6-2-12

QÜESTIÓ DE PRIORITATS

 La setmana passada el Ministre de Justícia, Alberto Ruiz Gallardón, sorprenia (per la poca necessitat i la baixa demanda social), amb un projecte de reforma de la llei de l’avortament. Es tracta d’una iniciativa totalment involutiva, que defensa arguments més restrictius encara que els que es van aprovar en la llei de 1985, la primera que despenalitzava l’avortament. De nou, el “dret a la vida” i els drets de les dones tornen a col·lisionar. La vida comença amb el naixement, data que tothom celebra, no amb la gestació. Mentre el fetus està a l’interior de la mare, els pares són els seus responsables. L’educació sexual és molt important, cal saber què es fa i les conseqüències que això comporta; la ignorància en aquests temes és el perill més gran i és el que s’ha de garantir a les escoltes i a casa. Però l’educació no és garantia d’èxit i un embaràs és quelcom molt seriós. Si una dona queda embarassada, ha de poder tenir el dret a renunciar. Ha de conviure per sempre amb un error? Què passa si no té una siuació econòmica estable per fer front a totes les despeses, o no té lloc per acollir dignament el fill? No és millor renunciar-hi abans de viure tots en una situació molt complicada i inestable? Què és més important, el dret d’uns pares (i sobretot, d’una mare, que és qui parirà), o el d’un fetus que encara ni ha sortit de l’úter? Què ha de prevaldre? Aquesta resposta és l’autèntic enfrontament èticomoral que viu el nostre país, però caldria superar-lo definitivament per garantir que tothom pugui viure dignament, inclòs els nonats. Està clar que cal fixar un termini de setmanes (per qüestions de seguretat i de sanitat), que cal una edat mínima per no ser obligatoria l’autorització dels pares i que no ha de ser considerat l’avortament com un sistema anticonceptiu. Cal educació i responsabilitat individual, però el Govern també té una responsabilitat cap a la majoria de la població, que no es vol veure avocada a un futur molt incert per considerar més important un fetus que la seva pròpia vida.

El fangar: PSOE. Després del Congrès d’aquest cap de setmana hem vist el que enten el socialisme espanyol per una renovació de projecte: situar al capdavant del partit un polític que ja va ser ministre amb Felipe González. Una autèntica “jove promesa”. Sense que s’enengui la nostra postura com un suport a Carme Chacón, creiem que una formació política s’ha d’arriscar quan passa per grans dificultats. A més, la societat reclama, cada vegada més, un sistema més democràtic i més just. Cal que apareguin dirigents que entenguin aquesta nova tendència, apostes arriscades per no seguir amb les mateixes cares de sempre, que maquillaran el sistema perquè “tot canviï” però tot segueixi igual. De nou, des del sistema, s’ha perdut una altra oportunitat. I ja són més d’una.

El cultiu: MARIANO RAJOY. Cal criticar quan alguna cosa es fa malament però també és de justícia aplaudir les bones decisions. Encara que insuficient, el control dels sous dels dirigents de les banques intervingudes o amb ajudes públiques és una decisió plena de sentit comú. Els sous desorbitats eren un insult a la ciutadania. Però si ens aturem aquí, la mesura serà de nou un “rentat de cara”, no una reforma en profunditat. Cal regular també molts altres sectors, pel que fa als sous i als preus (en l’habitatge, per exemple). El sistema capitalista ha demostrat que la regulació plenament lliure és perillosa; que es marquin límits insuperables per llei per evitar que els més forts del sistema devorin a les classes populars. Aquest només ha de ser l’inici del camí.

Salut i creació!

PRODUCCIONS LA LLACUNA

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en 00-Estat espanyol, 14-Febrer 2012. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s