6-6-11

ELS INDIGNATS DELS BARRIS

Després de 17 dies d’acampada a la Plaça Catalunya per mostrar la indignació popular amb el sistema político-econòmic actual, sembla evident que la situació corre el risc d’estancar-se. La concentració al centre de Barcelona no pot ser permanent, perquè allò que al principi genera il·lusió i participació, a poc a poc es va diluint i menys gent hi assisteix. Sense el suport social aquest moviment serà només una explosió de descontentament general però no canviarà res. Haurà estat un toc d’atenció però la direcció del país seguirà a les mateixes mans de sempre i amb les mateixes regles de joc. Vol dir això que l’esperit de Plaça Catalunya ha de desaparèixer? De cap manera. La Plaça Catalunya pot quedar com a lloc de reunió de les Comissions i les Assemblees Generals de Barcelona; la feina i discussions de les Comissions, però, han de descentralitzar-se a cada barri.

El més important ara, doncs, és marcar els punts de mínims clars i concrets que volem aconseguir a nivell general a Plaça Catalunya i fer-los arribar al màxim de gent possible. Està clar que les “acampades” de barri poden difondre amb més èxit aquestes idees i fer participar a més gent. Cal que cada “acampada” de barri creï les seves pròpies Comissions, les que es consideri necessàries (no cal que hi hagi exactament el mateix a tot arreu, ja que cada zona té les seves pròpies particularitats) i realitzin trobades de proximitat amb els veïns i veïnes. Que la gent tingui l’opció de dir i de fer coses a prop de casa en aquell àmbit que els motiva i els interessa.

Però què es busca amb aquestes “acampades” de barri? És important tenir els objectius clars perquè si tot és difús la gent no es suma a la causa. Cap a on camina aquest moviment? Aquesta és la pedra angular. Considerem que aglutinar a molta població de forma regular és difícil, perquè la gent potser s’implica en uns aspectes però no en d’altres. A més, si som molta gent i es vol donar veu a tothom es generen dinàmiques lentes que fan que la gent acabi marxant abans de les votacions o del consens. Quan la feina de les Comissions estigui engegada s’hauria de permetre que les grans Assemblees Generals puguin ser puntuals, no habituals. El gran treball regular s’ha de fer a les Comissions, en un espai i un horari definits. Així, es podran establir  formes de treball en diversos àmbits que serveixin per organitzar-nos d’una forma diferent al marge de l’ordre establert. Aquesta feina organitzada de manera alternativa contribuirà a generar un teixit més fort als barris i a aprendre més els uns dels altres.

La comunicació és la base de l’èxit per a les “acampades”: cal que tothom conegui la feina que es fa. Internet i les xarxes socials són importants, és clar, però cal comptar amb la participació de la gent que no utilitza els ordinadors, que cada vegada representen un sector més important de la nostra demografia. Les noves tecnologies, doncs, s’han de veure recolzades pels sistemes de comunicació tradicionals, com els cartells o, sobretot, el boca-orella i la recomanació personal, que és el sistema que més arriba a la gent.

Les Comissions de barri, doncs, han de tenir una doble missió: el treball amb els indignats de cada zona de Barcelona i fer arribar les propostes i experiències que en surtin a les Comissions generals. Posteriorment, es pot convocar una Assemblea General a Plaça Catalunya, oberta de nou a tothom, per tirar endavant les propostes de cada Comissió i mostrar públicament quina és l’opinió majoritària de la gent que no confia ja en el sistema establert. L’Assemblea General, però, ha de tenir uns punts clars, que s’aprovin o es rebutgin de forma dinàmica i sense torns de paraula. Totes les discussions per formular i reformular les propostes s’han de realitzar a les Comissions Generals, per fer l’Assemblea de Plaça Catalunya més dinàmica i funcional. Que el plantejament de propostes per part de les Comissions Generals, doncs, sigui tancat als representants de les Comissions de barri i que les reformulacions de les propostes que s’hagin de debatre a petició de l’Assemblea General pugui ser oberta a tothom per replantejar-ho.

Gràcies al treball de les Comissions de barri sumarem adeptes i conscienciarem a més veïns i veïnes. Establirem canals de comunicació efectius i serem més capaços d’organitzar-nos per pressionar el poder que volem canviar. A poc a poc i units podrem trobar els mecanismes per canviar la pseudo-democràcia en la que vivim. El procés és llarg, però si no s’inicia no es pot arribar a enlloc. Les “acampades” de barri permetran la conscienciació i la maduresa de la base social. Durant aquest procés caldrà estudiar quina és la manera més adequada per concretar aquesta conscienciació i canviar així la nostra pobra realitat democràtica.

Salut i creació!

PRODUCCIONS LA LLACUNA

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en 00-Poblenou, 06- Juny 2011. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s