12-11-12

CRÈDITS PER DESNONAR

El nombre de desallotjaments per impagament hipotecari ha anat augmentant durant els darrers anys fins a convertir-se en una autèntica alarma social. Les últimes xifres parlen de més de 300 desnonaments DIARIS arreu de l’Estat espanyol. En altres paraules: si de mitjana calculem que una família pot estar formada per 3 membres, CADA DIA es queden sense llar més de 900 persones. La dada és esgarrifosa; es corrobora així que aquesta realitat s’ha convertit en un drama, una de les conseqüències més visibles i més directes de la crisi econòmica que estem vivint. Des del 2008 ja s’han efectuat més de 400.000 desnonaments i darrerament fins i tot alguns afectats han optat per la tràgica via del suïcidi (concretament dos en el darrer mes). El més greu, però, encara ha d’arribar, ja que els tràmits per efectuar els desallotjaments duren més de dos anys. Així doncs, les persones que ara es queden sense llar van veure com s’iniciava el procés a finals del 2009, quan la situació encara era una mica millor. És evident, doncs, que la xifra de desnonaments anirà irremediablement en augment si no s’actua. Davant d’aquesta situació, representants del PP i del PSOE es reuneixen avui per modificar la llei que ho regula. La iniciativa és encertada; ara haurem de veure en què es concreten els acords polítics.

Tal com diu la Constitució, tothom té dret a un habitatge digne. Els diversos Governs, però, han permès que aquest dret essencial dels ciutadans es convertís en un negoci molt lucratiu per les immobiliàries i els bancs. Quan un dret fonamental es converteix en la base de l’economia d’un país (el miracle del creixement de l’època Aznar), és evident que alguna cosa falla. Ara recollim les misèries d’aquell plantejament.

Adquirir un habitatge en propietat es va convertir en una alternativa fàcil: a tothom se li concedien préstecs sense cap dificultat. Ara, l’avarícia sense límit d’immobiliàries i bancs s’ha vist frenada perquè ja no es concedeixen hipoteques i, a més, els pisos construïts no es venen. Però darrera d’aquesta realitat econòmica s’amaga una de social que ara es comença a veure: la gent que no pot fer front al compromís que va adquirir amb el banc en un moment de bogeria col·lectiva i d’irresponsabilitat general. La llei dels desnonaments, pensada per impedir que la gent cometés cap frau cap als bancs, s’ha vist desbordada. Han estat els bancs, les immobiliàries i els Governs els que han comés un frau descomunal en contra de la gent. Però, és clar!, aquesta realitat no està legislada.

KutxaBanc i Caja Laboral ja han anunciat que aturen els desnonaments previstos fins que no s’aprovi la nova llei. Una mesura sensata que mostra sensibilitat cap a la societat. El primer que cal fer és obligar a la resta d’entitats a actuar de la mateixa manera. En segon lloc, cal revisar tot el que fa referència a la legislació hipotecària. Cal augmentar les garanties per concedir un préstec a un particular; no es tracta d’impedir a la gent comprar un pis, es tracta d’evitar que s’entri en un carreró del que potser no se’n pot sortir. No es poden permetre contractes amb gent que no els podrà complir. El mercat s’ha encarregat d’aturar per ell mateix aquesta actitud poc escrupolosa, que desitja fer negoci a tota costa (encara que la gent en surti perjudicada); ara cal que la llei també impedeixi aquesta pràctica vil per eliminar aquesta possibilitat quan el mercat torni a ser favorable. Per altra banda, cal protegir aquelles famílies amb risc d’exclusió social; no és el mateix deixar sense llar una família nombrosa, amb criatures, que a un jove. No es pot aplicar la mateixa mesura per a tothom, cal crear ajudes per aquelles famílies que corren el risc de no poder recuperar la seva vida i viure en la marginalitat. A la dificultat econòmica que suposa perdre un pis s’hi ha de sumar l’angoixa i les conseqüències psicològiques que suposa aquesta situació. Potser són elements poc quantificables, però també cal tenir-los en compte.

Ja fa molts anys que l’Estat espanyol ha inculcat a la població la necessitat de comprar una vivenda com a garantia d’inversió. Ara cal canviar el punt de vista i considerar que el més adequat és apostar pel lloguer per garantir que els edificis s’omplin i que tothom pugui tenir un sostre on dormir. L’època de la “vivenda-negoci” s’ha d’acabar. Per això calen polítiques d’ajudes al lloguer, ajudes a les famílies amb risc d’exclusió, legislacions que regulin amb més humanitat els desnonaments i obligar les entitats bancàries a supervisar amb més seriositat els seus crèdits hipotecaris. La gent que demana un préstec i després no el pot pagar és responsable de la seva situació, sí, però qui genera aquesta espiral, qui permet i impulsa aquesta actitud és el Govern. Ara li toca prendre partit i afavorir una dinàmica que aposti pel lloguer, amb la clara prioritat d’impedir tenir pisos buits mentre no deixa d’augment el nombre de gent que es queda sense casa.

 

El cultiu: PREMIS SANT MARTÍ, per recolzar i donar visibilitat a la recuperació de La Flor de Maig. Es van sumant raons i suports des de tots els àmbits: social, civil i ara també oficial. L’única sortida possible és recuperar-la com a equipament públic amb totes les garanties legals. Qualsevol altra alternativa seria girar l’esquena a la voluntat popular.

El fangar: ANTONIS SAMARÀS. El Govern grec ha aprovat els pressupostos del proper 2013. En aquest projecte es retallen més de 9.500 milions d’euros, bàsicament de les despeses públiques (incloses les noves reduccions del nombre de funcionaris i dels seus salaris). Grècia compleix així els dictàmens de la UE, sí, però els compleix a costa d’una població que està arribant a uns límits insostenibles d’ofec. El més greu és que no es tracta d’un cas aïllat. Molts altres estats (inclòs el nostre), no estan tant lluny d’aquesta situació (encara que s’esforcin a encobrir-ho i dissimular-ho).

Salut i creació!

PRODUCCIONS LA LLACUNA

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en 00-Estat espanyol, 22-Novembre 2012. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s