26-9-11

SEMPRE HI HA CENSURA

“Censura: Acció de reprendre els altres per llur conducta, per llurs obres” (diccionari de la llengua catalana, Ed. Enciclopèdia Catalana).

Aquesta darrera setmana ha estat notícia l’intent del Consell d’Administració de RTVE (format per delegats polítics) de poder tenir accés al contingut dels informatius abans que aquests s’emetin. A la pràctica es tracta d’una manera de poder pressionar si alguna cosa no els agrada. No ho compartim en absolut, però tampoc és cap novetat. Sempre s’han rebut (i es reben) pressions en els mitjans públics per part dels polítics, que intenten quedar bé als ulls de la societat. El que és una novetat és que s’ha intentat fer oficial, i aquest fet ha aixecat nombroses crítiques; ha estat batejat com un intent de recuperar la censura dictatorial i el Consell ha fet marxa enrere.

La censura (o l’intent de censura) es manifesta de moltes maneres. Des de l’arribada de la democràcia, però, ja no és legal, ja no està ben vist. Ara, s’accepta que es produeixin “pressions”; no es pot impedir formalment que es publiqui res, ara ja no es porta això, però sí que es pot influir amb amenaces o suborns per aconseguir que no es publiqui allò que no interessa o que se li doni un punt de vista més “adient”. Potser el nom i les formes canvien, però la intenció i el resultat segueix sent el mateix. L’opinió pública ho desconeix o ho vol desconèixer, però els que estan vinculats als mitjans de comunicació de masses (locals, nacionals o estatals) en poden donar fe cada dia, especialment si s’acosten períodes electorals.

El polític (o l’empresari) “pressiona” el seu treballador perquè faci la feina d’una manera i no d’una altra. Hi ha mil formes d’aconseguir fer-lo claudicar (perdre la feina acostuma a ser la més efectiva). A partir d’aquí, es genera una cadena de “seleccions” que no deixen de ser una altra manera de fer censura, ja sigui interna (provinent d’un mateix) o externa (ordres, “consells” o les ja anomenades “pressions” dels nostres caps). El director d’informatius seleccionarà les notícies que la cadena cobrirà, el redactor seleccionarà les paraules, el càmera seleccionarà quina part de la realitat es mostra (allò que no forma part del rectangle de la imatge mai existirà) i el muntador triarà quines de les imatges enregistrades veurà el gran públic, en quin ordre i quines desapareixeran. Tot aquest procés, doncs, no és plenament lliure: hi intervenen moltes persones, amb els seus propis criteris i les seves influències externes.

La informació imparcial, lliure i objectiva no existeix. Els caps d’informatius varien després de cada procés electoral, els redactors viuen a la corda fluixa i els empresaris i polítics marquen (més o menys clarament) l’enfocament que cal seguir en cada moment. El treballador és lliure, pot decidir si seguir les directrius o fer cas només al propi criteri, el que tot bon periodista hauria de fer. Però quan la teva llibertat està tan condicionada i amenaçada, deixa de ser-ho. Amb la censura es multava econòmicament, s’empresonava i s’executava; amb les “pressions” s’acomiada i es creen llistes negres. Tal com van les coses, però, gairebé podríem dir que és el mateix.

Salut i creació!

PRODUCCIONS LA LLACUNA

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en 00-Audiovisual, 09- Setembre 2011. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s