19-9-11

TALLAR LA LLENGUA

No és una qüestió de prohibir. No és una qüestió de privar els drets ni les llibertats individuals. No és una qüestió de ser millors o pitjors. No és una qüestió de dividir. No és una qüestió de victimisme. Per no ser, no és ni una qüestió d’independentisme ni de secessió.  Estem parlant d’una qüestió de defensa, de potenciar una realitat que viu una situació d’inferioritat respecte d’una altra molt més forta i potent. Una qüestió que, a més, ha demostrat ser útil i eficaç durant més de 30 anys. Estem parlant del català com a llengua vehicular a l’escola pública de Catalunya.

Un idioma no s’aprèn només a l’aula, cal viure amb ell. Cal submergir-te en la seva realitat i posar en pràctica sobre el terreny allò que has après a nivell teòric a classe. Això és el que es recomana als estudiants de les acadèmies d’idiomes i això és el que es practica cada vegada més amb les colònies i estades lingüístiques d’estiu.

Per aquest motiu la nostra immersió lingüística a l’escola és importantíssima. El castellà domina per golejada als mitjans de comunicació: un 57% dels catalans consumeix televisió en castellà, un 49% a la ràdio i un 63% a la premsa escrita. Per altra banda, cada vegada hi ha més famílies que a Catalunya utilitzen el castellà com a llengua principal a casa (un 45% respecte al 35% que utilitza el català), una situació que, per cert, a la resta dels territoris de parla catalana encara és pitjor.

El català viu una situació clara i lògica d’inferioritat respecte el castellà. En general l’ésser humà és còmode per naturalesa i, si no li cal, no farà més esforços que els indispensables. Explicant les matèries comunes a classe en català l’alumne rep dos coneixements al mateix temps: els continguts de la matèria i els lingüístics. Estudiar a Catalunya, doncs, ofereix una riquesa que no podem trobar a cap altre lloc de l’Estat. Aprendre més no significa que el seu nivell de castellà acadèmic sigui inferior que a d’altres indrets monolingüístics, tal com les estadístiques de la Selectivitat ens demostren. Amb el català com a única llengua vehicular de l’ensenyament (públic) no es resten possibilitats, sinó que se’n sumen: si no es conegués el català de manera natural a les aules, on l’aprendrien els nouvinguts? Ningú faria cap esforç extra i la societat estaria molt més dividida que ara, tal com ens demostra l’experiència educativa basca, dividida entre les escoles en castellà i les ikastoles. Aquell que no entén el català perquè acaba d’arribar al nostre país sempre tindrà opcions d’estudiar més a les aules de reforç dels propis centres i en poc temps ja podrà seguir amb normalitat el curs escolar.

No toquem aquesta línia vermella. No modifiquem allò que és un èxit i del que podem estar més orgullosos TOTS els catalans, parlem l’idioma que parlem. Rere una cortina de llibertat i drets individuals s’amaga un menyspreu al català, un intent d’arraconar-lo (com passava en altres temps), a un reducte folklòric d’àmbit domèstic. No caiguem en el parany. Lluitem per defensar el nostre tret identitari més important.

Salut i creació!

PRODUCCIONS LA LLACUNA

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en 00-Catalunya, 09- Setembre 2011. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s