4-7-11

SGAE: INVESTIGACIÓ I REFUNDACIÓ

El passat divendres la Guàrdia Civil entrava al Palacio de Longoria, seu de la Societat General d’Autors i Editors (SGAE) i detenia diversos directius de l’organització, entre ells el seu president, Teddy Bautista. Els càrrecs de què se’ls acusa són els d’apropiació indeguda i d’administració fraudulenta. Ara, doncs, la investigació policial i judicial ha de determinar si l’entitat ha gestionat les seves finances correctament.

No volem fer aquí un judici paral·lel als imputats. Fins que un jutge no dicti sentència o els acusats no reconeguin les seves faltes (a l’estil Millet), no podem titllar d’estafadors als detinguts. La presumpció d’innocència cal respectar-la en tot moment. El que volem criticar i jutjar és l’entitat i els seus valors, no les persones acusades. L’operació policial posa de manifest que les sospites d’irregularitat en la gestió de l’SGAE no eren infundades. La seva actuació poc sensible, el seu enorme afany recaptatori, els favors del Govern (que adaptava la llei en benefici de l’entitat) i la seva manca de transparència (s’impedia als socis rebre informació sobre les finances) no només creava una visió negativa de la seva gestió sinó que aixecava sospites entre la societat. Ara, a més, sembla que els diners que es recaptaven amb uns arguments qüestionables es podrien haver administrat de manera il·legal.

Per una banda cal felicitar al poder judicial per actuar si tenia indicis reals d’una actuació delictiva. La seva investigació és necessària per una bona democràcia, amb una separació i independència veritable dels poders. Per altra banda, però, cal criticar la seva lentitud en prendre aquesta decisió i es posa de manifest que, una vegada més, la societat és molt més madura del que alguns es pensen i va per davant de les institucions del país. La gent valora, reflexiona i treu conclusions; la gran majoria de la població no és estúpida i veu com dia rere dia se li treuen diners sense una justificació clara i se li retallen drets mentre que els d’altres són intocables.

Una entitat que gestioni els drets d’autor és necessària. No és justa una llibertat absoluta en el món de la creació; un autor ha de tenir dret a poder comercialitzar la seva obra i a rebre’n uns diners a canvi. Sense aquestes organitzacions, ni els grans volums de diners que mouen alguns ni l’ús indegut de les obres (sobretot per part de les grans empreses, que s’aprofiten de la situació d’indefensió de l’autor) no es podrien controlar. El problema, però, és l’abús d’aquest control. I aquest abús es pot identificar fàcilment en tres punts:

– Incompetència i silenci del Ministeri de Cultura, del que depèn l’SGAE. Proposa lleis injustes contra el consumidor, permet aquesta gestió abusiva per part de l’entitat i no audita bé les seves finances. Els responsables del Ministeri i del control de l’SGAE tenen noms i cognoms.

– La llei del cànon digital, una llei que vulnera la presumpció d’innocència del consumidor i que fa pagar a justos per pecadors. No s’han de compensar els autors per la pèrdua econòmica que els suposa la pirateria; cal evitar la pirateria i buscar noves fórmules d’ingressos econòmics. La llei de la compensació, en aquest tema i en la resta de la vida, és una llei que sempre acaba comportant problemes i injustícies.

– Aplicar sancions i restriccions als més dèbils (perruqueries, matrimonis, festes benèfiques…). Cal perseguir les grans companyies multinacionals, que mouen xifres astronòmiques de diners, no als ciutadans que no obtenen beneficis i l’únic que volen aconseguir és una vida més agradable.

El negoci de la indústria audiovisual s’ha d’adaptar als nous temps i a la nova tecnologia. El digital permet una reproducció molt més ràpida i de qualitat que en el passat; ni l’SGAE ni els autors podran aturar aquesta tecnologia. S’han de buscar altres maneres de guanyar-se la vida, que en el cas de la música no és cap altra que augmentar el nombre de concerts i deixar de viure d’un treball d’estudi eternament. Les entitats de gestió (en aquest cas, l’SGAE), s’han de refundar i adaptar la seva tasca al món actual; ja porten massa temps equivocant-se amb els subjectes a qui assenyalen per recaptar diners. La institució s’ha d’actualitzar i trobar formes proporcionals de realitzar la legítima defensa dels drets dels autors d’obres audiovisuals, modificant la llei que ha permès durant tot aquest temps cometre aquests abusos de forma legal. Paral·lelament, si algú ha comès un delicte, cal condemnar-lo amb contundència i impedir que pugui tornar a exercir un càrrec similar. Per alta banda, aquells que no han fet bé la seva feina i han permès que alguns guanyessin diners (i molts) amb unes entitats que s’han de dedicar exclusivament a vetllar pels drets de TOTS seus socis (amb independència del capital que aporti) han de dimitir per justícia i per incompetència.

Salut i creació!

PRODUCCIONSLA LLACUNA

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en 00-Audiovisual, 07- Juliol 2011. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s