11-3-13

RAMBLA VELLA. RAMBLA NOVA

rambla

L’any 1999 es va obrir la Rambla del Poblenou des del Carrer Pere IV (antiga carretera de Mataró) fins a l’Avinguda Diagonal. Es tractava d’unes obres que permetien una millor comunicació del barri amb el Clot i la resta del Districte de Sant Martí. Aquestes obres permetien a la resta de barcelonins arribar més còmodament al mar, ja que el 1992 es van enderrocar els murs de les vies del tren i el passeig ja podia arribar fins a la platja. Al voltant de la Rambla Nova (com popularment s’ha batejat l’ampliació del passeig), s’hi van contruir tot d’habitatges i locals. Darrerament, fins i tot s’hi ha pogut inaugurar una nova escola i un pàrquing (de pagament). El problema de la integració al barri, però, sempre ha estat present.

La Rambla del Poblenou tradicional, que va des de Pere IV fins al mar, gaudeix de més metres de recorregut, d’un major caliu gràcies a la menor distància entre els edificis (a vegades es genera massa concentració de gent passejant, arribant gairebé al col·lapse) i té uns establiments centenaris i una frondositat dels arbres que la fan una via de les més singulars de Barcelona. Les diferències estètiques entre la part Nova i la Vella són molt evidents. No és res més que un cas exemplar de les modificacions utbanístiques que ha patit el Poblenou en els darrers 20 anys: mentre el barri tradicional manté tota la vida i el contacte humà, les noves construccions són fredes i alienades. Construir edificis emblemàtics sense pensar en la tradició de l’espai i en el context global del barri o la ciutat, provoca la pèruda de l’estil propi de Barcelona i genera noves tendències socials, més individualistes i independents.

La setmana passada, però, es va conèixer la intenció del regidor del Districte de Sant Martí, Edurard Freixedes, d’ubicar-hi la Fira d’Artesans de Sant Martí (que es celebra cada primer dissabte de mes i en ocasions especials a la Rambla Vella) per revitalitzar la zona nova. Estem plenament d’acord en aquesta intenció, però aquesta no és la manera. La Rambla Nova és també del Poblenou, és evident que no li hem de girar l’esquena.  S’hi han de realitzar activitats per integrar-la i que participi de la vida de barri. Per la Festa Major, per exemple, cada vegada celebra més actes i tot el barri s’hi involucra. Això és una bona notícia. Aquesta revitalització, però, no ha de canviar les tradicions de la part vella. En primer lloc, perquè ni els comerciants ni els veïns ho han demanat. En segon lloc, perquè els espais nous han de tenir esdeveniments nous que els ajudin a crear una identitat pròpia.

Hi ha, però, algun altre motiu al darrera d’aquesta proposta de canvi? Si la Rambla Vella té un espai reduït, els bars han de tenir també terrasses petites. Sembla, doncs, que sense els comerciants les terrasses poden ser més grans i, per tant, es poden guanyar més diners. Es pensa en els veïns (que no han demanat cap canvi) o en el turisme que omple el barri cada estiu “aprofitant” les grans ofertes hoteleres de la zona?

Ens trobem, doncs, davant de dos temes diferents però molt relacionats. Hem d’animar a la Rambla Nova a buscar activitats pròpies per guanyar caliu i també ens l’hem de fer nostra. Potser ajudaria substituir les palmeres per plataners, que aporten una estètica més acollidora. Per altra banda, hem de posar límits a l’expansionisme del negoci turístic. Sí, hem de buscar noves fòrmules perquè Barcelona guanyi diners i tregui benefici del seu reclam turístic. Però els veïns, els que hi fan vida de barri i qui hi passeja dia a dia, qui contribueix amb els seus impostos al benestar de la ciutat, també hi ha de tenir alguna cosa a dir. El barri té prou terrasses, no hi falta més espai. Però si vulguessim finalment canviar, primer de tot hem de tenir en compte l’opinió de la gent que hi viu. Ja hem viscut massa situacions en els darrers anys on l’opinió dels veïns i les veïnes no ha comptat per res.

El cultiu: LA FLOR DE MAIG. Aquest diumenge es va celebrar el 1r VERMUT EN FLOR. A més, a partir del dimecres engega un nou projecte sorgit del veïnat per fomentar nous projectes de caràcter assembleari a l’Ateneu, el RE-COOPEREM. Les noves iniciatives que fomenten les regeneració d’idees i d’espais es confirmen com una alternativa d’èxit i certifiquen la bona salut que viu la recuperada FLOR DE MAIG.

vermut

El fangar: TELECINCO, per mantenir durant 14 anys un format tan esgotat com GRAN HERMANO. Aquest reality show va significar una revolució televisiva a principis dels 2000, però ni s’ha reinventat ni la cadena ha decidit deixar d’emetre’l. Tot i aconseguir un 16,5% de share (una xifra força respectable) aquest ha estat el seu pitjor índex. La cadena privada ha de posar fi a aquesta saga i replantejar-se l’abús dels formats de tele-realitat que segueix oferint.

5

Salut i creació!

PRODUCCIONS LA LLACUNA

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en 00-Poblenou, 26-Març 2013. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s