30-5-11

COM CANVIAR LA DEMOCRÀCIA

 Durant les darreres setmanes Democràcia Real Ja! i les acampades dels Indignats amb el sistema arreu de l’Estat han posat de manifest el descontentament general amb la classe dirigent. S’ha aconseguit una repercussió mediàtica important, tant a nivell nacional com internacional. Malgrat el desallotjament del divendres, la capacitat de convocatòria, organització i reflexió no ha disminuït; tot al contrari, cada dia són més els que passen per Plaça Catalunya. Tot plegat, doncs, és un èxit evident de seguiment in situ i a través dels mitjans convencionals (premsa, ràdio, telelvisió…) i, sobretot, a través d’Internet. Les xarxes socials han demostrat una vegada més que són una eina força més democràtica, de participació directa i de difusió immediata de les idees i dels continguts textuals i audiovisuals. El seu poder és enorme i la gent de totes les edats en comença a ser conscient. És cert que, com a mitjà, és molt nou i el seu llenguatge encara està en fase d’investigació, però amb totes aquestes movilitzacions es pot afirmar que la comunicació a Internet es consolida definitivament i inicia una etapa de llarga maduresa.

Donar a conèixer el moviment, realitzar aquest primer pas (que sempre és el més difícil), ja és una realitat: queda constatat que la població demana una regeneració democràtica i està disposada a movilitzar-se per aconseguir-ho. Som conscients, tots, que el poder està a les nostres mans i que el canvi s’ha de produir ara, que no es pot esperar més. Tal com ens ha ensenyat la nostra història, els temps de crisi demanen modificacions importants, recuperar la il·lusió per poder sortir endavant. I com més greu és la crisi, més gran ha de ser el canvi.

Com concretem ara les millores que volem introduir a la democràcia? Com podem millorar el nostre sistema? Aquesta és la pregunta clau. Davant de tot aquest gran moviment, què fem ara? Estem segurs que no hi ha una sola resposta, però des d’aquí intentarem aportar la nostra visió de cap a on ha d’anar aquest moviment per aconseguir l’èxit. Si podem contribuir al debat i aportar un punt de vista argumentat i constructiu, ja ens donem per satisfets.

La feina que estan fent les diverses comissions és molt bona i genera molta reflexió i idees interessants. Cal, però, concretar: com més específics i clars siguin els punts acordats, més gent es podrà sumar a la causa. L’Assamblea general de cada ciutat ha redactar a partir de les diverses comissions uns punts de mínims que es discuteixin amb representants de la resta de ciutats per arribar, finalment, a un manifest únic del moviment d’Indignats. Aquest manifest hauria de tenir, com a molt, els deu punts més importants i bàsics que puguin aglutinar el màxim de gent possible, punts essencials que no trobem a la democràcia actual o que s’hagin modificar. Quan arribem aquí, com els fem realitat?

No hi ha una altra sortida que participar a la democràcia existent per poder canviar-la; el sistema només es podrà canviar des del sistema. Per entrar en el joc democràtic, tenim dues opcions: o pressionem a la classe política existent perquè escolti el clam popular i canviï les lleis segons el manifest unitari dels Indignats o es fa sentir la veu popular directament amb un nou partit polític que defensi els nostres drets. Utilitzar els dirigents perquè canviïn unes lleis que els retallen privilegis és arriscat, ja que els passem la pilota a la seva teulada i confiem en la seva bona feina. Amb les experiències que tenim, els professionals de l’engany realitzaran canvis ambigus que només serviran per apaivagar els ànims i mantenir-se més temps en el poder. Aquesta no és una bona solució, ja no hi confiem. Ens cal gent nova que no sigui professional de la política i que vulgui sacrificar uns anys de la seva vida per revisar, d’arrel, aquest sistema, per “imposar” democràticament un nou marc que els nous i els vells polítics hagin de complir.

Les properes eleccions generals seran l’any vinent. Tenim, doncs, prou temps per preparar manifestos, concretar-los, consensuar-los i difondre’ls a partir dels mitjans de comunicació que ens han permès arribar fins on som ara. Quan estiguin ben clars aquests punts, cal crear un partit polític que només tingui com a objectiu la modificació de la Constitució espanyola per fer un Estat més democràtic i participatiu. Estem ben segurs que, per una vegada, la gent pot deixar de banda els colors i les ideologies per agrupar-nos tots junts i canviar la democràcia. Els votants ja tindran temps després, en un nou marc democràtic, de reprendre la confiança en el seu partit tradicional, que actuarà d’una manera més honesta i transparent perquè nosaltres haurem creat la nova política, els límits que tots hauran de seguir. El Partit dels Indignats només ha de nèixer amb l’objectiu de marcar les noves bases del joc i, després, desaparèixer per tornar a donar pas a les ideologies i els colors de la societat. Ara, però, comunistes, socialistes, ecologistes, independentistes o espanyolistes poden coïncidir en uns punts bàsics per anar junts i marcar un nou camí. Ha de ser el partit de tots, el partit de la gent que vol canviar les coses durant els propers quatre anys. Aquest objectiu ha d’estar per sobre de la resta. Al capdavall, tots hi sortirem guanyant.

Per veure els deu punts bàsics que cal revisar per a la nova democràcia podeu consultar l’editorial del 23-5-11, titulat LA FESTA DE LA DEMOCRÀCIA? (https://editoriallallacuna.wordpress.com/2011/05/23/23-5-11/).

Salut i creació!

PRODUCCIONS LA LLACUNA

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en 00-Estat espanyol, 05- Maig 2011. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s