1-10-12

EL DRET A SER ESCOLTATS

 A partir de la gran manifestació independentista que va recórrer els carrers de Barcelona el passat 11 de Setembre s’ha accelerat el procés per a revisar la relació entre Catalunya i Espanya. Feia temps que es palpava un augment de la desafecció dels catalans en relació a la resta de l’Estat, per motius sentimentals o per motius econòmics; el que es va produir durant la passada Diada ho va deixar ben clar. El més sorprenent de tot és que una mobilització ciutadana va aconseguir resposta en l’hermètic món polític. Gràcies al clamor popular, el President Artur Mas ha convocat eleccions anticipades, convertint la seva legislatura en la més curta des de la recuperació de la democràcia i posant el dret a convocar un referèndum per a l’autodeterminació com un dels punts centrals en els programes electorals de tots els partits. Per fi, la gent ha aconseguit que els polítics actuïn i que s’hagin de mullar.

Aquesta vegada hem de felicitar el President Mas per escoltar a la gent i actuar en conseqüència, tot sotmetent el seu càrrec a la voluntat popular. Les seves decisions durant les darreres setmanes han estat plenes de valentia i honestedat personal i política. Però no hem d’oblidar que ha estat el mateix President Mas qui ha posat contra les cordes l’Estat del benestar amb les seves dràstiques retallades. És cert que el context econòmic internacional és complicat i que, a més, l’Estat espanyol ha tractat injustament Catalunya, provocant un dèficit en inversions que ha esdevingut, davant el panorama global, insostenible. Segurament si la crisi no fos una realitat l’espoli fiscal que ha patit el nostre país s’hagués mantingut immutable durant diversos anys més. Davant d’aquesta situació el President Mas ha optat per atacar els dos pilars públics, la sanitat i l’educació, deixant per més endavant el que la gent també demanava a crits, en aquest cas des de la Plaça Catalunya: una revisió del sistema democràtic, més transparència en la gestió de les institucions i acabar amb la impunitat política. Com és que no es va escoltar aquest clamor popular, sinó que el va reprimir (i de forma violenta, no ho oblidem), però en canvi si que s’escolten les demandes del passat 11 de Setembre?

Ens alegrem del procés que s’ha iniciat per obrir una consulta popular. De moment s’estan seguint els passos necessaris per convocar un referèndum per a l’autodeterminació. Aquest procés no ha de ser incompatible amb la reforma del sistema democràtic que també necessitem. Conèixer l’opinió de la població no és mai un problema, sinó una solució. Si finalment creem un nou Estat, serà perquè la majoria així ho desitja, sense imposar res a ningú, sense buscar l’enfrontament i sense revenges ni enemistats. Caldrà també buscar alguna fórmula per compensar, com a mínim temporalment, l’enorme pèrdua d’ingressos que suposaria per l’Estat espanyol la independència de Catalunya. I haurem d’aprofitar l’ocasió per crear una nova Constitució més democràtica, que garanteixi el dret a la participació ciutadana en política més enllà del vot cada quatre anys. Quina millor oportunitat per modificar un text legal que el fet de crear-ne des de zero un de nou? En aquest context de nova construcció, caldria garantir el dret a fer-se escoltar i a influir en la gestió d’un Govern, tal com ha passat amb la manifestació de l’11 de Setembre. Només així aconseguirem que el procés que ha començat amb la convocatòria d’eleccions pel 25 de Novembre escolti realment TOTES les grans demandes socials que estem vivim actualment.

El cultiu: VIVIANE REDING. La Comissària de Justícia europea aporta calma i serenitat a l’afirmar que la independència de Catalunya no comportaria obligatòriament que el nou Estat quedés fora de la Unió Europea. Una mostra més de la comprensió i naturalitat que les demandes catalanes estan generant a nivell internacional, que contrasta amb la negativitat i el to d’amenaça predominant a la resta de l’Estat espanyol.

El fangar: AME. L’Associació de Militars Espanyols va publicar un comunicat on defensava la necessitat d’una intervenció militar en cas que el procés de secessió seguís endavant. Actituds com aquesta són les que ens recorden que en determinats sectors encara no es té una plena cultura democràtica. I en el cas dels militars, aquesta situació és extremadament greu, tenint en compte la trajectòria d’aquesta institució en el nostre passat més recent.

Salut i creació!

PRODUCCIONS LA LLACUNA

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en 00-Catalunya, 21-Octubre 2012. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s