12-3-12

POBLENOU, NO 22@

El Poblenou és un dels barris amb més personalitat de Barcelona. El seu nom és part de la història de la ciutat i de Catalunya. Durant el segle XIX la seva activitat productiva va passar del sector primari (pesca i agricultura) al secundari, convertint la zona en l’anomenat Manchester català, un dels espais més industrialitzats de tot l’estat. El seu nom, però, va sobreviure. A finals del segle XX, amb la creació de la Vil·la Olímpica i del polèmic projecte 22@, es van eliminar les fàbriques per deixar pas a les empreses del sector terciari (els serveis vinculats a la tecnologia). El Poblenou, la ciutat i el país han vist esborrada així part de la seva història a favor del negoci especulatiu. Les administracions públiques no han vetllat per mantenir espais emblemàtics; han cedit a les pressions econòmiques i han estat els veïns i les veïnes els que han reivindicat la importància de no enderrocar-ho tot per entendre qui som i d’on venim. El cas de Can Ricart n’és l’exemple més mediàtic i conegut. Ara, però, als canvis urbanístics i socials s’hi afegeix la tendència dels mitjans de comunicació a prioritzar el nom 22@ per parlar del Poblenou. El seu nom perilla. Durant la darrera setmana, l’interessant reportatge d’El Periódico sobre Les barraques del segle XXI ha utilitzat gairebé exclusivament la denominació “22@”. L’Administració i la inicitiva empresarial ja han fet prou per eliminar la identitat del barri. Definir ara la zona com a 22@ i no com a Poblenou només beneficia a les empreses. El nostre esperit veïnal, les tradicions del barri i, sobretot, el topònim Poblenou, són de les poques coses que encara ens queden per identificar-nos amb el nostre entorn. Defensar-lo és cosa dels que hi viuen, sí, però la responsabilitat que tenen els mitjans de comunicació de cara a la imatge que es projecta és enorme. Si mantenim viu el nom del Poblenou i parlem del 22@ només com un projecte de reurbanització, tots hi guanyem.

El fangar: Nicolas Sarkozy. La campanya per a les properes eleccions presidencials, que s’han de celebrar a França el proper abril s’està embrutant. És cert que la immigració és un tema molt important avui en dia, però tractar-la com ho està fent l’actual president és entrar en demagògia per buscar els vots “fàcils” de la dreta més tancada. La immigració cal tractar-la amb polítiques internacionals de cooperació i amb plans que estudïin les raons amb profunditat, no amb titulars barats que fomenten encara més la simplicitat d’una realitat molt complexa.

El cultiu: El poble d’Islàndia, que està ensenyant al món com els polítics no han de tenir privilegis i la seva gestió no pot gaudir d’immunitat judicial. El procès obert contra l’ex-Primer Ministre Geir H. Haarde (que ocupà el càrrec entre el 2006-09) per no realitzar polítiques que impedissin que la crisi econòmica es materialitzés (malgrat els nombrosos indicis), és un exemple de democràcia que hauria de servir d’exemple a la resta del món occidental. A Islàndia potser no paguen justos per pecadors. I aquí?

Salut i creació

PRODUCCIONS LA LLACUNA

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en 00-Poblenou, 15-Març 2012. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s