18-7-11

MURDOCH: CONTROLAR EL CONTROLADOR

Fa dues setmanes es va destapar el “cas Murdoch” arrel d’unes escoltes il·legals i amorals per part d’un diari de la seva propietat, el News of the World, amb prop de 150 anys d’història. A partir d’aquest escàndol, s’han succeït un seguit de revel·lacions que comprometen cada vegada més al magnat dels mitjans de comunicació britànics i amercians i a la classe política còmplice d’aquestes actuacions. Així, dia rere dia apareixen noves notícies sobre suposats suborns a la policia, violacions al dret a la intimitat, col·laboracions amb la classe dirigent (favors a canvi de favors…). La situació actual no és res més que una confirmació de les sospites generalitzades que assenyalaven als mitjans de Murdoch com un autèntic poder a l’ombra, amb més pes que els propis governs estatals.

Ja hem parlat més d’una vegada en aquests articles del quart poder, els mitjans de comunicació. La idea inicial era convertir els periodistes en els “controladors” de la democràcia, tot garantint que la resta de poders (legislatiu, executiu i judicial) fessin bé la seva feina; si hi havia algun tipus d’irregularitat, eren els mitjans de comunicació els que ho havien de denunciar i exigir responsabilitats. Paral·lelament, si algun mitjà no complia amb el seu deure, les lleis permetien sancions per garantir una informació rigurosa i veraç. A més, la llibertat d’opinió es garantia amb la presència als quioscos, a les ones i a la televisió d’una gran diversitat en l’oferta: així, totes les sensibilitats podien tenir el seu espai de difusió d’idees i el ciutadà podia contrastar les informacions que rebia. El problema neix quan els quatre poders s’alien per garantir un “statuo quo” determinat, realitzen pactes de no agressió (o de suport explícit) i, igual o més greu encara, la pluralitat mediàtica s’esborra perquè es els grups mediàtics es concentren cada vegada més. Es tendeix, doncs, al punt de vista únic i a l’opacitat de les classes dirigents. I aquest fet no és d’ara; Orson Welles ja ho deixa ben clar a la pel·lícula “Ciudadano Kane”, el 1941.

Que els mitjans de comunicació publiquin les seves simpaties o sinèrgies cap a una ideologia o fins i tot amb un polític en concret es pot entendre. El que no és acceptable sota cap concepte és que TOTS els grans mitjans tinguin el mateix criteri i la mateixa línia editorial perquè són de la mateixa empresa ni que els quatre poders realitzin una aliança de no agressió i s’ajudin mútuament. Així, el polític permet la tendència cap al monopoli, els jutges ho autoritzen i els mitjans els tornen el favor recolzant les seves iniciatives i creant una opinió pública favorable, cosa que li permetrà al polític seguir governant en un futur i  a l’empresari engrandir més i més el seu compte corrent.

Novament, estem davant d’un escàndol que posa en dubte la democràcia dels països occidentals, aquesta democràcia que es vol exportar arreu del món com a garantia de bon govern. No hem d’oblidar que la situació es centra en un magnat que controlava, principalment, mitjans de comunicació britànics (els “fundadors” de la separació de poders) i americans (el país que més exporta la “democràcia” arreu del món, encara que hagi de ser per la força). Una altra història és el contingut de l’escàndol: les escoltes telefòniques, la suplantació d’identitats, la intervenció del telèfon a una jove assassinada, les traves a la justícia i la polícia en favor de realitzar una investigació més lenta i difícil, que permeti vendre més diaris, tenir exclusives i guanyar més diners… Murdoch i els seus no només han violat tots els drets més fonamentals i han vulnerat qualsevol moral i ètica periodística i humana per fer diners, sinó que a sobre han traspassat la legalitat amb el consentiment de la classe política que ha fet la vista grossa pensant només amb el benefici electoral.

Els mitjans de comunicació són indispensables per a la bona democràcia. El remei, però, pot ser a la vegada la malaltia; allò que ha de servir per garantir la bona salut del sistema polític en pot ser el seu càncer si no es controla i es modera. No es pot permetre que els grans mitjans de comunicació es concentrin en les mans d’una sola persona; la pluralitat informativa és essenciar i irrenunciable, cal establir per llei límits a la concentració empresarial. No es pot permetre que els mitjans de comunicació es centrin en temàtiques sensacionalistes per convertir en qüestions d’estat i de preocupació general les banalitats i les intimitats dels famosos; cal establir quotes temàtiques per impedir “adormir” a la població amb continguts inútils. No es pot permetre que els mitjans de comunicació menteixin i realitzin judicis paral·lels; no es pot criminalitzar a cap persona ni cap col·lectiu, la pressumpció d’innocència cal respectar-la sempre. No es poden permetre els suborns, escoltes i violacions sistemàtiques del dret a la intimitat; la finalitat no justifica mai els medis. Per tot plegat cal que la classe política aprovi lleis que permetin controlar el quart poder i que no es sotmetin al xantatge dels mèdia. Mentrestant, la societat és qui en rep les conseqüències: uns mitjans amorals creen una democràcia amoral i una població sense criteri i adormida. Potser a alguns ja els va bé, però a la gran majoria no.

Salut i creació!

PRODUCCIONS LA LLACUNA

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en 00-Audiovisual, 07- Juliol 2011. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s