8-4-13

EL NOU SANT BERNAT

 bernat

Fa una setmana es confirmaven els rumors sobre la desaparició de l’església de Sant Bernat Calbó. L’edifici es va inaugurar el 1957 i va ser obra de Francesc Mitjans, el mateix arquitecte que va dissenyar el Camp Nou aquell mateix any. Durant tot aquest temps Sant Bernat ha patit diversos problemes amb la seva estructura; sembla que la principal patologia de l’edifici és la carbonatació, que provoca la debilitació del formigó. Ja durant els 70 es va retirar el campanar pel mal estat en què es trobava. La proximitat del mar i la manca de manteniment han agreujat aquestes deficiències i ha provocat que actualment estigui en una precària situació, posant en perill la seguretat dels veïns que hi passen a prop o dels infants que estudien a l’escola La Mar Bella, ubicada just al seu costat. Segons informava BTV, la reforma de l’edifici costaria uns 750.000 euros. Davant d’aquest preu tan elevat, l’arquebisbat de Barcelona (a petició de l’Ajuntament de la ciutat), ha decidit optar per l’enderroc.

En breus, doncs, viurem la desaparició d’un altre edifici emblemàtic del barri. És un lloc de trobada, un espai que apareix en nombroses fotografies i vídeos dels veïns i les veïnes del Poblenou. Potser no és especialment bonic, potser no té cap element arquitectònic que el faci únic o especial, però és una església amb molta tradició al barri. El vincle emocional entre Sant Bernat i el Poblenou és evident.

Què cal fer, doncs, davant d’aquesta situació? L’enderroc sembla la solució més raonable. En aquest cas sembla que les raons no són especulatives ni es sacrifica algun edifici qui tingui algun atractiu arquitectònic o històric massa rellevant (al capdavall, és un edifici relativament “modern”). El seu valor és sentimental. Enderrocar pot ser una opció, però el que es construeixi posteriorment ha de respectar el paisatge tradicional. Pot desaparèixer físicament una part del barri, però es pot conservar el record i els sentiments que ha generat en els poblenovins. No s’ha d’esborrar l’església de Sant Bernat per sempre; s’ha de fer un rentat de cara (potser més radical del que és habitual), però permetent després que encara es pugui reconèixer el nostre passat.

Aquest és el problema que ha patit durant els darrers anys el Poblenou. Cal renovar-lo, és cert, però aquest canvi i modernització no ha de significar ni la pèrdua d’identitat ni la desaparició dels referents del barri. Normalment s’ha vinculat aquesta realitat a l’especulació urbanística. Aquí ens trobem davant d’unes causes diferents, però el “conflicte” segueix sent en essència el mateix. De moment valorem molt positivament que es faci públic el projecte. Ara cal que es respecti l’opinió del veïnat sobre les opcions de futur. Els terrenys són de l’Arquebisbat de Barcelona, però l’ús i els sentiments són dels veïns i les veïnes del Poblenou, qui comparteix amb Sant Bernat el seu dia a dia. Caldrà, doncs, respectar i dialogar amb el barri per arribar a un punt d’acord. Caldrà fer algun acte per acomiadar com cal l’edifici, organitzant un esdeveniment festiu obert a tothom.

Sembla que l’ús futur passarà per la creació d’un monestir de la congregació francesa “L’Anyell”. L’Arquebisbat hi té tot el dret a utilitzar els seus terrenys com cregui convenient, però no hem d’oblidar la tasca i la implicació que ha tingut Sant Bernat Calbó amb el Poblenou. Si es fa un monestir, una part s’hauria de compartir amb els veïns i les veïnes del barri. Fer un edifici tancat en ell mateix, sense integrar-se en el seu context, seria un error. El nom s’hauria, també, de conservar: té anta presència al Poblenou que fins i tot el gegant del barri es va batejar en el seu honor. Per últim, seria molt interessant mantenir en certa mesura elements arquitectònics de l’actual església. És cert que un monestir i una església tenen necessitats diferents i, per tant, l’estructura s’hi ha d’adaptar, però si es manté una mica la seva fisonomia, l’enderroc no seria una desaparició sinó una renovació, un rentat de cara però on els veïns encara s’hi poden reconèixer. És més senzill és fer un tabula rasa i començar de nou, ja tenim molts exemples d’aquesta actitud al barri. Si s’actua ara de manera diferent seria una gran notícia i potser generaria una nova dinàmica, més sensible amb les persones i els contextos on es troben els edificis. Un immoble no és només un seguit de maons i formigó; genera sentiments i es pot convertir en un referent en l’entorn que ocupa. Potser és una solució més difícil, però segur que acaba sent millor.

El cultiu: ÉRIC ABIDAL. Aquest dissabte el jugador del Barça va tornar a disputar un partit després d’un any de recuperació per superar el seu càncer. La seva actitud davant de la vida i la lluita per superar les dificultats és un exemple per a tots.

abiddal

El fangar: MAITE FANDOS, regidora del barri de Gràcia. La denúncia dels propietaris de l’edifici on s’allotja el Centre de Joves de Gràcia, ha provocat el seu desallotjament avui al migdia. L’Ajuntament no ha impulsat la negociació per arribar a un acord i escoltar les reivindicacions de la població; sembla que fins i tot hauria pressionat els propietaris per engegar el procés. Una mala notícia per Gràcia, pels ciutadans de Barcelona i un antecedent perillós per la Flor de Maig del Poblenou.

maite

Salut i creació!

PRODUCCIONS LA LLACUNA

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en 00-Poblenou, 27-Abril 2013. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s