1-7-13

UN MÓN DE CINE

cine El programa 30 minuts d’ahir diumenge va dedicar l’espai a les dificultats que està vivint el sector audiovisual català. En un moment de gran reconeixement del talent del nostre país (Lo imposible, Les aventures de Tadeo Jones, Rec, Pa negre…), el cinema té molts problemes per seguir sent un negoci rentable. L’encertat documental “Silenci… es roda?” abordava el tema des de diversos àmbits, encara que plantejava moltes preguntes però donava poques respostes als reptes actuals (aquí en teniu el link per veure’l online: http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/4624540). Les dificultats del sector les podem dividir en dos àmbits ben diferenciats: els problemes socials i els econòmics. Analitzem-los.

Per una banda, està clar que des del punt de vista social, el consum de l’audiovisual ha canviat des de l’aparició de la tecnologia digital: en la nostra cultura Internet s’ha vinculat al consum gratuït i immediat. Aquests dos aspectes allunyen a la gent de les sales, però mentre que la immediatesa no és un problema per ell mateix (el consum a la carta també pot ser una font de negoci), la gratuïtat sí que ho és. El pirateig, evidentment, fa que el consumidor no retorni al productor audiovisual els diners que ha invertit per crear el seu producte. Per tant, només es poden recuperar diners a través de la venda de les pel·lícules o sèries a les televisions, que cada vegada ofereixen menys diners perquè tenen menys audiència. El cercle es tanca, ja que tornem on érem al principi: menys gent veu la televisió perquè la franja jove (un percentatge que va en augment), consumeix molts productes per la xarxa, on no han d’esperar al dia que el programador vol emetre el contingut i els poden visualitzar sense interrupcions publicitàries. Internet és, doncs, un competidor molt dur, com ho va ser la televisió o el vídeo en el seu moment. L’audiovisual es va saber adaptar a aquestes dificultats i va apostar per l’espectacle (formats més panoràmics, millores en el so, les multisales ubicades en centres comercials…). El pirateig no s’aturarà amb normatives més restrictives ni més sancions (com s’ha pretès fer fins ara), ja que l’evolució tecnològica sempre anirà per davant de la legislació. Potser la clau és la creació de promocions i la entrades de taquilla més barates. Les sales ofereixen unes sensacions d’espectacularitat que de moment no es poden tenir a la majoria de les llars: la il·luminació i la qualitat d’imatge i de so són incomparables. Perquè no es baixen els preus de les entrades, doncs? Si abans el cinema era un espectacle de masses era precisament perquè era molt assequible. Perquè anar-hi ara s’ha convertit en un luxe? Aquesta pregunta ens porta a parlar del segon aspecte, que comentàvem anteriorment: les raons econòmiques.

Si els preus de les entrades no baixen és perquè es segueix veient el cinema com una màquina de fer diners. L’audiovisual, però, l’hem d’entendre com alguna cosa més: és un producte, sí, però de caràcter cultural; no es tracta d’uns pantalons o d’una forquilla, sinó que és una  expressió humana. El cinema explica històries, ens defineix com a cultura i com a país. La cultura pot ser un negoci, i tant!, però una cosa és aconseguir benefici i l’altra és pretendre fer-se ric. Entre d’altres raons, les entrades no són més econòmiques perquè els costos de fer una pel·lícula són molt més elevats del que hauria de ser. Els sous dels directors mediàtics i dels actors i actius estrelles són astronòmics, es gasten molts diners en recursos tècnics que són totalment prescindibles i es busquen localitzacions fantàstiques, però situades a l’altra punta del món (amb les conseqüents despeses en transport i allotjament de cinc estrelles). El problema no és el contingut de les històries, sinó la forma de construir-les. Podem fer cinema d’entreteniment o reflexiu, però l’hem de crear d’una manera lògica i econòmicament sostenible. Si el pressupost que invertim és menor, també necessitarem menys diners per fer rendible una obra. I si oferim més descomptes i entrades a preus raonables la gent anirà al cinema.

Tots els àmbits de la nostra societat s’estan reiventant. En la majoria dels casos hem vist que estàvem vivint en una fantasia, en realitats que estaven per sobre de les seves possibilitats. El cinema també es troba en aquesta situació. Tradicionalment hem vinculat la pantalla amb el glamour, la gent famosa, la catifa vermella, els flaixos i els diners. El cinema fins i tot s’ha convertit una expressió sinònima de “perfecció i del món dels somnis”. Potser ha arribat el moment de canviar-ho, d’entendre l’audiovisual com una feina més, com un aspecte cultural. La demanda existeix, la gent segueix consumint pel·lícules i sèries, potser més que abans. Ara hem d’aconseguir aprofitar aquesta demanda, ser més funcionals, realistes i econòmics en la producció i buscar noves vies d’explotació. Si no ens estaquem en el passat ens adonarem que l’audiovisual és un sector amb molt de futur.

El cultiu: CONCERT PER LA LLIBERTAT. L’èxit d’assistència el passat dissabte al Camp Nou posa de manifest que el sentiment independentista segueix vigent i mobilitzat. La gent es segueix expressant de forma pacífica però contundent. La pilota, una vegada vegada més, està a la teulada dels dirigents.

concert

El fangar: JOSE MANUEL SORIA. El Ministre d’Indústria ha anunciat una nova pujada en la tarifa de la llum d’un 1,2%. En els darrers 5 anys la factura de la llum ja s’ha encarit prop d’un 60%, unes xifres inacceptables.

 soria

Salut i creació!

PRODUCCIONS LA LLACUNA

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en 00-Audiovisual, 30-Juliol 2013. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s