15-7-13

DIR EL QUE ES VOL

fuentes

El divendres passat Manel Fuentes va posar punt i final a la seva etapa al capdavant d’Els Matins de Catalunya Ràdio. Durant els darrers quatre anys ha aconseguit remuntar els índex d’audiència, tot retornant al programa el prestigi i la sintonia amb el públic que va perdre des de la sortida d’Antoni Basses, el 2008. Durant l’etapa de Neus Bonet al capdavant de l’informatiu, la devallada d’audiència en favor de RAC-1 va ser enorme. Així, Jordi Basté (vinculat durant 22 anys a les retransmissions de Joaquim Maria Puyal a l’emissora pública), va aconseguir ser el líder indiscutible de la franja matinal a Catalunya amb el programa El món a RAC-1.

Manel Fuentes ha superat amb bona nota el repte que va assumir el 2009. La seva figura ha estat, amb les seves llums i ombres, fonamental per poder mantenir una lluita igualada per l’audiència. És cert que la ràdio privada ha estat per norma general una mica per sobre de la pública, però cal reconèixer a Fuentes la capacitat perquè Basté no guanyés per golejada. En qualsevol cas, gràcies a aquests dos programes s’ha aconseguit que any rere any el consum de ràdio en català augmenti fins a xifres de rècord, que la salut d’aquest mitjà sigui de ferro i que es segueixi veient la ràdio al nostre país com un mitjà actual, rigurós i útil pel ciutadà. Si la lluita per l’audiència és aferrissada, qui guanya sempre és el consumidor perquè ningú es pot adormir; els productes que han d’oferir han de ser de quallitat, ja que sinó la competència s’endurà els oients. Com millor treballin els professionals a les ones, més bon servei faran al nostre país.

Dit això, però, volem reflexionar breument sobre la figura del conductor d’un programa amb tan de pes com l’informatiu matinal d’una emissora. La responsabilitat que té aquesta figura és enorme, viu en una pressió diària que no afluixa, que no dóna treva. Què dir i què no dir, com explicar les coses, a qui convidar i a qui no, a quina realitat donar veu i quina mantenir en la foscor. La selecció que cal realitzar diàriament és, potser, una de les feines més complicades del periodisme: no es pot explicar tot, i decidir dia rere dia desgasta moltíssim. Més enllà dels polítics (que ja sabem com és el seu joc), tots els col·lectius veuen la realitat d’una manera particular. Així, quan alguna cosa afavoreix a uns, perjudica als altres. Després de cada programa, sempre hi ha queixes, mai està tothom content. Mantenir-se al marge d’aquestes opinions no és sempre fàcil.

A més de la pressió realitzada pels elements externs al programa, però, també existeix la pressió interna. Aquesta pot arribar a ser fins i tot més forta. Com pot parlar malament Basté de CiU, treballant en una empresa (Grup Godó), molt afina? I com podia Fuentes parlar malament del Govern, si el mitjà viu dels seus ingressos? O com poden els professionals de Catalunya Ràdio criticar a un polític si potser a la següent legislatura té el poder i pot acomiadar o “reubicar” els professionals dels mitjans públics? Aquest és el principal cavall de batalla.

Després de l’adéu de Manel Fuentes, doncs, Catalunya Ràdio ha de moure fitxa. Alguns rumors apunten que la substituta podria ser Mònica Terribas, l’exdirectora de TV3. Des del nostre punt de vista, seria un encert. Cal trobar a l’emissora pública un professional amb una gran personalitat, amb una enorme capacitat d’aguantar pressions per totes bandes, que connecti amb el públic i que pugui explicar les coses amb la màxima claredat i distància. Terribas compleix aquests requisits, de la mateixa manera que els compleix Basté. Amb un periodista de primer nivell hi guanyaran Catalunya Ràdio, RAC-1, l’audiència, el mitjà i el país. Esperem, doncs, que des de l’organisme públic apostin fort. I des d’aquí realitzem un sentit homenatge als valents guerrers que cada matí ens expliquen el món amb el seu criteri, i no el que els interessa als altres.

El cultiu: KILIAN JORNET, pel seu nou rècord establert el passat dimecres. En tan sols 4 hores i 57 minuts el català va aconseguir pujar i baixar el Mont Blanc (4.808 metres) des de Chamonix, un desnivell positiu de 3.773 metres i superant en més de 15 minuts l’anterior marca. Kilian Jornet, doncs, segueix fent història.

jornet

El fangar: BANC SABADELL. L’entitat ha anunciat que realitzarà un ERO temporal que afectarà uns 400 treballadors de Caixa Penedès, recentment incorporada. Una nova mala notícia de caràcter econòmic i social, en una entitat que en principi semblava de les més solvents i estables del país.

sabadell

Salut i creació!

PRODUCCIONS LA LLACUNA

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en 00-Audiovisual, 30-Juliol 2013. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s