18-02-13

PA AL POBLENOU

 pa

Darrerament s’ha comentat força pel barri l’augment considerable de forns de pa als nostres carrers. Desitgem el màxim de fortuna i èxit a tots aquells que es llencen a l’aventura de crear un nou negoci, un exercici de valentia en aquests difícils moments. A més, optant per un petit comerç de proximitat es contribueix a fer barri. Però certament, en una gran proporció la majoria de nous establiments es centren en la creació de pa, pastes i productes de rebosteria.  Aquesta situació ens ha portat a intentar reflexionar sobre el motius que han generat aquesta dinàmica.

Un factor que provoca els canvis de consum és la lliure competència. La potència de les grans multinacionals han perjudicat força el petit comerç i han modificat els hàbits de consum de la població. Agafem el cas del cinema, per exemple. Fa uns anys, el Poblenou disposava de sis sales d’exhibició: els Ideal, els Califòrnia, L’Aliança, Catalunya i Triunfo. Fins i tot al propi Casino de l’Aliança projectava puntualment pel·lícules. La competència de les multisales, més modernes, amb més oferta i ubicades als centres comercials (que provocaven la sinèrgia amb altres comerços: roba, alimentació, restaurants, aparcament gratuït…), van ensorrar les sales de barri. Aquest fet va passar al Poblenou i a la resta del país. En què s’han reconvertit aquells espais? Només un es segueix dedicant a l’audiovisual. Ara els Ideal són estudis de grabació (normalment llogats per empreses que realitzen productes per TV3); l’Aliança, Catalunya i Trinfo han desaparegut i són ara blocs de pisos i el Califòrinia s’ha convertit en un establiment de comerç barat (els antics “tot a cent”). Tot i que ara són aquestes multisales les que estan en dificultats perquè avui en dia la gent consumeix més les pel·lícules a casa, en el seu moment els Yelmo, Glòries i Diagonal Mar van guanyar la partida. El cinema de petit format va morir a finals dels 80 perquè la societat va canviar la forma de consumir-lo.

Un altre factor de canvi és la situació geogràfica de la zona. Quan el Poblenou era zona industrial, el preu del sòl era molt barat i per tant, es podia disposar de molta superfície. Així, van poder néixer, per exemple, els concessionaris, que encara abunden als nostres carrers. Ara, però, la gent ja no té diners per comprar cotxes, la demanda ha caigut en picat i ha provocat el tancament d’alguns establiments d’automòbils i nombroses reduccions de plantilla. Això ens porta a parlar del tercer element: el factor econòmic.

En els moments de creixement la gent es dedica a consumir productes més cars. Però en època de crisi, la població ha de renunciar a tot el que és superficial i centrar-se, només, en allò que és indispensable. I un dels elements més bàsics és el menjar. Així s’entén que hagin proliferat molts supermercats (on es troben productes menys frescos, però més barats), juntament amb els antics “tot a cent” (on trobem de tot a baix cost). Un dels productes d’alimentació més bàsic i barat és, sens dubte, el pa. El pa és sinònim de pobresa o càstig, el més elemental. En l’època de restriccions durant la guerra civil es feia cua per aconseguir una barra de pa, de les poques coses que es podien seguir comprant en els moments més difícils.

El comerç i la població s’adequa als temps. Si ara només comprem allò més bàsic, el pa és garantia de consum per part de la població. Intentarem ampliar l’oferta amb l’opció de fer un cafè al mateix establiment, oferirem descomptes de 3×1 en molts altres productes, però la nostra principal venda serà el pa. Desitgem sort a tots els que han obert un establiment al Poblenou. Però si malauradament algun dia han de tancar, que no sigui perquè el pa ja és massa car. Això sí que seria la pitjor notícia per a tots.

 

El cultiu: BEATRIZ TALEGÓN, per la seva crítica a la forma de fer política del partit socialista. Sembla mentida que els costi tant de veure com els dirigents del PSOE s’han allunyat de la gent i dels seus principisfundacionals com a partit polític al costat dels més humils.

bea

El fangar: OSCAR PISTORIUS. La seva explicació de l’assassinat de la seva parella és una història massa fosca, massa estranya per ser certa. Amb aquest cas ha trencat el seu exemple i mirall per a molta gent a qui donava força. Una enorme traïció a ell mateix, a la seva prella i a tothom que l’admirava.

pistorius

Salut i creació!

PRODUCCIONS LA LLACUNA

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en 00-Poblenou, 25-Febrer 2013. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s