17-6-13

NECESSITEM LA TELEVISIÓ PÚBLICA

tv3Durant la darrera setmana s’ha confirmat el tancament de la televisió pública grega i l’ERO de la Televisió de Catalunya. Davant d’aquests fets ens hem de preguntar quin model de televisió volem. Per una banda, tenim el model d’una televisió pública forta, propi d’Europa. A excepció de la britànica Independent Televison (la ITV, una empresa que va néixer el 1955),  no serà fins als 70 que apareixeran els grans grups empresarials, encapçalats per l’italià Berlusconi. A l’Estat espanyol, però, la televisió privada no arribarà fins als anys 90.

Per altra banda, tenim el model americà, on les televisions públiques (vinculades a la CPB), tenen molt poc seguiment. Als EUA la pressió per l’èxit d’audiència és enorme: si un programa no té èxit en les dues primeres emissions, desapareix d’antena. No importa la qualitat, només importa el rendiment econòmic. Vol dir això que tot el que fa la televisió americana és dolent? Ni de bon tros. Tenim opcions de pagament, (com la HBO), que ofereixen productes independents i de qualitat. En la televisió gratuïta cal destacar oferint un format nou o amb pressupostos molt elevats, ja que la competència és ferotge. Gràcies a això, es generen molts programes que es venen arreu del món. Ara bé, per cada producte bo se’n produeixen molts de dolents: “reality show” de baix pressupost i pocs valors interessants, “teletiendas” i tarots o consultes de dubtosa credibilitat.

Perquè és important la televisió pública? En primer lloc perquè no es basa en l’audiència, perquè pot oferir productes de qualitat que ens formin i ens eduquin. El que no té cabuda a la privada perquè no és rendible, pot tenir el seu espai al sector públic. Al nostre país tenim una gran sort: TVC ofereix productes de gran qualitat i, a més, és líder d’audiència. Per altra banda, ofereix menys publicitat, ja que es pot suplir aquesta mancança amb els diners que provenen del Govern; així, l’espectador veu interromput un programa menys vegades i durant menys temps. En tercer lloc, també s’obliga a l’entitat pública a invertir en la resta del sector audiovisual, com és el cas del cinema: així, tot el sector pot produir més, amb més qualitat i aconseguint una plataforma per a la seva difusió al gran públic, un dels principals problemes perquè les privades potser no es volen arriscar a oferir un producte que no saben com pot funcionar.

Amb això no volem dir que tot hagi de seguir com fins ara. La televisió pública és molt important per un país a nivell cultural i industrial, però s’han fet coses malament. No hem aconseguit que els mitjans siguin plenament independents: s’han de garantir que qui hi treballa és el millor professional, no el més adequat al govern de torn. Tan a l’Estat espanyol com a Catalunya, cal millorar el sistema d’elecció dels càrrecs i blindar el mitjà de les ingerències polítiques. Per altra banda, és inadmissible que hi hagi gent ex-directiva que segueixi cobrant per una tasca que ja no realitza (el que els treballadors de la CCMA anomenen “el núvol”). Aquesta realitat, sumada a la constant invenció de nous “càrrecs” per justificar aquests salaris, és una estafa silenciada que s’ha d’aturar. És cert que s’han engreixat les plantilles sense sentit, s’han pagat sous que només s’han de trobar a l’àmbit privat (si un empresari vol oferir fortunes a les seves estrelles, és el seu problema, no el de la resta de ciutadans) i s’ha treballat, en definitiva, sense responsabilitat. Ara que la situació econòmica és difícil és el moment de revisar el sector audiovisual públic. Sí, potser s’han de reduir els professionals que hi treballen, però el més important és revisar el sou de les “estrelles”, el nombre i el salari dels directius i la funció dels “delegats” polítics. Revisem la televisió pública, però fem-ho primer des de dalt. A més, cal deixar de subvencionar les televisions privades, ja que d’aquesta manera el Govern paga el seu mitjà i, a més, a la competència. Això no té cap mena de sentit. Simplement acabant amb les subvencions a les empreses audiovisuals evitaríem moltes de les retallades i acomiadaments al sector comunicatiu públic.

Per a una nova democràcia cal aplicar reformes a tots els sectors, inclòs l’audiovisual. Cal revisar com es gasten els diners. Quines són les prioritats? Podem treballar amb la mateixa qualitat reduint el nombre i el sou dels directius i delegats polítics? És evident que sí. Volem seguir gaudint del motor que impulsa un sector fonamental, que mou molts diners i aporta coneixement i riquesa a la societat? Nosaltres sí. Tal com passa a la resta de sectors, la manera de canviar-lo no és aprimant el nombre de gent que pica pedra, limitant els mitjans de què disposen per fer la seva feina i reduint el seu sou. Així es redueix el pressupost, sí, però, s’empitjora el producte. Si es modifica l’estructura, les càrrecs i la distribució salarial, el producte mantindrà la seva qualitat, l’espectador seguirà gaudint d’un referent cultural i es gastaran menys diners. No ens equivoquem on fixem la nostra atenció. No cal esperar a què la televisió catalana acabi com la grega per adonar-se que s’estan equivocant en el diagnòstic del problema.

El cultiu: TOMÀS MALLOL. El cineasta i publicista va morir ahir a la nit a l’edat de 89 anys. Va ser el fundador de la Unió de Cineastes Amateurs, el 1968. La seva col·lecció de projectors, pel·lícules i cartells antics (una de les més importants d’Espanya), va ser l’origen del Museu del Cinema de Girona. Va rebre la Creu de Sant Jordi el passat 2001. Mallol ens deixa, però el seu llegat i la seva passió es mantenen ben vives.

mallolEl fangar: ELS NOUS ENCANTS. El Periòdico de Catalunya es preguntava ahir, de forma clara, si aquesta obra (que es va inundar durant la setmana passada), valia 56 milions d’euros. A més de llençar els diners, l’Ajuntament es carrega l’essència popular i “improvitzada” del Mercat de Bellcaire, una opció única a la ciutat i que segueix ben viva. Potser Barcelona “guanya” un nou icone, però es perden molts diners i una filosofia de comerç.

encants

Salut i creació!

PRODUCCIONS LA LLACUNA

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en 00-Audiovisual, 29-Juny 2013. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s