27-6-11

LA LLEI ELECTORAL: LA PRIMERA VICTÒRIA

La Consellera de Governació, Joana Ortega, ha anunciat que la Generalitatde Catalunya presentarà una proposta de reforma de la llei electoral, la normativa que regula la representació dels polítics a les institucions públiques. Amb aquest anunci el Govern pretén mostrar bona predisposició cap al moviment 15-M, que ha fet d’aquest tema una de les seves principals reivindicacions. De fet, des dels anys 80 es planteja aquesta reforma com una necessitat per a la millora de la salut democràtica del país; la llei era un punt de partida per consolidar el sistema de partits després de la llarga dictadura. Legislatura rere legislatura, però, aquesta modificació s’ha anat posposant perquè els interessos partidistes s’han imposat sempre a l’interès general.

La raó fonamental perquè els grans partits no es posin d’acord a casa nostra és la representativitat. Tots sabem que en la nostra democràcia “una persona no és un vot”. El valor del teva papereta depèn de la zona on vius: per aconseguir un diputat a Barcelona cal aconseguir més vots que a Lleida. L’objectiu és aconseguir, així, que una regió del país no monopolitzi la representació institucional perquè demogràficament és més nombrosa; si fos així, qui vetllaria pels drets de les parts poc poblades? CiU és més votada a l’interior de Catalunya, mentre que el PSC ha estat, fins ara, més votada a la regió metropolitana de Barcelona; així, CiU vol primar la descentralització del vot (si es dóna més importància a la proporcionalitat guanyarà diputats), mentre que el PSC prefereix la fòrmula “una persona, un vot” (com que Barcelona és l’àrea més poblada, la manca de proporcionalitat permetrà guanyar representació).

La proporcionalitat demogràfica és necessària. Un país no és només la seva capital i l’àrea d’influència, sinó que la diversitat i pluralitat és la seva gran riquesa. Catalunya mereix protegir els seus espais naturals i les seves tradicions, que en la majoria de casos estan allunyades de Barcelona. Sense aquesta proporcionalitat tendiríem a l’homogeneïtzació i a la urbanització de tot el territori, ja que els interessos dels catalans “de ciutat” s’imposarien als “de poble”. En aquest sentit, doncs, CiU té raó en apostar per aquest camí. Ara bé, no s’ha de buscar aquesta opció per una qüestió d’aritmètica parlamentària, sinó per una qüestió de justícia democràtica. La resta de partits, doncs, hauran de vigilar que la reforma camini en aquest sentit, mirant el bé comú, no només el propi.

Però l’aspecte més destacable de la proposta dela Generalitatés la introducció del doble vot, un pel partit (tal com s’ha fet fins ara) i un altre pel representant en concret que es prefereix per a cada zona. Aquest és un sistema que ja s’aplica a Alemanya i també respon a les demandes d’una democràcia més directa i participativa. La idea és que cada regió tingui reservat un representant que es pugui escollir directament, amb independència del número que ocupi a la llista organitzada pel patit. La proposta de CiU és la de reservar-ne un per cada districte de Barcelona (en són deu) i un per cada una de la resta de vegueries (les sis restants). És un pas endavant cap a l’abolició de la llistes tancades, certament, però és encara insuficient, perquè no deixa a la població triar els alts càrrecs, els que realment prenen les decisions, sinó només al seu representant “local”. Joana Ortega defensava que la proposta pretenia que la població pugui “passar comptes” més fàcilment. La idea és genial. Però perquè no es pren una decisió valenta i es permet “passar comptes” amb tothom? Perquè no és permet triar al President d’un país de la mateixa manera? Que potser els partits tenen por a perdre quotes de poder deixant entrar la mà de la democràcia real a uns passadissos que fins ara estaven reservats només a la “representativitat democràtica”?

Perquè seguim donant engrunes a la població? Si tenim una llei electoral caduca que cal reformar, perquè no l’adaptem de veritat al segle XXI? El 15-M ha demostrat que hi ha un nombre important de la població d’aquest país que demana una revisió del sistema però sobretot, que es renunciï al partidisme i que no s’anteposin els càlculs electorals a l’interès general. Amb la reforma de la llei electoral no s’ha arribat al punt i final; és només el punt de partida de moltes altres reformes que es reclamen i en les que els propis polítics hi sortiran perdent. És l’hora dels valents i dels honestos. Si només es reforma la llei electoral a mitges (per afavorir el partit que governa), si les llistes són obertes només en l’àmbit local i si no es va més enllà, no s’haurà escoltat el clamor del 15-M; directament, no s’haurà entès res. Per altra banda, si s’aprofundeix en aquesta reforma que planteja el Govern i s’aconsegueix materialitzar el canvi que fa més de vint anys que es persegueix, la victòria del moviment dels “indignats” serà enorme. I el més important de tot: només serà la primera.

Salut i creació!

PRODUCCIONSLA LLACUNA

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en 00-Catalunya, 06- Juny 2011. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s