23-9-13

LES FESTES DE LA MERCÈ

mercè

Com marca la tradició, Barcelona viurà demà la festivitat en honor de la seva copatrona, la verge de la Mercè. Els actes organitzats per la Festa Major de la ciutat es prolongaran fins el proper diumenge, encara que el gruix de les activitats més importants ja s’han viscut (sense incidències) durant aquest passat cap de setmana.

Oferir esdeveniments per a tots els gustos és sempre complicat. L’Ajuntament intenta combinar l’oci diürn, més familiar i tradicional, amb el nocturn, més juvenil i amb estils ben diversos. S’intenta que cada espai de concerts tingui una personalitat pròpia, que cada sector social pugui trobar el seu escenari, quelcom que és d’agrair. A més, TMB reforça el servei de transport públic, prioritari quan cal combinar alcohol i mobilitat. Llàstima del preu dels bitllets, però, perverteixi el concepte “públic”.

Barcelona s’esforça per combinar tradició amb festa, cultura majoritària i estils minoritaris, oci per a residents amb oferta lúdica per al turisme. En el fons, les Festes de la Mercè també són un gran aparador perquè gent de fora conegui els nostres costums més importants. El principal problema, però, és l’aglomeració social: tant els actes que es realitzen durant el dia com els que es celebren durant la nit estan molt massificats. Evidentment, aquest fet té una lectura positiva: demostra les ganes que té la gent de participar en aquests esdeveniments i de sertir-se que forma part de Barcelona. Ara bé, poder disfrutar plenament dels actes, tenir accés a les barres per poder prendre alguna cosa o equilibrar el volum de veïns-veïnes i turisme és el que segueix sent el principal cavall de batalla de les Festes de la Mercè.

Precisament aquesta delicadesa i atenció que la ciutat ofereix vers els seus ciutadans és el que potser es troba a faltar durant la resta de l’any. Es respecten els actes i les tradicions més antigues perquè els més arrelats a la ciutat puguin veure allò que els fa identificar-se amb aquesta terra; a la vegada, precisament a través d’aquestes activitats el món sencer ens pot conéixer, el visitant apren què és allò que ens fa únic i diferents (el nostre passat, els nostres trets identificatius que segueixen ben vius en el present). Cal preservar aquestes identitats, els elements històrics que ens permeten reconèixe’ns com a ciutat, com a veïns i veïnes i marcar perfil propi de cara a la resta del món. Si ho fem amb la Mercè és perquè sabem que això és important. Perquè no ho podem fer també durant la resta de l’any?

El cultiu: JIM PARSONS. L’actor nord-americà ha guanyat l’Emmy a millor interpretació masculina en una sèrie d’humor, Big Band Theory. Un èxit merescut, una interpretació fantàstica i un reconeixement a una sèrie que ha revitalitzat de forma inqüestionable les sit-com juvenils.

Jim-parsons1

El fangar: FERNANDO ALONSO. A principis de Setembre es va anunciar als quatre vents que el corredor de F-1 comprava els drets de l’equip ciclista Euskaltel-Euskadi impedint així la seva desaparició. Van ploure els apludiments. Tres setmanes després es decobreix que el contracte no estava tancat, que no s’ha arribat a un acord i que finalment, l’equip basc, un històric d’aquest esport, deixa de còrrer. Una trista notícia.

Fernando Alonso in Singapore

Salut i creació!

PRODUCCIONS LA LLACUNA

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en 00-Barcelona, 31-Setembre 2013. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s