26-11-12

25N: I ARA QUÈ?

La jornada d’ahir va ser una de les nits electorals més emocionants. En primer lloc, per la transcendència del moment; en segon lloc, perquè els famosos sondejos, que no acostumen a fallar gaire, aquesta vegada no la van encertar. Cap enquesta reflectia la pèrdua d’escons que finalment CiU va patir i aquest fet va provocar que la incertesa del resultat final afegís més emoció al recompte de vots. Passades ja unes hores i amb les dades definitives a la mà, volem realitzar diverses lectures del que ha passat i del futur que ha de seguir el nostre país.

1.- Referèndum: La població catalana s’ha manifestat rotundament a favor d’una consulta popular. Cal realitzar aquesta pregunta en la propera legislatura i com més aviat millor, buscant complicitats a la resta de l’Estat espanyol i a Europa (especialment en el cas que sigui denegada). Aquesta és una realitat clara i de fàcil lectura. Aquestes són les sumes:

SI: 87 (50 CiU, 21 ERC, 13 ICV i 3 CUP)

NO: 28 (19 PP i 9 C’s)

Abstenció: 20 (PSC)

2.- Independència: Seguint amb les mateixes dades, la resposta en aquest referèndum seria àmpliament favorable a la independència de Catalunya, però cal ser ben conscient que una cosa és el vot a un “partit” i una altra el vot personal a una pregunta que es limiti a un SI o a un NO. De moment, però, tenint en compte el que els líders polítics han dit durant la campanya electoral i el programa dels diversos partits, el recompte quedaria de la següent manera:

SI: 74 (50 CiU, 21 ERC i 3 CUP)

NO: 48 (20 PSC, 19 PP i 9 C’s)

Abstenció: 13 ICV (per ara, ja que no s’hi ha posicionat)

Traduït en vots reals dels ciutadans, però (per aquelles coses de la llei electoral, que dóna un valor diferent als vots en funció de l’àrea geogràfica), la diferència s’escurça. A hores d’ara, el resultat seria el següent:

SI: 1.734.852 (CiU: 1.112.341, ERC: 496.292, CUP: 126.219) 51,6% dels que han votat

NO: 1.269.455 (PSC: 523.333, PP: 471.197, C’s: 274.925) 37,7%

ABSTENCIÓ: 358.857 (ICV) 10,7%

3.- Retallades i polítiques socials: CiU ha guanyat amb claredat les eleccions, però no ha aconseguit la majoria absolta. Aquest fet és una bona notícia perquè permet a altres forces polítiques pressionar perquè el nou Govern no pugui seguir aplicant més retallades que segueixin castigant a les classes populars. El camí que ha impulsat Artur Mas l’impedeix pactar com fins ara amb el PP, ja que això significaria la pèrdua absoluta de credibilitat davant de la població catalana (votants i no votants). Per tant, CiU només podrà mirar cap a l’esquerra per tirar endavant els seus projectes.

La segona força política i soci preferent ha de ser ERC. Oriol Jonqueras pot garantir avançar cap a la creació de l’Estat propi i, a la vegada, exigir posar fre a les retallades, introduint al Govern de la Generalitat més polítiques de protecció per als programes socials (on s’hi pot sumar també ICV). El paper d’Esquerra, doncs, és clau i així ja ho anunciava implícitament Artur Mas des del balcó del Majestic. A més, perquè el partit independentista no s’adormi i no torni a prioritzar pactes de govern, responsabilitats institucionals i tactisme electoral per davant de la seva defensa social i nacional, ha aparegut la CUP (que recull el testimoni de Solidaritat; al seu radicalisme cap a la independència s’hi suma un programa clarament social i reformista). David Fernàndez ha d’aprofitar el ressó mediàtic que li assegura la representació parlamentària per fer recordar en tot moment a ERC els seus origens assamblearis i populars.

4.- Reciclatge democràtic: Precisament la CUP ens ha d’ensenyar com es pot fer un altre tipus de política, més transparent i al servei real del ciutadà. De nou, si ICV és conseqüent amb les idees que ha defensat durant aquests dies s’hi ha de sumar als plantejaments d’una democràcia més participativa. L’aparició de la CUP al Parlament ha de permetre aconseguir més difusió de les seves idees i fer crèixer el nombre de votants, la representació a la cambra i, per tant, la influència directa en les decisions del Govern (tal com ha passat, per altra banda, amb el cas de Ciutadans). La nova democràcia comença a treure el cap. La feina és llarga, però amb passos petits i ferms es poden consolidar grans canvis.

5.- Radicalitat: Tant el PP com Ciutadans han guanyat representació (fins i tot ha estat a punt d’entrar PxC, que segueix creixent des del silenci). Aquests partits han recollit els vots del PSC que han marxat per la posició ambivalent en relació a l’encaix Catalunya-Espanya i, a la vegada, per les situaicons contradictòries que es generen amb la seva dependència d’un PSOE que no acaba d’entendre la particular realitat catalana (de totes maneres, val a dir que han aconseguit no patir una pèrdua de diputats encara més gran). El to dels partits que volen mantenir la relació actual amb l’Estat espanyol serà més dur i bel·ligerant a partir d’ara però, tal com estan les coses (si segueix pel camí que ha iniciat no poden comptar amb CiU), la dreta espanyola està força aïllada. Concretament, entre els dos partits compten amb 28 diputats, només un 20,7% de la cambra. Esquerra i la CUP pressionaran a CiU per a construir un Estat propi i ICV (i fins i tot el PSC) s’hi poden sumar per protegir les polítiques socials i les millores democràtiques. En aquest sentit, doncs, la radicalitat no és res més que una situació de posicionament més clar, d’enterrar definitivament “la puta i la Ramoneta” i de jugar amb les cartes ben visibles sobre la taula. Aquesta radicalitat ha de ser sinònim de sinceritat davant de la població catalana.

6.- Manipulació: És ben trist que la premsa internacional entengui i expliqui millor el que està passant a casa nostra que la premsa de Madrid. Titllar aquests comicis de “fi del sobiranisme” és no voler entendre res o intentar tapar una realitat que amb els números a la mà parla per ella mateixa. La resta del món entén les xifres i destaca l’ascens de l’independentisme. A Madrid, no li donen importància. Mal exercici de reflexió i honestedat.

Per altra banda, els casos de papeletes als sobres electorals i l’aparció de llistes de comicis anteriors són mínims, però no per aquest motiu deixa de ser una situació greu i preocupant. Cal deixar-ne constància i denunciar-ho. Ara no servirà de res, però val la pena anar amb peus de plom i exigir més control democràtic per impedir qualsevol tipus d’acció que resti ni un mil·límetre de llibertat a les decisions que prengui el poble català.

En definitiva, doncs, s’obre un escenari molt interessant. La crisi política, econòmica i democràtica ha tingut la seva traducció a les urnes. Amb l’aritmètica i els compromisos dels partits més clars que mai, les opcions es simplifiquen i les sortides esdevenen més clares. Ara només ens falta esperar que els líders assumeixin amb responsabilitat l’encàrrec que han rebut per part de la ciutadania.

El fangar: EL MUNDO. Dos periodistes del diari espanyol (Eduardo Inda i Esteban Urreiztieta) han estat imputats per un delicte d’injúries. No valorem si Mas i companyia són innocents o culpables; simplement, defensem que un diari ha de posar per davant la veracitat i seprar la informació del rumor malintencionat. Aquest cas s’ha d’esclarir fins al final per saber si l’únic responsable és el rotatiu estatal o també hi tenen alguna cosa a veure les institucions públiques del Govern central.

El cultiu: LA PARTICIPACIÓ 69,56% Es tracta de l’índex de participació més alt des del 1980. Una vegada més, la població catalana està a l’alçada de les circumstàncies i s’implica en els moments importants. La política no genera desafecció; la genera els líders que no cumpleixen amb les seves promeses ni amb el seu càrrec.

Salut i creació!

PRODUCCIONS LA LLACUNA

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en 00-Catalunya, 22-Novembre 2012. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s