14-5-12

15-M, PRIMER ANY

Demà es complirà el primer aniversari d’aquest moviment que posava de manifest l’enorme indignació de la població per la situació de crisi que s’està vivint. Aquest concepte fins i tot es va equiparar al nom original del col·lectiu, el 15-M, data de la primera gran manifestació. La indignació era el que concentrava els sentiments dels ciutadans, que veien com els tocava pagar les conseqüències d’una situació mal gestionada per les classes dirigents. Durant vàries setmanes es va tenir la sensació d’estar vivint un canvi, una revolució, una conscienciació popular sense precedents durant la democràcia. Amb el pas del temps, la força d’aquell moment s’ha pogut anar diluïnt, però no ha mort. El 15-M no ha desaparegut perquè les raons que provoquen el malestar social no han parat d’augmentar dia rere dia. Després d’un any, cal revisar en què s’ha avançat i en què s’ha fallat.

El major èxit del moviment ha estat la conscienciació de la població i la difusió d’un altre punt de vista de la realitat, sovint amagat o amb poca visibilitat als grans mitjans de comunicació (en funció del seu grau de manipulació). S’ha parlat molt i s’ha fet una bona teràpia de grup, compartint informació i sentiments, aspectes que enriqueixen com a ésser humà. S’ha aconseguit notorietat (a vegades amb voluntat de desprestigiar el col·lectiu, a vegades per la mala praxis dels cosos de seguretat, que s’han vist desbordats, sense tenir eines per reaccionar davant d’aquestes concentracions) i també ha guanyat proximitat, amb l’encertada decisió de traslladar el centre reivindicatiu de Plaça Catalunya als diversos barris i pobles del país. Així, s’ha aconseguit generar una via de participació més directa, que es sumava a l’efecàcia de les xarxes socials i la seva facilitat i rapidesa per difondre informació i actualitat immediata. Aquest fet ens demostra, una vegada més, que les revolucions tecnològiques poden generar revolucions  socials perquè trenquen amb l’ordre establert fins al moment. La tecnologia pot ensenyar el camí que ha de seguir l’home per assolir una altra manera de viure.

Però el que a la xarxa potser funciona, no ho ha acabat de fer en el món real. Per què? Perquè el 15-M també ha tingut aspectes que no s’han solucionat eficaçment. El primer, la seva major virtud: l’assamblearisme. Es construeix una alternativa des de zero, sense un líder que imposi la seva doctrina i aprenent els uns dels altres. Tot es vota, és la democràcia més pura. Però aquest sistema és molt lent, feixuc. Només agrada a la gent motivada pel tema tractat; la resta desconnecta i acaba abandonant, a poc a poc, el moviment. Costa molt fer sortir a la gent al carrer, que s’impliqui i deixi la comoditat del sofà de casa, però el 15-M ha demostrat la seva força en els actes puntuals. Les movilitzacions d’un dia sempre han estat un èxit de convocatòria, encara que la Guàrdia Urbana ho dissimuli amb les seves xifres (per cert, no es pot castigar a ningú si dóna dades falses o equivocades de forma evident?). Per altra banda, la informació a través de les xarxes ajuda molt a fer-ne difusió, però un excés genera un filtre de desinterès al receptor. Davant d’una notícia, pares atenció; davant de 10, ja no t’hi atures a llegir. Com aconseguir que la sobreinformació no generi desinformació és encara un aspecte a millorar en el dia a dia.

Que el 15-M segueixi viu és una bona notícia. També és cert que els dirigents polítics i econòmics del país no han parat de donar motius per seguir amb aquesta indignació popular. Mentre la crisi segueixi i només es realitzin actes punitius (els que castiguen als ciutadans), la gent seguirà indignada. Quan es comencin a castigar i posar fre als gran bancs i especuladors (que juguen amb diners sense pensar en les persones), quan s’incorpori la revolució tecnològica a la democràcia per fer-la més partcipativa i dinàmica, l’èxit del 15-M serà total. De moment, la feina feta és positiva. Lentament, s’està aconseguint canviar la mentalitat de la població, que deixi de queixar-se per actuar i fer més pressió. Les paraules poden atemorir; els actes, fan reaccionar. Plataformes com “no vull pagar” o “stop denonaments” són conseqüència del 15-M i del canvi que està provocant en la mentalitat de la gent. Ara que la roda ja ha començat a girar, cal fer més pressió social perquè el vehicle agafi més empenta. Quan això passi, només es poden produir tres escenaris: els polítics canvien les regles del joc adoptant com a propies les idees dels indignats; apareix una nova alternativa política que regeneri la democràcia i el poder bancari; la tensió entre dirigents i societat augmenta fins a generar una situació molt propera a les que s’han viscut durant la “primavera àrab”. Si no s’arriba a cap d’aquests tres escenaris, el moviment del 15-M haurà servit de molt poc.

El fangar: LUIS DE GUINDOS, per la nacionalització de Bankia. Cal retornar els diners als clients de l’entitat i fer-la desaparèixer, no invertir els nostres impostos a perpetuar un sistema bancari podrit i corrupte. Cal endurir les lleis i el control a les entitats financeres, no seguir posant pedaços que costen milions d’euros.

El cultiu: ARCADI OLIVERAS, per implicar-se de nou amb el moviment del 15-M i fer difusió de les seves idees a qualsevol escenari, des d’una televisió de gran difusió fins a les places dels barris. Un exemple de compromís i perseverància per a tots.

Salut i creació!

PRODUCCIONS LA LLACUNA

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en 00-Estat espanyol, 17-Maig 2012. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s