23-1-12

TANCAR-SE EN BANDA

El tancament de Megaupload ha tornat a posar sobre la taula l’interessant debat sobre els drets d’autor a la xarxa. La propietat intel·lectual no ha de ser una regulació pròpia del segle XX; avui en dia, els creador i les empreses de distribució també han de poder guanyar diners amb la seva obra. Però la seva explotació comercial no es pot seguir fent com fins ara perquè la tecnologia ha evolucionat i no es pot “desinventar”; no poden pretendre encara guanyar diners només amb les entrades de cinema, discos i DVD’s, drets televisius o pagament per Internet. Cal anar més enllà, perquè la xarxa ha obert la possibilitat del consum guatuït i portals d’intercanvi d’arxius (com Megaupload) no desapareixeran. Tancar tots els que vagin sortint només ens servirà per posar pals a les rodes. La legislació no pot anar contra una tecnologia ja consolidada i acceptada per milions d’usuaris ni la tecnologia pot anar contra la legislació. Cal regular la nova situació amb lleis pròpies del segle XXI, l’era digital, on els usuaris només pagaran si se li ofereix algun element extra. Les empreses de distribució han de canviar la mentalitat i obrir-se a la nova situació, no intentar prolongar el negoci del passat. En el cas de la música, la forma de guanyar diners ha de ser amb els concerts, on es pagarà per un directe: s’ha acabat treure un disc i viure de rendes per sempre. En el cas del vídeo, la situació és més difícil, ja que aquest component de “directe” no existeix. Però si portals com Megaupload aconsegueixen beneficis que ronden els 175 milions de dòlars (entre les quotes “premium” i la publicitat), perquè no es pot destinar una part a les empreses productores i distribuidores? Així, l’usuari seguirà disfrutant de productes “gratuïts” i els creadors rebran també uns diners per aquest tipus d’explotació. Cobrar menys i treballar més, aquesta és la fòrmula. Oposar-se a la tecnologia és tancar-se en banda, distanciar-se del públic i no solucionar-ho definitivament. O s’avança amb portals com Megaupload o no es podrà avançar.

 El fangar: REIAL MADRID. El comportament del seu jugador Pepe és lamentable: es dedica més a repartir violència pel camp que a jugar a futbol. Cal una sanció disciplinària al jugador i una censura i disculpes públiques com a institució. Pepe és el culpable dels seus penosos actes, però amb l’omissió i el silenci per part del seu club i els òrgans de regulació del futbol espanyol (que no el sancionen malgrat les seves agressions reiterades), es converteixen en còmplices, igual de responsables.

El cultiu: EL PERIÒDICO DE CATALUNYA. La seva campanya a favor de la regulació dels Centres d’Internament d’Estrangers ha estat un exemple de periodisme de denúncia i d’investigació independent. S’agraeix que un mitjà de comunicació de masses no oblidi la seva funció de servei públic i segueixi actuant com un veritable “quart poder”, qüestionant i revel·lant les males praxis dels governants.

Salut i creació!

PRODUCCIONS LA LLACUNA

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en 00-Audiovisual, 13- Gener 2012. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s