23-7-12

UNA HISTÒRIA AMB FINAL FELIÇ. DE MOMENT

 Fins a l’últim moment es va creure que avui dilluns la nau seria desallotjada. La situació dels 300 immigrants que viuen i treballen al complex industrial situat al carrer Puigcerdà 127 ha estat tensa durant tota la setmana. S’han realitzat nombroses  negociacions, trucades, xerrades i activitats per fer visible la seva realitat. Alguns ciutadans han criticat les polítiques de l’Administració i defensen que han de ser expulsats de la nau i del país; d’altres (la majoria), entenen que es tracta d’un problema més complex i que afecta a persones, no objectes que han de ser abocats a un contenidor.

No entrarem a analitzar les raons que han portat a aquestes persones a fer un viatge llarg i perillós, arriscant la pell per assolir major una dignitat i qualitat de vida. No han vingut aquí per gust. Si estan entre nosaltres és per culpa dels mateixos dirigents que ara els volen fer fora. No es demagògia barata: els seus països i els seus recursos han estat explotats salvatgement durant molts anys i després se’ls ha abandonat a la seva sort, sense cap mena de possibilitat de jugar un paper en condicions d’igualtat en el complex taulell del joc mundial. Se’ls ha condemnat a anar sempre al darrera per permetre, així, seguir aprofitant els seus recursos d’una manera “light”, amb un somriure i un “afectuós” cop a l’esquena. Han vingut aquí, volen treballar, aconseguir els diners que nosaltres mateixos impedim que puguin guanyar als seus països amb les mesures macroeconòmiques que els escanyen sense pietat.

Com es pot plantejar desallotjar a 300 persones de cop? A on han d’anar? Preferirem tenir-los sense sostre, pel carrer, a ells i la ferralla amb la que treballen? Han aconseguit organitzar-se, estar a un espai gran, dedicar-se a les seves activitats sense causar molèsties als veïns ni a la “imatge postal” de Barcelona. Encara no n’hi ha prou? Si l’espai que ocupen actualment tingués alguna finalitat d’ús es podria entendre les presses pel seu desallotjament, però és que estem parlant d’una nau industrial que es vol mantenir buida perquè sí, no es preveu cap nou ús per aquest espai. Perquè no poden donar-li vida mentre els seus propietaris juguen a l’especulació? Que els 300 immigrants visquin i treballin entre les seves parets és el mínim que hauria de permetre un propietari que s’enorgulleix de tenir una fundació per ajudar països africans. Aquí i ara és on es necessita la seva ajuda i, a més, amb un cost zero. Què hi poden perdre?

Al darrera de tota aquesta polèmica hi apareix, de nou, el problema de l’ús dels espais. Tenir un pis o una fàbrica buides durant més d’un any hauria d’estar prohibit. En un moment que la gent perd la seva residència o que els emprenedors no poden accedir al lloguer d’un local no es pot permetre que els propietaris vulguin tenir els seus espais buits i sense cap activitat. Tolerar-ho és una de les raons que permet seguir jugant a una especulació immobiliària i una baixa productivitat que ens han portat a la crisi econòmica actual. Tot el que sigui ocupar allò que no s’utilitza hauria de ser benvingut, sempre amb una negociació i pacte amb el legítim propietari. Tan difícil és canviar el xip?

De moment s’ha imposat el sentit comú. S’ha permès que aquesta gent segueixi a la nau, sota un sostre i en un espai que els permet seguir treballant amb la ferralla. Cal seguir negociant i fer entendre a l’Administració i als propietaris que no es tracta d’immobilisme, sinó de buscar solucions (encara que siguin temporals), per una realitat tan complexa com és la immigració. Aquesta només ha estat una petita història, però exemplifica perfectament les dinàmiques del sistema actual. Tots sabem, però, que es tracta d’un punt i seguit. Uns volen seguir lluitant per l’expulsió d’aquestes persones. Altres intentarem que s’analitzi el problema amb més globalitat i humanitat. Esprem que situacions com aquestes serveixin per adonar-se que tenir espais buits és una realitat que avui en dia no té cap mena de lògica i que cal readaptar el marc legal.

El cultiu: ORIOL BOHIGAS, per la seva crítica a les reformes urbanístiques que s’han realitzat per crear la zona de Diagonal Mar. Una autèntica agressió a la fisonomia de Barcelona, convertint aquesta part de la ciutat en un complex d’edificis freds i sense personalitat. Llàstima de no haver alçat la veu en el seu moment.

El fangar: ALBERTO RUIZ GALLARDÓN, per seguir endavant amb la seva reforma de la llei de l’avortament. Segons unes declaracions del ministre, la malformació del fetus tampoc serà una raó per permetre’l legalment. En aquest tema cal menys intervencionisme i més llibertat individual, sempre que es garanteixi la salut de la mare.

Salut i creació!

PRODUCCIONS LA LLACUNA

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en 00-Poblenou, 19-Juliol 2012. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s