30-1-12

A LA PRESÓ!

Fa uns dies que els centres penitenciaris estan presents en els anuncis de reformes que estan fent els nous ministres. Primer va ser el titular d’Hisenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro, que va explicar la intenció de fer passar per la presó a aquells dirigents públics que no compleixin amb les directrius econòmiques de l’Estat. De fet, no és una mala idea, però hem de tenir en compte tres aspectes: per una banda, quin varem s’aplicarà? És el mateix passar-se del deute per acabar una autovia o per acabar un hospital? Qui decideix “el bon endeutament” i el “dolent”? En segon lloc, la justícia és prou imparcial per enviar polítics ineficients a la garjola? Casos com el de Camps ens plantegen seriosos dubtes… I per últim, tenim prou espai per acollir tants polítics corruptes? O ens haurem d’endeutar més per contruir un nou centre especialitzat? Sincerament, és molt irrealista. Amb una norma que obligui a deixar el càrrec i tota activitat futura vinculada a l’esfera pública a tots els polítics que no compleixen el que prometen, ja n’hi ha prou. Seria més realista (i possiblement efectiu).

Per altra banda, el Ministre de Justícia, Alberto Ruiz Gallardón, plantejava una reforma del codi penal que permeti l’aplicació de la cadena perpètua pels casos de més alarma social. De nou, ens apareix un dubte: qui decideix què és alarma i què no? Pot la societat influir en una decisió judicial? És la societat qui, totalment indepedent, pressiona als magistrats o són els mitjans de comunicació els que convencen a la gent amb els seus “judicis paral·lels”? Primer reformem la justícia, que deixi d’estar polititzada i acabem amb la hipocresia de les fiances, que permet sortir al carrer els més rics, mentre que els pobres no tenen aquesta possibilitat (més diners no vol dir menys perillós). El més important és que el sistema judicial sigui més fiable i just. Que en una mateixa setmana els corruptes surtin lliures i els que investiguen els crims del franquisme seguin al banc dels acusats demostra que hi ha molta feina per fer.

El cultiu: ALBERT GUIJARRO (director del SAN MIGUEL PRIMAVERA SOUND). Malgrat la crisi, aquest festival de música es manté com un dels grans referents de Barcelona des del 2001. Els seus actes aporten uns ingressos de més de 65 milions d’euros i dóna feina directa a més de 1.000 persones. Que es mantingui, i amb el cartell que presenta enguany, és una molt bona notícia.

El fangar: TWITTER, un nou exemple de com una empresa posa els objectius empresarials per davant de l’ètica i la llibertat. L’obertura a nous mercats, amb lleis diferents de les nostres, ha “obligat” a censurar els missatges que incompleixin alguna norma en aquells països. TWITTER ha de seguir sent un mitjà de comunicació plenament lliure; si hi ha missatges que en determinats països no es poden fer públics, que siguin les autoritats de cada Estat les que apliquin les mesures que creguin oportunes, amb les seves posteriors conseqüències.

Salut i creació!

PRODUCCIONS LA LLACUNA

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en 00-Estat espanyol, 13- Gener 2012. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s