcelona, doncs, segueix creant nous icones i apostant per la postal com a forma de fer ciutat. L’alternativitat i la relació directa entre consumidor i comerciant no ven? No és atractiva? Perquè renunciem als nostres propis trets característics? No poden ser també un reclam? Ens hem de vendre la nostra pròpia identitat com a cultura i com a ciutat per oferir un producte sense personalitat?

Desitgem tota la sort i èxit als Nous Encants. No ens agrada, però, el model i les prioritats de l’Ajuntament (aplicades des de fa 20 anys), que s’esforça en legislar per homogeneïtzar la ciutat, que busca evitar les diferències per afavorir el turisme i la iniciativa privada. Si els Encants es converteixen en un lloc “fashion” i “cool”, perdrem alguna cosa més que un simple mercat.

El cultiu: LA MAREA VERDA. Les movilitzacions d’ahir al vespre en contra de la reforma a les aules propasada pel Govern Bauzá a les illes, demostra un enorme comprimís per part de la comunitat educativa i la societat balear en general. Una vegada més, el PP ataca a la llengua i la cultura catalanes, però la població s’ha plantat. Un avís per a Wert i un exemple de democràcia per a tots. Es farà els sord la classe política davant d’un clam tan unànim?

marea verda

El cultiu: FEM RAMBLA. El Poblenou segueix actuant per tenir veu i vot en el procés de renovació de la Rambla, un cas que amaga un rerefons més ampli. El Poblenou (i la societat en general) vol participar en la presa de decisions d’allò que l’afecta directament. Això és democràcia. Volem decidir quin barri volem, que no ens ho imposin els dirigents.

fem rambla

Salut i creació!

PRODUCCIONS LA LLACUNA

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en 00-Poblenou, 31-Setembre 2013. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s