7-5-12

RELLEUS MEDIÀTICS

 La setmana passada es va confirmar Eugeni Sallent (fins ara director de RAC-1), com a màxim responsable de Televisió de Catalunya, en substitució de Mònica Terribas (en el càrrec des del 2008). Per altra banda, també es va nomenar Fèlix Riera com a director de Catalunya Ràdio, substituint Ramon Mateu (que ho era des del 2009). Els relleus, aprovats per la nova direcció de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (pactada entre CiU i PP fa poques setmanes), posa de manifest una vegada més la clara voluntat que tenen els partits polítics de controlar els mitjans de comunicació públics.

 Mònica Terribas va arribar al càrrec amb una televisió que havia perdut audiència i qualitat en alguns dels seus programes. La televisió pública anava amb un rumb poc clar, mentre que les televisions estatals privades li passaven per davant. En general, es tenia la sensació que TV3 deixaria de ser un referent amb l’arribada immenent de la TDT. Durant aquests quatre anys, però, ha recuperat espectadors i prestigi: actualment és líder absoluta en totes les franges del dia i ha sabut adaptar-se a les noves tecnologies i a la nova manera de veure la televisió. S’ha fet una aposta molt positiva per poder seguir TV3 des d’Internet (amb un bon servei de televisió a la carta) i a través dels dispositius mòbils. Així, s’ha pogut recuperar l’audiència jove (la més inestable i variable), el segment de la població que més s’havia perdut en l’etapa anterior.

 Tot i prendre algunes decisions que no compartim, s’ha de reconèixer que la gestió de Mònica Terribas ha estat sobradament positiva. Ha realitzat una bona gestió del mitjà, sabent veure quines són les necessitats de la televisió del segle XXI i del paper cabdalt que juga la televisió per la cultura del nostre país. Els resultats assolits durant aquesta etapa li haurien de garantir la seva continuïtat en el càrrec. Però no ha estat així, i ara es nomena un successor que no ha treballat mai com a directiu d’una televisió.

 Pel que fa a la ràdio, la lluita per l’audiència està molt igualada entre RAC-1 (privada) i Catalunya Ràdio (pública), però cal destacar que ambdues són produïdes a casa nostra i en català. El relleu a la direcció, però, presenta sospitoses similituds amb el cas televisiu. Ramon Mateu ha aconseguit recuperar la franja del matí (la més important del mitjà), amb l’arribada de Manel Fuentes. La seva gestió ha estat correcta. Podria seguir o es podria buscar un relleu; el problema és que Fèlix Riera, com Eugeni Sallent en el cas televisiu, tampoc té cap experiència en el mitjà radiofònic.

 Aquest canvi provoca dues reflexions no gaire encoratjadores. La primera: fer bé la teva feina no et garantitza a seguir dirigint els mitjans públics. La segona (més greu encara): es pot nomenar algú sense experiència als mitjans de comunicació públics per dirigir-los. Aquests mitjans tenen una responsabilitat comunicativa, econòmica, social i històrica molt important pel país. No són entitats menors. Desitgem tota la sort del món a Eugeni Sallent i a Fèlix Riera, no tenim res en contra de la seva persona ni de la seva trajectòria professional. El que no entenem ni compartim són els mecanismes de substitució i de nomenament del directius d’aquests mitjans.

 Els dos nous directors són pròxims CiU (un té carnet i l’altre prové del Grup Godó, vinculat tradicionalment al partit nacionalista). No es pot permetre tanta incidència des del Govern als mitjans públics. Darrerament, s’havia aconseguit una certa imparcialitat (gràcies a Terribas i Mateu, que lluitaven per mantenir l’equidistància política), però ara es posa en dubte. L’Administració ha de finançar però no ha d’intervenir. Els mitjans públics són molt importants per a la societat, i més la nostra, mancada de televisions i ràdios en català que ofereixin el nostre punt de vista del món i permetin centrar-se en els nostres valors, la nostra llengua i la nostra tradició. Cal blindar els directius davant dels canvis de govern si la seva gestió és bona i fer que els nomenaments no depenguin dels partits. Cal reforçar la presència del CAC i desvincular-la encara més dels polítics. El CAC no ha de ser en aquest tema només un òrgan consultiu sinó que ha de passar a ser també executiu. Si permetem que grans professionals, amb experiència i bon exercici de les seves obligacions, marxin dels seus càrrecs perquè el partit que governa així ho decideix, només farem que els mitjans públics no puguin treballar amb prespectives de futur, que tinguin sempre un rumb canviant i que es prioritzi l’afinitiat a la qualitat de gestió. No estem en un moment que ens permeti prescindir dels millors.

El fangar:  LA GUARDIA URBANA DE BCN, pels fets que van succeir al final de la festa de Sant Pollastre, al Poblenou. És cert que els veïns tenen dret a descansar, però les celebracions al carrer formen part de la nostra cultura. Que un dissabte a les dues, després d’una festa popular, hi hagi gent bebent al carrer no és un problema; cal ser tolerant i entendre que aquesta celebració es produeix només un cop a l’any. Si primer és Sant Pollastre, després també es criticarà la Festa Major? Les detencions arbitràries posteriors són totalment antidemocràtiques i fan perillar (generant arguments negatius falsos), un acte que s’ha aconseguit mantenir única i exclusivament gràcies a la gent. Sembla que la festa que no està organitzada per l’Administració, la que és veritablement popular, espontània i lliure, molesta massa.

El cultiu: PLATAFORMA “NO VULL PAGAR”. Un acte puntual va posar de manifest un pensament i unes raons que la majoria de catalans compartim. El gest suma adeptes de forma exponencial (fins i tot alguns de mediàtics, que multipliquen el ressó en poc temps). La gent segueix demostrant que té criteri i que vol canviar les coses. Un exemple més de protesta pacífica, amb raons contrastades que ja s’intueix que aconseguirà canvis. PROU D’AQUESTA ESTAFA! Nosaltres tampoc volem seguir pagant.

Salut i creació!

PRODUCCIONS LA LLACUNA

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en 00-Audiovisual, 17-Maig 2012. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s