10-9-12

ENS SOBREN ELS MOTIUS

Tot fa preveure que demà es visqui una jornada històrica a Barcelona. La Diada Nacional de Catalunya serà més reivindicativa que mai: el context econòmic, social i polític fan d’aquest 11 de Setembre l’oportunitat perfecta per mostrar el nostre malestar. La manifestació serà un acte per reivindicar la independència. Ningú diu que amb un estat propi Catalunya sortiria immediatament de la crisi, però com a mínim es prendrien les decisions aquí. En els moments difícils, negociar tu mateix les solucions per trobar el camí més adequat pel país és indispensable. De moment, hem hagut d’anar sempre a remolc del que decidien els altres; lògicament, sobreviure així és més difícil. Aconseguir la independència tampoc vol dir deixar l’Estat espanyol completament de banda: per compromís històric, vincles familiars, afectius, relacions empresarials, etc… ens convé un veí fort. Mantenir algun tipus d’acord econòmic durant uns anys (per permetre que Espanya es reorganitzi i busqui polítiques per substituir els diners que perdria amb la nostra secessió), és una possibilitat que no ens ha d’escandalitzar. Però el que està clar és que dia rere dia augmenten les raons per decidir el nostre propi present i futur. L’Estat espanyol, ha tingut temps per escoltar-nos, entendre’ns i mostrar-se sensible cap a la nostra realitat com a poble. No ho ha volgut fer. Ara, hem despertat i hem dit prou. Caminar cap a la independència serà culpa d’ells, no pas nostra. Ens sobren els motius:

  1. L’oposició a una revisió del pacte econòmic. Les raons fiscals han passat per davant de les sentimentals darrerament, a partir de l’esclat de la crisi econòmica i de les retallades. Catalunya ha de contribuir a un fons europeu de col·laboració, però ha d’evitar seguir sent robada i viure en un dèficit permanent per ajudar als altres. Col·laborar sí, perdre diners no.
  2. La manca de defensa cap a la nostra llengua i les nostres tradicions. Espanya té una llengua i una cultura pròpia, a la que sempre defensarà en primer terme. La nostra realitat cultural estarà en un segon nivell: amenaces a la immersió educativa, pocs mitjans de comunicació en català, dificultat en l’accés als òrgans oficials… Perquè hem de ser una cultura de segona?
  3. La manca de possibilitat de decidir sobre les nostres infraestructures. El corredor ferroviari del Mediterrani, l’AVE fins a França, les Autopistes de pagament… Tot són realitats que no podem modificar per nosaltres mateixos i són peces fonamentals per a la millora econòmica i social del país.
  4. La possibilitat de tenir projecció exterior pròpia. Tenim noms de pes, coneguts internacionalment. Som un atractiu turístic de primer ordre, però ens hem de promocionar per nosaltres mateixos, a la nostra manera. Tenir seleccions nacionals pròpies, a les que tant s’hi oposa l’Estat espanyol, és una ajuda enorme en aquest aspecte.
  5. La manca de possibilitat de participar en els òrgans internacionals. Sempre estem representats a través d’un altre estat. Tal com passa amb la llengua, aquest té altres prioritats per davant de la catalana. Hem d’aconseguir visibilitat i participar directament en les decisions de la Unió Europea i del món. Només així aconseguirem els acords que més ens beneficiïn.
  6. La manca de cultura democràtica. L’actitud espanyola que podem trobar a molts indrets i als mitjans de comunicació segueix negant el dret a la diferència. Davant d’un problema d’encaix territorial, perquè negar-se a un referèndum popular reiteradament? Malgrat el pas del temps, les actituds feixistes pròpies del franquisme segueixen ben vives, fins i tot en les noves generacions.

Ara és el moment. La societat basca també està en un procés similar i ha constituït una alternativa real als partits tradicionals que té moltes possibilitats d’èxit en les properes eleccions. Ens cal una alternativa similar per canviar la situació a través del propi sistema; ens hem de convèncer que és possible fer-ho i tenir un Estat propi. La independència ha d’arribar en un clima d’enteniment perquè la història ens ha ensenyat que l’enfrontament és negatiu. Cal aconseguir respecte mutu i el procés democràtic és la millor manera de fer-nos respectar per l’Estat espanyol i per la resta del món. El Quebec, Escòcia o el propi País Basc ens estan ensenyant el camí. Demà ha de ser el primer pas del nou camí.

El fangar: PERE NAVARRO. El PSC opta per distanciar-se de les posicions catalanistes i de gran part del seu electorat per acostar-se més a un PSOE, que segueix sense escoltar les reivindicacions del país. Considerar que la manifestació de demà no és independentista és manipular la realitat.

El cultiu: F.C.BARCELONA, per la seva decisió d’utilitzar la senyera per a la segona equipació de la temporada vinent. Ja feia temps que la samarreta circulava de forma no oficial. Aprofitar el ressò del Barça per promocionar el país és una excel·lent notícia.

Salut i creació!

PRODUCCIONS LA LLACUNA

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en 00-Catalunya, 20-Setembre 2012. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s