17-12-12

UN DESASTRE HABITUAL

mort

Divendres passat es va viure una nova tragèdia als EUA, una situació dramàtica que precisament pel fet de ser molt recurrent s’ha de tractar amb la màxima seriositat. Cada vegada que es produeix una nova massacre la situació esdevé més greu. En aquest cas, 26 persones (20 nens i 6 adults) van morir a causa dels trets que Adam Lanza va realitzar a l’escola Sandy Hook de Newtown, a l’estat de Connecticut. El rifle que portava, un fusell d’assalt semiautomàtic, es pot adquirir per menys de 800 euros a les botigues d’armament americanes.

El tema de les armes de foc als EUA és un debat que ja fa temps que dura. El sector que defensa la necessitat de permetre la tinença d’armes entre els civils és molt poderós i influent. L’Associació Nacional del Rifle, fundada el 1871, és una de les més importants i conegudes (va estar dirigida per l’actor Chalton Heston fins el 2003). Actualment, compta amb més de 4 milions de socis.

La societat americana està molt dividida en aquest tema. Cada vegada hi ha més gent que posa en dubte aquest model per garantir la seguretat personal, però la visió “tradicional” dels EUA, que considera un dret fonamental la possibilitat de defensar-se individualment amb armes de foc, té un ampli recolzament (especialment al centre del paí)s. Les armes de foc formen part de la història dels EUA, no és una ficció que cinema hagi inventat. La “nació americana” va néixer fa només 200 anys gràcies, precisament, a les armes de què disposaven els civils. Identitat americana i armes personals van de la mà. Cal però, que aquesta mentalitat canviï i que s’adapti als nous temps. La seguretat només pot augmentar quan no depèn de cada individu; la temptació d’aplicar el propi codi de justícia és massa gran, tal com ens demostren els nombrosos casos de mort per arma de foc que es produeixen anualment al territori americà. No estaria més segura la població si ningú pogués estar armat?

Prohibir les armes seria una situació ideal però poc realista. Tot i les situacions dramàtiques que es viuen regularment al país la tinença d’armes segueix tenint un suport enorme. De moment només es pot intentar aplicar més restriccions, apujar sensiblement els preus per dissuadir a la majoria de la població, dificultar-ne l’accés amb més proves, cursos i exàmens (amb uns preus alts que també evitin que qualsevol s’hi presenti) i limitar el tipus d’arma que es pugui adquirir a les botigues. Aquells que es vulguin defensar els serà costós i difícil, però ho podran fer si en tenen tantes ganes; aquells que s’hi vulguin dedicar com a esbarjo (els caçadors recreatius), també valoraran si la seva afició és tan imprescindible com per dedicar-hi tant d’esforç econòmic i temporal; per últim, aquells que s’hi dediquin de forma professional sempre podrien comptar amb algun tipus d’ajuda pública o benefici fiscal. Mesures i alternatives existeixen; només cal posar-les en pràctica i prendre decisions. El que està clar és que la situació no pot seguir així.

Molts altres països tenen el dret a la possessió d’armes garantit, però no és tan fàcil adquirir-les ni es té la mentalitat “individualista” que caracteritza els americans. En aquest sentit, l’educació dels ciutadans està clarament influenciada per programes de televisió, sèries, pel·lícules cinema i videojocs que fomenten la violència i que es consumeixen des de ben petits. Potser no s’és conscient de la influència que culturalment es genera amb aquest tipus de contingut, però inconscientment es crea la llavor d’un pensament violent i “d’autojustícia” que esdevé, combinat amb una fàcil adquisició de les armes, un còctel molt perillós. Cal canviar la legislació, però també l’educació. En el primer cas, la responsabilitat és dels polítics; en el segon, el repte es trasllada a cada casa, a cada realitat familiar. Només una combinació de les dues realitats podrà fer disminuir els casos de violència social que esgarrifen d’una forma massa habitual.

El cultiu: INAUGURACIÓ DE LA FLOR DE MAIG. Aquest cap de setmana s’han realitzat nombrosos actes per celebrar que l’Ateneu torna a estar obert i operatiu, un servei organitzat des del barri i per al benefici de tot el Poblenou. S’ha demostrat que l’acció decidida i conjunta pot tenir molta força. Un pas més cap a la consolidació d’un espai que ha de ser del Poblenou. Més informació a http://www.poblenou.org/2012/12/la-flor-de-maig-era-nostra-i-ens-la-van-pendre/#more-464

flor

El fangar: MOHAMED MURSI. Ahir es va celebrar un referèndum a Egipte per aprovar la nova Constitució, liderada pel partit dels Germans Musulmans. Tota l’oposició denuncia que hi ha hagut manipulació i irregularitats per part del Govern en aquest procés. Una mala manera de posar en pràctica els ideals que van meravellar el món fa tan sols dos anys, durant l’anomenada primavera àrab.

mursi

Salut i creació

PRODUCCIONS LA LLACUNA

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en 00-Internacional, 23-Desembre 2012. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s