4-2-13

LLUMS I OMBRES DELS GAUDÍ

gaudi

Ahir es va celebrar la gala de lliurement dels V Premis Gaudí al Barcelona Teatre Musical, amb més de 1.000 convidats i amb una retransmissió en directe per TV3. Uns premis com aquests són indispensables per fer visible el nostre cinema i el nostre audiovisual; són, al capdavall, un exercici més de normalitat i de promoció cap al públic propi i internacional. És un moment difícil pel sector, degut a una pujada abusiva de l’IVA i un clar descens dels consumidors: la crisi econòmica, la possibilitat de veure els productes audiovisuals a casa amb una bona qualitat d’imatge i el domini de les sales i de la promoció per part dels productes de les grans companyies americanes són els principals causants de la poca afluència al cinema català. Cal lluitar per donar-se conèixer, per demostrar al públic que la feina que es fa a casa nostra és de qualitat i que l’hem de recolzar, perquè és un sector que mou molts llocs de treball i que genera riquesa material i cultural al nostre país. Els premis Gaudí, doncs, són més importants que mai.

Com tots els premis, però, tenen una altra cara. Hem copiat el format per allò positiu i per allò negatiu. Donen bona imatge, promoció i reforç cultural per una nació sense estructures d’Estat pròpies i plenament autònomes. Però cometem els mateixos errors que els americans (amb els Òscars o els Globus d’Or), espanyols (premis Goya), francesos (els Cèsar i Cannes), alemanys (la Berlinale), italians (la Mostra de Vennezia) i un llarg etcètera: hem creat uns premis endogàmics, que busquen donar èxit al sector a força de reduir-lo i convertir-lo en més selectiu. Bayona, Gay, Balagueró, Joel Joan… sempre apareixen els mateixos noms. Només 9 pel·lícules han tingut premi enguany (de les quals 5 només amb un sol reconeixement) i fins i la “Millor pel·lícula en parla catalana” resulta que es muda. És tot això el que tenim?

Hem caigut en la temptació de fer seguidisme als personatges mediàtics del país. Hem de fer que vinguin als Gaudí i que tinguin premis perquè sabem que les seves pel·lícules o la seva persona tindran aparició als mitjans de comunicació nacionals i internacionals, i això ens donarà publicitat com a Festival, com a Indústria i com a Poble. Que és positiu, eh! però potser n’estem fent un gra massa.

No hi ha dubte que totes les obres premiades són d’una enorme qualitat, però estem perdent l’oportunitat de crear uns Premis Gaudí que debò ajudin al sector i als nous talents del país, que n’hi ha de sobres. Tothom té les mateixes possibilitats d’aconseguir el finançament i el ressò en els mitjans? Tothom té facilitats per aconseguir permisos? Totes les obres tenen les mateixes opcions d’entrar als Festivals del país? És evident que no. Sempre busquem les mateixes persones, els mateixos col·lectius i les mateixes escoles perquè ens asseguren l’èxit, un èxit basat en els grans pressupostos, és clar (com més premis i reconeixement té l’ESCAC més car i, per tant, elitista és entrar-hi).

Els Premis Gaudí no són un problema, sinó una solució. Però han de canviar el punt de vista, permetre entrar aire fresc i obrir més vies de participació, al marge de les grans superproduccions (que també hi ha de ser), per aconseguir un equilibri real i descobrir nous talents (que hi són, que es volen donar a conèixer, però no poden). Si reduïm el cercle potser assegurem l’èxit, sí, però ens convertim en un petit cercle provincià endogàmic i escanyat, que no ajuda a crear una autèntica indústria forta, sinergètica i competitiva  de debò perquè viu enquistada i a mercè d’un sector massa reduït. Si la base és petita, el castell té més possibilitats d’ensorrar-se.

El cultiu: RISTO MEJIDE, per la seva claredat i contundència en la denúncia als polítics espanyols. És molt important que les figures mediàtiques siguin exemple i aprofitin el seu altaveu per conscienciar i sacsejar una societat que sembla adormida. Podeu llegir l’article a http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/risto-mejide/foteu-camp-2309252

risto

El fangar: ORIOL PUJOL, per ser el nou acusat en les investigacions sobre corrupció de la classe política al nostre país. Sabadell, Lloret, Bárcenas, Urdangarín… Masses casos en poc temps. La justícia està fent bé la seva feina. Ara toca modificar les normes per garantir més democràcia, més transparència i el final de la impunitat per a la classe dirigent d’una vegada per totes.

pujol

Salut i creació!

PRODUCCIONS LA LLACUNA

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en 00-Audiovisual, 25-Febrer 2013. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s