16-1-12

ELS CIE, LA NOSTRA VERGONYA 

Sobre el paper, la Declaració Universal dels Drets Humans (1966) garanteix la “llibertat i la igualtat de drets” per a totes les persones, amb independència del sexe, raça, religió o ideologia. Sobre el paper, la Constitució de l’Estat espanyol (1978) mostra la seva conformitat en el capítol referent a les llibertats i els drets fonamentals. Sobre el paper, les forces de seguretat han de cumplir la llei; no hi ha cap ciutadà ni cap departament que hi estigui per sobre, tothom s’hi ha de subordinar. A la realitat, però, les coses no funcionen així. El darrer cas ens l’ha posat de manifest la mort d’un jove guineà el passat 6 de gener al Centre d’Internament per a Estrangers de Barcelona, a la Zona Franca. La seva mort ha posat de relleu la situació d’aquests espais, destinats a “acollir” els immigrants que no tinguin la seva situació regulada mentre es planteja la seva “sortida” del país. A la realitat, hem descobert que en aquests centres no es compleix ni amb la legalitat del país ni amb la legalitat internacional; són un forat de la nostra fràgil democràcia, un espai on no s’hi pot entrar, on es perden tots els drets i les llibertats més fonamentals. Als CIE, els internats deixen de ser persones. EL PERIODICO ha portat a la llum aquesta situació durant tota la setmana passada. Sobre el paper, qui incompleix la llei té una sanció i pot anar a la presó. Exigim una normativa per acabar amb la impunitat d’aquestes “insitucions” i que els seus responsables siguis jutjats i empresonats si es demostra que s’ha incomplert la llei. Exigim, en definitiva, que la realitat s’adeqüi a la teoria.

El fangar: MANUEL FRAGA IRIBARNE (ex-ministre franquista d’Informació i Turisme, ex-ministre de Governació a la transició, ex-president de Galícia i ex-Senador). És cert que les persones poden canviar el seu punt de vista, però una democràcia no pot permetre ser dirigida per un membre dirigent d’una dictadura. El mínim que s’hagués hagut d’exigir és que els més pròxims a Franco abandonessin per sempre la vida pública. Mentrestant, la mateixa família de Salvador Puig Antich ha estat pagant el sou de qui va signar la seva pena de mort. Un mal exemple de Transició inacabada.

El cultiu: JOSEP GUARDIOLA, LIONEL MESSI, XAVI HERNÁNDEZ (entrenador i jugadors del F.C. Barcelona). La seva dedicació, comportament i entrega són exemplars. La filosofia que transmeten és la del treball, la humilitat i el respecte pels altres. Així han arribat a ser considerats millor entrenador del món (Guardiola) i millor jugador (Messi). Tot i no aconseguir el màxim guardó, volem destacar també la figura de Xavi, que ahir va complir 400 partits amb el Barça. Ell és el timó, el que permet el lluiment dels atres, com el cas del propi Messi. Si Xavi fós davanter, ja fa temps que hauria acumulat diverses pilotes d’or; mereix més premis dels que ha rebut.

Salut i creació!

PRODUCCIONS LA LLACUNA

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en 00-Estat espanyol, 13- Gener 2012. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s