2-9-13

REPTES DE PRESENT I FUTUR

p9

Comencem el nou curs i, com cada setembre, ho fem amb els ulls posats en la nostra Festa Major, un dels moments més importants de l’any pel Poblenou. Una vegada més, els carrers s’ompliran de vida, amb activitats per a tots els públics. És moment, doncs, de despedir l’estiu com cal, de fer nostre el barri i reivindicar, una vegada més, la nostra identitat i la nostra pròpia personalitat. Són aquestes festes les que dónen sentit al fet de sentir-se del Poblenou.

Enguany no ens falten reivindicacions. Des de la passada Festa Major han passat moltes coses al barri, i malauradament, la majoria han estat negatives. Ara cal passar-ho bé, però també hem d’aprofitar aquests dies per fer ben visibles les nostres problemàtiques, la nostra realitat, fent bona la màxima de “festa sí, lluita també”.

En primer lloc, cal reclamar més llibertat d’horaris nocturs durant la Festa Major. El Poblenou no està al centre de Barcelona i disposa de zones sense gaire densitat de veïns per poder allargar els actes nocturns fins més enllà de les tres de la matina, l’hora límit que imposa l’Ajuntament de Barcelona. Ja no són vacances, la ciutat no està plena de turistes i es pot aconseguir, si hi ha predisposició al diàleg, un consens per acondicionar tan sols una zona d’oci que allargui l’hora de tancament sense perjudicar als veïns que volen descansar. Tota la vida hem tingut flexibilitat en aquest aspecte; la Festa Major mereix ser tractada com a tal.

Per altra banda, cal reclamar més diàleg i transparència a l’Administració a l’hora de prendre decisions que afecten directament a la ciutadania. Estem parlant, sobretot, de la reforma de Rambla (l’espai central del Poblenou), però també del projecte de tancament de la sala d’exposicions de Can Felipa, el sempre incert futur de Can Ricart o la reivindicació d’un Casal de Joves, una promesa que es demora eternament (seguint el trist exemple de la biblioteca, durant tants anys reclamada). És cert que les dificultats econòmiques condicionen les polítiques públiques, però els pressupostos segueixen donant més prioritat als esdeveniments i les actuacions de cara a la galeria, de cara a potenciar la famosa “marca Barcelona”, que a aquelles necessitats i peticions de la gent que viu a la ciutat. Poblenou demana ser escoltat i que s’acabi amb les decisions “per decret”, sense consens ni consultes. Demanem més participació directa, tan en forma de referèndum popular com en comissions on les entitats hi siguin representades. I, per descomptat, que la veu del poble no sigui només una opinió, sinó un mandat real a l’Administració.

Per últim, no hem d’oblidar la realitat dels assentaments. El passat juliol es van desallotjar els del carrer Puigcerdà (el més gran de Barcelona) i Pere IV, deixant prop de 300 persones sense sostre ni espai on treballar. És un tema complex, però no es pot solucionar fent fora a la gent, traslladant el problema d’un espai a un altre. Cal diàleg, voluntat de comprensió mútua i, sobretot, humanitat per part de l’Administració. Aquesta difícil situació no ha acabat, segueix ben present al barri. Entitats i veïns han mostrat una gran solidaritat i voluntat d’afrontar el repte, de buscar solucions davant d’un drama humà. Si algú pensa que aquest capítol s’ha acabat, està molt equivocat. Durant aquest proper curs tornarà a ser notícia. Esperem que l’Administració estigui a la mateixa alçada que els ciutadans, que han demostrat organització, resolució i dignitat.

El curs 2013-14 comença, doncs, amb grans reivindicacions i temes complexos sobre la taula. Disfrutem dels propers dies amb il·lusió i fraternitat, omplim els carrers de vida i alcem la nostra veu per intentar fer un barri, una ciutat i un país més democràtics i humans. Construïm, des del localisme, una millor realitat global.

El cultiu: VISA POUR L’IMAGE. Des d’aquest cap de setmana, Perpinyà acull la Mostra de Fotoperiodisme més prestigiosa del món, que enguany arriba a la seva 25a edició. Els treballs que s’hi mostren (de forma gratuïta), són un exemple de compromís i transparència, obrint els ulls al món davant de les realitats que no es volen donar a conèixer. Una visita dura, però obligada.

logo-visa-pour-l-image

El fangar: BARACK OBAMA, per la seva obstinació a atacar Síria. Segurament Bashar Al-Assad no és un dirigent modèlic, segurament li podem criticar moltíssimes coses, però això no és un pretext per començar una nova aventura militar sense el suport de la ONU. Una vegada més, els EUA s’erigeixen en els salvadors del món, sense ser conscients que les seves actuacions no ajuden a crear un món millor, sinó tot el contrari.

obama

Salut i creació!

PRODUCCIONS LA LLACUNA

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en 00-Poblenou, 31-Setembre 2013. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s