19-12-11

CORRUPCIÓ TOTAL

El mes de desembre és el que tanca el calendari any rere any. Aquest 2011, però, serà un desembre recordat perquè s’han obert les portes dels judicis a personalitats destacades acusades de corrupció. Sobre el paper, no ens hauria de sorprendre que la justícia fes la seva feina i s’apliquessin les normes a tothom per igual. Malauradament, l’Estat espanyol mai ha estat un exemple d’imparcialitat i autèntica divisió de poders.

Ara, però, veiem que potser alguna cosa comença a canviar. De moment, tenim tot un expresident de la Generalitat valenciana assegut al banc dels acusats per un presumpte affaire de vestuari. Per altra banda, un membre de la Casa Reial se l’investiga per suposats fraus i tràfic d’influències amb l’Institut Nóos, un organisme que assessorava, entre d’altres, al Govern balear i al seu president, esquitxat també pel cas “Palma Arena” (es veu que la construcció d’un pavelló pressupostat en 48 milions d’euros en va acabar costant 100).

Francisco Camps, Iñaki Urdangarín i Jaume Matas, figures de rellevància i poder en el si de l’Administració pública, estan sota sospita. Felicitem sincerament als òrgans judicials per la feina feta fins al moment: qui realitzi operacions irregulars, ha de ser investigat i sancionat en funció del delicte que hagi comès. Ningú en pot quedar lliure, es digui com es digui i tingui el càrrec que tingui. La immunitat és quelcom que en tota democràcia sana cal fer desaparèixer, perquè va en contra del principi que “totes les persones són iguals”. Si no complim aquesta premissa fins a les últimes conseqüències, qui en surt malparat és el sistema en general, perquè es corromp sistemàticament.

A França també han condemnat l’expresident de la República, Jacques Chirac, per malversar fons públics quan era alcalde de París. La sentència, però, arriba tard, ja que per la seva edat avançada no anirà a la presó. Aquesta és la segona part del problema. Les sentències contra antics alts càrrecs no només s’han de poder produir sense immunitat de cap tipus, sinó que han de ser especialment ràpides i exemplars. Si els dirigents marquen l’exemple a seguir per a la resta de la societat, que les seves males praxis siguin també castigades amb la màxima severitat i duresa. Que siguin un exemple en tots els sentits. La corrupció de l’esfera pública és el principal càncer de la nostra societat: sense fer soroll, s’estén a tots els nivells i es va fent cada vegada més i més gran. Cal extirpar-lo en la seva totalitat perquè mai més es torni a produir. Càstigs exemplars potser ajudarien a frenar uns escàndols que, malauradament, acostumen a ser massa habituals. Una de les causes de la cruel crisi que estem patint es deu a les males gestions dels dirigents dels principals països europeus (i, sobretot, els de la riba mediterrània).

Desitgem que els processos que tot just comencen arribin fins al final i ens demostrin que el poder polític, l’econòmic o el social no estan per sobre del judicial. Que totes les persones siguin tractades per igual, davant dels tribunals i també al mateix Congrés. Perquè si uns partits tenen grup propi sense arribar al mínim que dicta la llei, que els altres també el tinguin. Si el poble basc dóna tanta força a Amaiur, el que s’ha de fer és respectar-lo i tractar-lo com qualsevol altre. La corrupció segueix massa present en tots els àmbits… Eradicar-la del nostre panorama quotidià potser seria un bon desig de cara al 2012.

Salut i creació!

PRODUCCIONS LA LLACUNA

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en 00-Estat espanyol, 12- Desembre 2011. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s