4-3-13

REIVINDICAR L’AIGUA

festa-de-l'aigua-mail

Ahir es va celebrar una jornada festiva i reivindicativa a la nau industrial del carrer Puigcerdà, on viuen prop de 300 immigrants. L’objectiu de l’activitat era implicar a l’Ajuntament en la seva situació i demanar que els facilitin aigua corrent. El mes de juliol passat van estar apunt de ser desallotjats, ja que el propietari de l’antiga fàbrica els va denunciar per ocupació il·legal. El barri i les entitats es van mobilitzar per fer entendre que aquest espai, a més de la seva vivenda, és també el seu centre d’activitat i productivitat. Com que molts es dediquen a la recollida de ferralla i a la selecció de residus, necessiten sales de grans dimensions i la nau industrial cobreix aquestes necessitats. Expulsar-los comporta la fi de la seva feina, més misèria per aquest col·lectiu i 300 persones més dormint al carrer. No és una bona solució per ells ni per a la ciutat “neta” que vol vendre l’Ajuntament.

Són els immigrants més importants que els barcelonins i les barcelonines? No. Són els nascuts aquí més importants que els immigrants? Tampoc. Tots són persones i l’Administració ha de vetllar per la qualitat de vida de TOTA la gent que viu aquí, sigui d’on sigui. Alguns diran que no paguen impostos. Si no els paguen és perquè no tenen absolutament res: ni propietats, ni feina regulada, ni despeses… Ens voldríem canviar nosaltres per la seva situació? Qui es queixi al·legant que no contribueixen a Hisenda però reben ajudes socials que deixi la feina, la casa i la família i que es posi a viure en una nau industrial. Potser llavors entendrà que quan no tens RES, no pots aportar RES. Tenir o no tenir, però, no eximeix als organismes públics a tractar a la gent amb la mateixa dignitat i humanitat.

L’Ajuntament ha d’afrontar aquest problema, no pot seguir tancant els ulls. No es pot optar tan sols per l’expulsió com a única solució. Cada assentament, cada indret ocupat i cada propietari són, certament, un cas diferent. Cal estudiar-los per separat per entendre si és millor expulsar-los o permetre la seva activitat en aquest espai. No és el mateix un lloc on hi viuen quatre famílies amb les seves caravanes que una nau on 300 persones viuen i treballen com poden. Es poden arribar a acords amb els propietaris, oferint algun tipus de “compensació” per utilitzar la seva propietat. És una qüestió de voluntat i de diàleg. El que no es pot permetre que tants metres quadrats del Poblenou siguin improductius esperant una especulació pura i dura, mentre tanta gent no té cap sostre ni un espai on desenvolupar la seva activitat. No es demana una inversió enorme. Es demana tolerància i tracte humà, tant amb les persones nascudes aquí que viuen situacions difícils com les que han vingut de fora. TOTS SOM ÉSSERS HUMANS.

Podem discutir com hem d’afrontar aquesta situació i on estan els límits. Podem discutir les compensacions que han de rebre els propietaris i els deures que han de tenir els qui ocupin grans naus industrials. No es pot permetre tot, però no es pot prohibir per sistema. Podem discutir com aconseguir que els immigrants tinguin una falsa imatge de tracte més tolerant per part dels organismes públics en relació als que han nascut aquí. Hem d’evitar aquesta demagògia que defensa que als de fora se’ls permet tot i als catalans no se’ls perdona ni una factura. Cal evitar que es pensi que als que no paguen la hipoteca se’ls desnona i els estrangers que ocupen tenen impunitat, perquè no és així. Davant de les dificultats, cal analitzar les situacions per separat i ajudar a qui ho necessiti, sigui d’on sigui. No es pot qüestionar que són sempre problemes humanitaris i, per tant, els hem de tractar amb humanitat. Tenim una població immigrant que ha vingut a treballar al nostre país quan ens feia falta, que els hem explotat fent unes activitats i cobrant uns sou que cap de nosaltres volia acceptar. Ara que ja no els podem explotar econòmicament ja no ens interessen, els girem l’esquena i els obliguem a viure en una segona explotació, en aquest cas social i humana. És un tema complex, és cert, i per això cal diàleg, bona voluntat i comprensió. Per part de l’Administració, però també per part dels veïns i la resta de ciutadans.

El cultiu: ELS 9 GATS DEL TAULAT, per la 4a Calçotada Popular celebrada ahir a la Plaça de Can Felipa. Activitats com aquesta són més indispensables que mai en un context difícil com el que estem vivint. El menjar també afavoreix la convivència al barri, reforça la cultura i es reivindica la festa popular, al marge de les grans empreses internacionals de la indústria de l’oci.

calçots

El fangar: EDUARD FREIXEDES, per la iniciativa de reubicar les paradetes de la Rambla a la zona entre Pere IV i la Diagonal. Està bé intentar revitalitzar aquesta part de la Rambla, la “nova”, però no es pot treure a la Rambla de sempre una part de la seva tradició. Si els veïns i els comerciants desitgen mantenir la situació actual, no es pot canviar. Que es busqui una alternativa diferent per a la zona nova. I que no es prioritzi l’espai per a les terrasses del bar (que ofereixen grans ingressos pel turisme) per davant del servei i la vida de barri.

regidor

Salut i creació!

PRODUCCIONS LA LLACUNA

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en 00-Poblenou, 26-Març 2013. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s