10-6-13

ARRIBA EL MOMENT CLAU

nau

Aquest diumenge la nau del carrer Puigcerdà va tornar a ser notícia. Durant tot el dia es van celebrar diversos actes per tornar a fer visible la seva situació i reivindicar que s’aturi el procés de desallotjament. Demà s’havia de celebrar el judici contra aquesta antiga fàbrica, on malviuen més d’un centenar de persones en condicions molt dures. Finalment, però, s’ha postposat fins al proper divendres dia 14, a les 12 del migdia.

Des del nostre espai dedicat a l’editorial hem parlat diverses vegades sobre aquesta realitat. Si l’actuació política i judicial és tossuda, nosaltres també ho hem de ser. La nostra opinió és clara, però la volem tornar a fer sentir una vegada més. Seguim mostrant el nostre total suport a les persones que hi viuen i demanem que s’aturi aquest procés per expulsar-los del recinte.

Es tracta d’una realitat molt complexa, és cert, plena de matisos i on es barregen aspectes socials, laborals, econòmics i polítics. Hi ha qüestions, però, que considerem elementals. El primer que hem de tenir en compte és que la gent que hi viu no són delinqüents: són persones que han vingut a treballar al nostre país i ho han fet durant els darrers deu o quinze anys amb sous molt baixos (per a major benefici dels empresaris sense escrúpols). Ara segueixen sent treballadors: si recullen ferralla no és perquè ho vulguin i els vingui de gust. La seva activitat productiva necessita grans espais on emmagatzemar-ho tot i les fàbriques del Poblenou, com la del carrer Puigcerdà, reuneixen aquestes característiques. Tampoc generen conflictes amb els veïns: si alguna cosa no agrada sempre intentent dialogar per solucionar el problema. Són conscients que la seva situació és molt inestable i precisament saben que els veïns i les veïnes del barri són els seus millors aliats. Casos excepecionals n’hi ha sempre. Els prejudicis segueixen sent una realitat també massa present al nostre país.

Un altre aspecte és l’ús d’un espai sense consentiment. No defensem l’ocupació sistemàtica ni menypreem la figura del propietari; cadascú ha de fer fer el que cregui més oportú amb allò que és seu. Ara bé, el dret a l’habitatge és un problema seriós actualment. Hem de permetre que aquesta gent estigui al carrer? Hem de permetre que grans espais estiguin en desús esperant el moment més oportú simplement per treure’n un benefici econòmic més gran? Hem de prioritzar, doncs, el dret a l’especulació per davant del dret a l’habitatge i a la dignitat humana? Que els propietaris segueixin sent propietaris, però mentre no fan absolutament res amb allò que és seu, que deixin que d’altres el gestionin i li donin ús. Si el que es vol fer amb aquesta fàbrica és enderrocar-la, el seu valor no canviarà gaire perquè hi hagin estat vivint durant uns anys aquestes persones.

Als polítics els hem d’exigir que aprovin lleis més socials, al costat d’aquells que estan patint perquè no tenen res. Col·lectius com el de la nau de Puigcerdà poden suplir mancances de l’Administració pel que fa a la prestació d’ajudes socials. No demanem viure de subvencions: demanem tenir màniga ampla, sentit comú i treballar perquè no hi hagi gent dormint al carrer. No són més importants ells que els altres que no tenen sostre; simplement, la seva convivència permet que entre els que viuen a la nau puguin teixir una assistència i una ajuda que l’Administració no els podrà donar. Per altra banda, també exigim a la justícia que analitzi cas per cas els conflictes que arbitra. No tot és el mateix i cal tenir una visió més global i social. Aquí està en joc el present i el futur de moltes persones, que si marxen d’aquí tindran una situació encara més difícil perquè el col·lectiu serà més dèbil. Es crearà més tensió entre ells i amb l’entorn que habiten. Actuant així, doncs, no sembla que es pugui solucionar res.

Diàleg, tolerància i empatia per part de tots. Aquests són els ingredients més importants. Sembla de moment que tant polítics com jutges volen crear un problema més gran en comptes de buscar una solució real al problema. La Flor de Maig és un exemple en positiu de sentit comú per part de tots. Que també ho sigui la nau del carrer Puigcerdà.

El cultiu: ELIAS QUEREJETA, per haver estat capaç de crear un producte diferent en ple franquisme, allunyant-se de les pel·lícules d’humor fàcil. Querejeta va optar (en un context ben complicat), per un treball d’autor, més elaborat i compromés intel·lectualment. Ell marxa, però la seva obra en queda. Descansi en pau.

elias

El fangar: REFORMA DEL CARRER JONCAR. Durant els darrers dies s’ha canviat l’esfalt del carrer Joncar per evitar els esglaons de les voreres, força perillós donades les seves dimensions tan estretes. Ara bé, les jardineres que s’hi han posat (a l’estil de les de la Rambla), no tenen ni sentit estètic ni de protecció del vianant, ja que fins i tot dificulta el passeig dels veïns i les veïnes. Un acabat absurd, incomprensible, per unes obres que feien falta. Que es revisi!

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Salut i creació!

PRODUCCIONS LA LLACUNA

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en 00-Poblenou, 29-Juny 2013. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s