25-2-13

QUÈ SÓN ELS ÒSCARS?

oscar

Aquesta nit s’han lliurat a Los Angeles els premis més importants de la indústria cinematogràfica: els Òscars. Cada país té la seva pròpia Acadèmia del cinema, que acostuma a organitzar uns premis per distingir a les millors obres produïdes al seu territori (els BAFTA al Regne Unit, els Cèsar a França, els Goya a Espanya, els Gaudí a Catalunya…). Després dels reconeixements d’aquesta matinada (premiant obres de gran qualitat), és el moment de reflexionar sobre aquest certamen.

Els premis han de destacar els millors films i els millors professionals. Això està clar. Però tal com vam comentar en relació als Gaudí, cal insistir més en la promoció dels nous talents. La indústria només es pot regenerar si es dóna visibilitat a la gent jove. És cert que ja existeix arreu festivals dedicats a les noves promeses, però no tenen la repercussió que tenen els grans certàmens. Si no caminem cap a aquesta direcció, els grans premis quedaran reclosos en ells mateixos, afavorint la creació d’una endogàmia que no ajuda a regenerar una indústria estancada.

Per altra banda, aquestes cerimònies acostumen a ser molt llargues i avorrides. Televisivament no funcionen. Cal treballar per fer-les més dinàmiques, amb menys actuacions i gags sense gràcia, més premis i més emoció. El glamour dels vestuaris o el fet de veure a les estrelles a una catifa vermella ja no enlluerna com als anys 50. En les èpoques passades la indústria cinematogràfica creava somnis en els espectadors i ganes d’assemblar-se a les grans estrelles. La societat ha canviat i el mirall de la fama i la bellesa es comença a escardar. No hem de crear gales de luxe i una desfilada de moda; hem d’aconseguir connectar més amb la societat, mostrar el perfil més humà de tots aquests artistes. Avui en dia no ven la distància del somni, sinó la proximitat de la realitat.

Per últim, cal recordar que els Òscars són els premis de l’Acadèmia nord-americana, és a dir, els encarregats de distingir les pròpies pel·lícules dels EUA. Venerant les seves estrelles, mantenim viva la flama d’un colonialisme cultural que hem estat cultivant durant més de 50 anys. Des de l’època del Hollywood clàssic (cap a la dècada dels anys 30), els EUA s’han convertit en la principal potència cinematogràfica pel que fa al negoci (cal recordar que el país que produeix més films anualment segueix sent la Índia, amb el seu famós Bollywood). Com que els EUA són el país que més factura, aconsegueix que la seva catifa vermella sigui la més respectada i envejada del món. És cert que degut a la gran repercussió que tenen aquests premis s’han acabat obrint per premiar pel·lícules i artistes d’arreu del món; aquesta realitat, però, segueix sent una excepció. La pròpia industria americana segueix dominant els Òscars (com ha de ser, ja que per alguna cosa és la seva gala). Hem de seguir fent el joc als americans i considerar els Òscars com el premi a les millors pel·lícules de l’any? Els seus propis interessos econòmics, polítics i socials són els que dominaran en les eleccions. Hem de seguir creient, doncs, en aquesta suposada “imparcialitat” i “bon criteri” dels acadèmics dels EUA? Han de ser els Òscars els considerats “premis mundials”? Creiem que ha arribat el moment d’organitzar un certamen internacional amb representants de totes les Acadèmies del món, amb crítics i professionals de tots els països per treure als Òscars l’etiqueta dels premis de les millors pel·lícules de l’any. Amb una nova gala imparcial, itinerant, potser la indústria rebria un nou impuls, més gent aconseguiria una plataforma per donar-se a conèixer i respectaríem una mica més a totes les cultures en el món cinematogràfic. Podríem fer realitat aquest somni?

El cultiu: MCIHAEL HANEKE, per l’Òscar a millor pel·lícula de parla no anglesa (Amour). El director austríac suma un nou reconeixement a la seva carrera, marcada per la potència dels temes tractats (La pianista, Funny games, La cinta blanca) i la originalitat de la seva narració (trencant amb les estructures cinematogràfiques habituals). Un just premi per una trajectòria que no ha comptat amb el suport necessari per arribar al gran públic.

haneke

El fangar: MOBILE WORLD CONGRESS. La trobada és necessària i d’una gran importància econòmica per a la ciutat de Barcelona. El seu contingut, però, es centra exclusivament a vendre i crear més dependència social dels aparells tecnològics. No es replanteja la seva funció ni l’ús que en fem. L’era dels mòbils és una realitat positiva en molts sentits, però si només la tractem des d’un punt de vista comercial seguirem sent esclaus de l’era capitalista digital.

mobil

Salut i creació!

PRODUCCIONS LA LLACUNA

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en 00-Audiovisual, 25-Febrer 2013. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s