11-2-13

EL CARNAVAL NO ÉS PER A TOTHOM

carnaval

Durant tot el cap de setmana hem vist pel carrer a gent que es disfressava per canviar d’identitat; és una de les bases de la festa del Carnestoltes, on tot és permés, on tot s’hi val, on podem somiar ser altres persones. En moments difícils com els que estem vivint, és més important que mai no perdre la il·lusió ni les ganes de passar-ho bé. La gran quantitat de gent que omplia el centre del Poblenou el dissabte a la tarda posa de manifest que els veïns i les veïnes del barri tenen molt clar que al mal temps, cal posar-li bona cara.

El Carnaval sempre l’associem a aspectes positius, a passar-ho bé, a fer realitat els nostres somnis durant una nit. Els canvis d’identitat, però, també poden tenir la seva part negativa; durant els darrers temps n’hem vist massa sovint. Persones honestes, en les que crèiem, ens han estat enganyant i traïnt la nostra confiança; és una de les sensacions més desagradables que es poden tenir. Les màscares de Carnestoltes han caigut i ens han permès ara veure la crua realitat que amagaven al darrere. Aquella il·lusió amb la que vivíem ha desaparegut ràpidament. El problema, però, és que aquest Carnaval que hem viscut no durava només d’un dia, sinó que s’havia convertit en la nostra quotidianitat habitual. Afortunadament, però, sembla que aquesta enganyifa vestida de Carnestoltes ja s’està acabant.

Les disfresses no són aptes per a tothom. Els dirigents no han de portar cap màscara permanent. Els únics que tenen dret a disfressar-se són aquells que somien amb una realitat millor perquè la seva és dura i difícil; utilitzen aquesta festivitat com una vàlvula d’escapament. Aquells que viuen en l’opulència, els que ho poden tenir tot, perden el dret a la disfressa. Quan els dirigents es posen una màscara no es tracta d’una festa per a la societat, sinó d’una estafa monumental.

El cultiu: BENET XVI. La seva renúncia al càrrec papal és una senyal d’honestedat. Si veu que no pot seguir exercint la seva feina, cal deixar pas a una altra persona. Ell, la institució que representa i els seus fidels ho agrairan. A veure si d’altres segueixen el seu exemple. Esperem que la nova figura permeti adaptar més l’Esglèsia al segle XXI.

benet

El fangar: ALÍCIA SÁNCHEZ CAMACHO, com a nou exemple de tripijocs i estratègies il·lícites per ensorrar els altres. La seva trobada “secreta” amb l’ex-parella de Jodi Pujol Ferrussola per aconseguir informació sobre les seves activitats (al marge de la justícia, que és qui ha d’investigar) està fora de lloc.

camacho

Salut i creació!

PRODUCCIONS LA LLACUNA

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en 00-Poblenou, 25-Febrer 2013. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s