27-5-13

LA PUBLICITAT SURT AL CARRER

descarga (1)

L’aparició de l’estàtua de Colon vestida de blaugrana ha estat una de les notícies més comentades durant la darrera setmana. Aquest acte promocional de Nike, que presentava la nova equipació per a la temporada vinent, ha posat en qüestió l’ús que se’n fa de l’espai públic amb finalitats publicitàries i la imparcialitat de l’Ajuntament de Barcelona, acusat d’afavorir un club (el Barça), respecte la resta de clubs esportius de la ciutat (especialment, en el cas de l’Espanyol).

El moment escollit per fer aquesta campanya tampoc ha estat casual: era la setmana del derbi de la capital catalana. Així doncs, en un moment on Barça i Espanyol són els protagonistes esportius, un emblema de la ciutat es vesteix amb els colors d’un dels dos conjunts. La crítica per partidisme de l’Administració és evident, però no del tot encertat. Ha intentat l’Espanyol una campanya similar? Si se li ha negat aquest dret sí que parlaríem de discriminació. Nike s’ha mogut de forma intel·ligent, perquè ha estat la primera en impulsar aquesta acció i li ha sortit vergonyosament barat (100.000 euros per la multinacional americana és un preu ridícul). Per altra banda, l’alcalde Trias ha declarat que no s’imaginava el rebombori que això comportaria. O a pecat d’ingenu (cosa que en el seu càrrec és greu), o efectivament ha realitzat un tracte de favor i partidisme cap al club blaugrana. Les dues situacions són greus. Amb la llei a la mà, el Barça-Nike poden fer una campanya com aquesta, res a dir. Prioritzar una campanya o autoritzar-ne una i denegar-ne d’altres similars sí que seria quelcom denunciable.

Darrera d’aquest fet que qüestiona la imparcialitat de la gestió del govern municipal, però, s’amaga un debat més profund i més general: ha d’estar permès utilitzar un espai públic com un espai publicitari? Com a veïns de Barcelona o com a visitants, hem de veure com els emblemes de la ciutat serveixen d’aparador per a les grans marques i empreses privades? Com a norma general es denega aquesta possibilitat perquè hem de poder observar un edifici simbòlic en la seva plenitud, sense anuncis que en modifiquin la seva fisonomia. Fantàstic. Però aquesta normativa té excepcions, i aquí és on comencen els problemes: s’accepta només en els casos que la publicitat sigui d’una empresa que paga per a les obres de rehabilitació d’aquest edifici, que la campanya tingui una durada puntual i/o que no malmeti l’espai. Són, però, unes consideracions ambigües, que permeten que l’Ajuntament actuï d’una manera o d’una altra en funció del partit que tingui el poder. Quan una llei es pot aplicar de formes diferent depenent de qui governi, senyal que aquesta llei està mal feta. El primer que cal modificar, doncs, és aquesta legislació per fer-la més concreta i clara.

Utilitzar l’espai públic pot ser una bona forma d’ingressar diners. En moments de dificultats econòmiques s’han de valorar totes les opcions. Ara bé, s’ha signat un contracte proporcional a nivell econòmic? De cap manera. Els prop de 100.000 euros que s’han invertit són una misèria per una empresa com la multinacional americana. La proposta d’invertir els diners recaptats per finalitats socials és una bona iniciativa. La xifra pactada, però, solucionarà pocs problemes en relació amb les enormes retallades que s’estan produint des de l’Administració pública (que no són, precisament, de 100.000 euros). Si s’aproven casos excepcionals, que el preu que es pagui també sigui excepcionalment elevat. Si no, la idea “d’excepcionalitat” es desvirtua.

Tot plegat ens porta a la següent pregunta: on és el límit de la publicitat? Tal com diu la frase, tots tenim un preu, inclús l’Administració pública. Tots acceptem les tanques de les parades del bus o del metro (serveis públics), però som reticents (encara) amb els edificis emblemàtics, ja que ens veiem privats de veure o visitar un icona perquè hi ha un anunci. Tocar el monument de Colon, la Pedrera o la Catedral és com tocar una part nostra. En qualsevol cas, creiem que és una possibilitat que s’ha de tenir en compte. Els diners han de ser efectivament pels serveis socials, però el preu ha de ser molt més elevat i sempre ha de ser una publicitat passiva, és a dir, que es distingeixi fàcilment què és publicitat i què no, tot permetent seguir veient l’edifici original de forma clara. Les publicitats que cal evitar són les que no s’identifiquen com a tals, que es confonen o que no et deixen veure res del contingut original. La legislació sobre publicitat ha de ser més clara i, sobretot, s’ha d’aplicar per a tothom igual, amb els mateixos criteris per a tots i sense afavorir ni posar més facilitats a uns que a d’altres.

El cultiu: ANA PASTOR. La periodista debutarà aquest diumenge a la Sexta amb el seu nou programa El objetivo, que es dedicarà a qüestionar diverses notícies d’actualitats. L’espai substituirà el Salvados de Jordi Évole, que finalitza la temporada. Una bona manera de continuar la línia de crítica des dels mitjans de comunicació que contribueix a millorar la transparència i la salut democràtica del país.

ana

El fangar: LLANOS DE LUNA. La presència de la Delegada del Govern a Catalunya a un acte de commemoració de la División Azul (tropes espanyoles que van combatre a les ordres de Hitler), és un fet indignant. Per les víctimes, per la manca de respecte i per l’insult que suposa a la història. Els actes retraten a les persones, i Llanos de Luna ha mostrat la seva verdadera cara, una cara que hauria d’estar tancada entre barrots per enaltir el terrorisme, l’extermini i el genocidi.

llanos

Salut i creació!

PRODUCCIONS LA LLACUNA

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en 00-Audiovisual, 28-Maig 2013. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s