25-6-12

EL FOC DEL CARRER

Fotografia: Josan Min Bru

Després de sis anys s’ha pogut recuperar la foguera de Sant Joan al Poblenou. La revetlla La Joana està on Fire ha estat tot un èxit de participació i un esdeveniment que cal fer perviure en els propers anys. No s’ha de disminuir la permissivitat de les celebracions populars al carrer amb l’excusa de l’incivisme en els grans actes festius.

El carrer és l’espai públic, i les tradicions un bé cultural que cal preservar. El nostre clima i la nostra història festiva han generat una actitud favorable a la participació popular en els actes a la via pública. Forma part de l’ADN català i mediterrani. Malauradament, però, algunes grans concentracions han acabat malament perquè s’ha confós la festa amb la destrossa del mobiliari urbà; altres vegades, els veïns i les veïnes denuncien sorolls i molèsties durant la nit. Aprofitant aquesta excusa, massa sovint l’Ajuntament ha posat pals a les rodes a la celebració de diversos actes que no tenen antecedents violents, no estan pensats per originar destrosses a la via pública i es celebren en dies de festes assenyalades. La gran majoria de vegades el que la gent vol és, senzillament, disfrutar del bon temps i de la companyia d’amics i coneguts, participant en actes organitzats per col·lectius independents, fer barri, tradició i identitat. Prohibir i marcar uns horaris reduïts només significa frenar una part del que ens defineix com a poble i com a cultura.

Aquesta és la clau de la qüestió: control versus llibertat. Com pot ser que una revetlla de Sant Joan només tingui autorització per allargar-se fins a les tres de la matinada? Perquè cada any la Festa Major s’acaba més dora? No defensem l’autorització de grans festes diàriament, però en festes majors, revetlles i actes especials cal tenir més màniga ampla. S’autoritzen grans macrodiscoteques, que originen conflictes permanentment per sorolls i enfrontaments durant i, sobretot, després de la festa, però es sancionen els petits locals d’oci (dificultant la seva activitat), es persegueix el botellón de forma excessiva (si es reuneixen tres o quatre persones prenent alguna cosa al carrer no es fa tant de soroll) i es limiten les concentracions populars amb uns horaris massa reduïts. Sembla que no interessa potenciar o protegir l’oci que no paga impostos.

Francesc Narváez, l’antic regidor del districte de Sant Martí, ja ho va explicar clarament en una entrevista: “eliminarem les diverses opcions d’oci juvenil per centrar-ho tot a Razzmatazz. Així podrem controlar millor els possibles conflictes que es puguin originar durant la nit”. De moment, el nou consistori no sembla voler canviar aquesta línia d’actuació. Governar no vol dir organitzar els actes per poder controlar-los millor. Cal respectar el descans dels veïns, però també la diversitat en l’oci i, sobretot, les activitats potenciades pel teixit associatiu dels barris, pobles i ciutats. És en aquests contextos on sorgeixen les relacions més profundes amb la resta de companys i amb el propi entorn. Ja no ens interessa, això?

Ens alegrem moltíssim per l’èxit de la revetlla de Sant Joan al Poblenou. La recuperació de la foguera s’ha de mantenir permanentment, perquè Sant Joan no existeix sense el foc. Amb les precaucions necessàries i respectant als altres, cal poder celebrar cada festa com es mereix i permetre que, durant l’any, cadascú es diverteixi com prefereixi. Autoritzar i potenciar només un determinat tipus d’oci ens empobreix com a cultura. Un país treballador és motiu d’elogi; un país que conserva les seves tradicions festives provoca admiració.

 

El cultiu: SAGRAT COR DEL BESÓS, per la iniciativa de fomentar el català entre els alumnes a través del teatre. Aquest any han creat un grup teatral (Elsdequartbé) per representar l’obra Maleïda Poma, ambientada a la guerra de Troia. Una forma divertida per practicar i normalitzar la llengua amb els valors positius d’una representació escènica.

El fangar: LA COBERTURA DEL CONFLICTE DELS MINERS ASTURIANS. Els mitjans de comunicació estan girant l’esquena a un conficlte social de grans magnituds. El ressó de la seva lluita ens arriba només a través d’Internet, però les televisions, ràdios i diaris els ignoren. Quin són els motius d’aquesta censura? La màxima “el que no apareix a televisió no existeix” afortunadament es trenca amb les xarxes socials. Tota la nostra solidaritat i suport als miners asturians!

Salut i creació!

PRODUCCIONSLA LLACUNA

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en 18-Juny 2012. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s