19-11-12

25-N: QUIN NOU ESTAT VOLEM CREAR?

Aquest cap de setmana s’ha superat l’equador de la companya electoral per a les eleccions al Parlament de Catalunya del proper diumenge, 25 de Novembre. Fins ara els partits amb representació a la cambra catalana s’han dedicat especialment a posicionar-se sobre al dret a decidir i la relació entre Catalunya i l’Estat espanyol. Aquesta és precisament la raó per la que el President Artur Mas va anticipar les eleccions: comprovar si el camí cap a l’autodeterminació que havia iniciat comptava amb el suport de la majoria dels catalans.

En aquest sentit, doncs, són unes eleccions molt importants, ja que en funció dels resultats es pot marcar un abans i un després en la història de Catalunya, es pot iniciar un procés de no retorn (sempre que els partits siguin conseqüents i no incompleixin o matisin posteriorment les seves promeses electorals, com tanes vegades ha passat ja). És lògic, doncs, que el tema principal del debat electoral sigui aquest. Però s’està deixant de banda un altre aspecte fonamental del nostre context històric, una altra gran manifestació social que fa temps que està ben present al nostre país: la transformació del nostre sistema polític i de les seves institucions per crear una nova democràcia, més real, més participativa, que posi a l’Administració pública (i als polítics) al servei del ciutadans i no a la inversa.

Podem portar Catalunya cap a un Estat independent, amb els mateixos drets i deures que la resta, amb un procés plenament democràtic, pacífic i participatiu; podem obligar a les institucions (estatals i europees) a modificar les seves lleis per no poder-les acusar d’antidemocràtiques; podem obligar als polítics a complir amb el que han promès, a no rebaixar les expectatives creades ni a posar mil excuses. Però quin país tindrem si som independents? Quines institucions organitzaran l’Estat? De quins mecanismes democràtics ens dotarem? Com podrem garantir que la voluntat popular i els drets socials siguin escoltats i respectats? Aquesta és la segona part del procés, de la que fins ara se n’ha parlat poc.

Les eleccions del proper 25-N han de marcar el futur polític de Catalunya, però no hem d’oblidar-ne els aspectes socials i democràtics. Hem de fer que el camí del nostre país i el de la nostra gent sigui el mateix, que puguem construir un nou estat, però amb una nova organització politicosocial. Podem ser un exemple al món per realitzar un procés d’autodeterminació modèlic, però hem d’aprofitar aquesta oportunitat per sumar també un exemple de democràcia més real, funcional i social.

Com volen reformar la democràcia els partits tradicionals? Com volen organitzar el nou Estat? Aquestes són, també, preguntes fonamentals. Busquem les respostes, dins i fora del Parlament. Busquem aquella opció que s’impliqui més en la reforma política, però també social. Comencem a crear des d’ara “un nou Estat” en tots els sentits de l’expressió. Fugim del “vot útil”, que ens pot portar a caminar cap a un nou país, sí, però que reprodueixi les mancances i les misèries que hem viscut fins ara. No hem d’oblidar aquesta segona part dels programes polítics, perquè esdevé tant o més important que la primera. Si només ens quedem amb una bandera, amb una simbologia i no l’omplim de contingut, no avançarem prou. Aquest 25-N podem fer un salt de veritat cap endavant. Aprofitem l’ocasió.

El cultiu: JUAN MANUEL SANTOS, pel procés de diàleg amb les FARC que intentarà solucionar un enfrontament que perdura des de fa gairebé 50 anys. Potser no s’aconsegueix la pau definitiva, però les intencions i la transparència del president colombià són exemplars. Les converses segueixen a partir d’avui a Cuba. Un exemple a seguir arreu del món.

El fangar: BENJAMÍN NETANYAHU, per l’escalada de violència (una més) que està vivint la franja de Gaza. Un nou capítol del lamentable historial del conflicte entre Israel i Palestina, on es vulneren sistemàticament els drets humans davant de la passivitat i la tolerància del món occidental. Mentre internacionalment es permeti l’ús impune de la violència i no s’obligui a dialogar i pactar, el conflicte no es podrà solucionar mai.

Salut i creació!

PRODUCCIONS LA LLACUNA

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en 00-Catalunya, 22-Novembre 2012. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s