21-1-13

LA XEMANEIA SENSE PLACA

IMG_2766

La passada setmana es van acabar les obres de rehabilitació de la xemeneia de Can Saladrigues, situada entre els carrers Joncar i Bilbao. És una bona notícia, ja que estava pendent des de que es va inaugurar la biblioteca Manuel Arranz (el passat 2009). Les xemeneies s’han convertit en un símbol del Poblenou, testimonis del nostre passat industrial. El problema és que massa vegades queden descontextualitzades, orfes del seu conjunt i, per tant, difícils d’interpretar. Conservar sense explicar és un autoengany, una manera de donar-nos per satisfets sense exigir que la conservació tingui una finalitat més enllà de la simple observació. Conservar vol dir entendre i si es conserva de forma fragmentada, sense explicar què vol dir aquest element arquitectònic, escultòric o urbà, la comprensió serà impossible. És el cas, per exemple, de l’escultura abstracta de l’Avinguda d’Icària que evoca a les antigues vies del tren que passaven pel Poblenou. És una obra fantàstica, però sense una explicació escrita i gràfica del que significa es fa impossible tenir una idea de com era la realitat de la zona en el passat. Amb les xemeneies la situació és semblant. Si les fem perviure sense el seu context (el cos de la fàbrica a la que donaven servei), les veurem, deduirem que es tracta d’una zona industrial, però no aprendrem res, perdrem una l’oportunitat d’aprofitar-les perquè ens expliquin alguna cosa més.

Afortunadament, la xemeneia de Can Saladrigues s’ha mantingut acompanyada de la resta de la fàbrica gràcies a la reivindicació i la pressió popular (com passa en la majoria de casos al Poblenou). Es va tenir, a més, l’encert d’ubicar-hi una placa ara fa un parell d’anys per recordar a tots els obrers que van patir problemes de salut a causa del seu treball. Les condicions sanitàries a les fàbriques del barri eren molt deficitàries. Rendir aquest petit homenatge en forma de placa és una bona iniciativa, el mínim que es pot fer per totes aquelles persones que van ajudar a fer créixer la societat barcelonina i catalana, sacrificant el seu benestar i la seva salut. Ara, la xemeneia llueix de nou, sense bastides ni reixes, però aquest petit detall, aquesta petita placa d’homenatge, de moment ha desaparegut.

Una vegada més, fem les coses malament. Mantenim espais, però no entenem perquè els estem rehabilitant. Una xemeneia és la part d’un tot: d’un conjunt fabril (que en la majoria de casos també cal respectar), però també d’un conjunt de persones que hi van treballar explotades, sense drets (i no fa pas tant). Cal mantenir dempeus el patrimoni per no perdre consciència de qui som. Fragmentant perdem la comprensió de la globalitat. I sense afegir-hi plaques o (com és aquest cas), fent-les desaparèixer sense cap tipus de d’explicació, ens faltem al respecte a nostres mateixos. Demanem, doncs, recuperar la placa que estava ubicada en aquesta xemeneia i que, a més, prenguem consciència que la conservació sense un context (físic o escrit), no acompleixen el seu principal objectiu: explicar la nostra història a les generacions futures i a les persones que ens vulguin visitar.

El cultiu: EL RECICLATGE ALEMANY. La campanya “Envàs, on vas?” insisteix a reciclar envasos de plàstic o de vidre, no els objectes en general fets d’aquest material. Seguim apostant per un model basat en el reciclatge, però Europa ens ensenya que hi ha altres camins més eficaços. A Alemanya es paguen uns diners per l’envàs, que es recuperen quan aquest es torna a la botiga (tal com passava al nostre país fa temps). Un 98% dels envasos que hi participen es reciclen correctament. Potser en temps de crisi, (que la gent necessita conservar els seus diners), seria un model de sostenibilitat ambiental molt més eficaç.

reciclatge

El fangar: CIE ZONA FRANCA. Després de tota la mobilització social i mediàtica (encapçalada per diari El Periódico) per demanar el tancament dels CIE (Centres d’Internament d’Estrangers), aquests segueixen oberts i en plena activitat. La detenció de dos veïns del barri ha tornat a posar de manifest aquesta lamentable realitat. Sembla que la voluntat governamental és la de solucionar-ho amb l’oblit del pas del temps.

CIE

Salut i creació!

PRODUCCIONS LA LLACUNA

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en 00-Poblenou, 24-Gener 2013. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s