12-12-11

QUO VADIS, EUROPA?

“Unió: tipus d’unitat formada a partir de dos o més elements integrats en un tot”

La Unió Europea va néixer el 1951 amb el nom de Comunitat Europea del Carbó i l’Acer. La seva intenció no era una altra que facilitar els intercanvis econòmics entre els països signants (França, Itàlia, Bèlgica, Luxemburg, Països Baixos i l’Alemanya Occidental), en un context de postguerra que necessitava impulsos econòmics per recuperar un Vell Continent devastat pel conflicte bèl·lic. És a dir, ja des del principi Europa s’ha volgut unir per un interès econòmic. El projecte s’ha anat fent cada vegada més gran fins avui en dia, que ja tenim una moneda única per a 17 països (l’anomenada “zona euro”) i la llibertat de moviments i d’intercanvis entre els 27 Estats membres de la Unió és gairebé total. Però quin és l’objectiu d’Europa? És només econòmic? Què pretenem fer exactament amb aquesta Unió? Si caminem cap a l’opció que volia  impulsar Winston Churchill (“hem de crear els Estats Units d’Europa”), no ho estem fent gaire bé, i si el que volem és tan sols una unió econòmica, tampoc.

Les grans potències mundials són territoris enormes on predomina un concepte: la unitat. Així, els EUA té molts Estats membres, però tots comparteixen, amb les seves particularitats, un idioma, uns valors i una història comuna. Altres potències lluiten per aconseguir aquesta unitat, ja que consideren que les divergències internes els restaran potencial exterior; és el cas de la Xina, la Índia o Rússia. Europa no pot jugar a aquest joc, mai serà una potència que parteixi de la unitat, ja que les nostres diferències són massa grans i ningú hi vol renunciar. És més, les diferències internes dels països membres no es veuen prou reflectides en el si de la Unió, ja que les nacions sense Estat no hi tenen reconeixement. Això també crea desafecció en aquestes zones, que acostumen a tenir una alta demografia i signifiquen, per tant, un alt percentatge sobre la població total de la unió.

La Unió Europea no es pot comparar a cap altra zona del món, perquè és única. Neix des de la diferència amb l’objectiu de tenir una economia unida forta. Des del punt de vista polític cal que s’ofereixin a les zones que s’hi volen adherir un valors de respecte i d’eficiència. Per això els òrgans de govern de la Unió han de ser més simples i tenir més poder real: el Parlament ha de ser més funcional, ha de poder legislar, aplicar les lleis i sancionar a qui no les compleixi; ha de quedar clar quin és el paper del Consell de la Unió europea i de la Comissió Europea, ja que complica en excés l’organigrama i solapa activitats. Des del nostre punt de vista, cal eliminar aquestes institucions, crear un Govern d’Europa real (escollit pel Parlament i amb unes legislatures de 4 anys per eliminar les “presidències rotatòries”, que són improductives), cal crear figures fortes d’àmbit europeu i deixar de veure els caps d’Estat reunits contínuament a Brussel·les per discutir sobre la Unió i, a més, s’ha de respectar “l’Europa dels pobles”, l’autèntica diferència i pluralitat del Vell Continent. Només així es podrà garantir una major democràcia i identificació per part dels ciutadans.

A partir d’aquestes millores d’organització política, es podrà generar una unió econòmica forta. Cal una major transparència del Banc Central Europeu, que estigui supeditat al Parlament i que no faci la vista grossa davant de les “males praxis” dels territoris membres de la Unió. També cal replantejar-se l’entrada de més membres a la “zona euro”. La unió no serà millor si s’uneixen més països; serà millor si està més controlada i les normes econòmiques són més estrictes. La crisi grega, irlandesa i portuguesa així ens ho demostren: si les normes de control haguessin estat més rigoroses no s’hauria arribat a aquest extrem. A partir d’aquestes premisses, cal aplicar decisions valentes: si un país ha de ser expulsat, s’expulsa; si un país no pot entrar a la unió, doncs no entra fins que creixi més i més sòlidament; si un país no forma part de la “zona euro”, que tampoc formi part del Parlament. O tot o res. Si no, per més reformes que Merkozy plantegi, Europa seguirà avançant un pas endavant i dos enrere. Creiem en Europa; que la crisi serveixi per plantejar reformes de veritat, de base, no tapem els forats, perquè quan tornin a anar maldades s’obriran de nou fàcilment.

Salut i creació!

PRODUCCIONS LA LLACUNA

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en 00-Internacional, 12- Desembre 2011. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s