16-5-11

CÓRRER O MORIR. COM SUPERAR ELS NOSTRES LÍMITS


 Kilian Jornet és un jove sky runner català que amb tan sols 24 anys ha pogut pulveritzar el rècord de diverses proves de cursa de llarga distància. La seva, però, és una especialitat encara força desconeguda, tot i que ens els darrers anys ha guanyat molta popularitat. Potser el fet de tenir el millor esportista d’aquesta modalitat a casa nostra i gaudir d’unes muntanyes excel·lents per practicar aquest esport han jugat un paper fonamental per donar a conèixer l’sky runner. Es tracta de córrer per la muntanya, salvant grans desnivells i llargues distàncies. L’alpinisme sempre s’ha considerat un esport molt dur, ja que a més de l’esforç físic s’hi han de sumar les dificultats meteorològiques, les “incomoditats” d’estar allunyat de la civilització i la manca d’oxigen que trobem en alçada. L’sky runner, a més, ho fa corrent. En els Carros de Foc, per exemple (una de les rutes més populars al nostre país i que uneix nou refugis d’Aigüestortes i de Sant Maurici), de mitjana es triga entre 3 i 5 dies a completar la prova; en la modalitat sky runner es triga poc més de nou hores. En Kilian ha aconseguit realitzar la travessa dels Pirineus (d’Hendaia al Cap de Creus) en 8 dies, ha pujat i baixat del Kilimanjaro (el sostre d’Àfrica, amb 5.841 metres), en un temps de set hores i vint minuts, ha guanyat dues vegades l’Ultra Trail Mont-blanc (la prova més prestigiosa arreu del món, amb rècord inclós) i s’ha convertit en un referent mundial d’aquest esport. A més, les seves gestes serveixen d’exemple per a altres persones, vinculades o no al món de l’esport. Una mostra del reconeixement i l’interès que provoca la seva activitat gairebé sobrehumana és el nombre d’exemplars venuts del seu primer llibre, Córrer o morir, convertint-se en un dels més venuts del darrer Sant Jordi.

El seu èxit el podem dividir en dos apartats: l’esportiu i el mediàtic. Perquè en Kilian Jornet triomfa en tots els reptes que es proposa? Per tenir una força de voluntat i una fortalesa mental enormes. Sense aquesta força interior no es pot anar a entrenar cada dia, no es poden aguantar les inclemències del temps, no es pot vèncer el dolor muscular, no es pot aguantar sense dormir per córrer durant 40, 50 ó 70 hores seguides. Aquesta força mental és la que et permet sortir de l’escalfor del llit a les 4 del matí per sortir, en un dia plujós i fred, a córrer (sol) per la muntanya durant 8 hores. I, a més, arribar a casa satisfet del treball que s’ha fet i començar a preparar el següent.

Aquesta fortalesa la tenen tots aquells que sacrifiquen hores de son, festes, aventures i d’altres plaers per posar tota la seva energia a entrenar. Després, en el moment de la competició, com més fort sigui el teu cap més opcions tindràs de guanyar. L’enorme força de voluntat que té el Kilian és el que el distingeix i el que el fa diferent: allà on la majoria afluixen perquè el dolor s’imposa, ell apreta. L’èxit o el fracàs està en la capacitat d’aguantar aquest dolor i tirar endavant.

Els èxits esportius fan que els mitjans de comunicació parlin de tu. Gràcies als mitjans de comunicació la gent comença a sentir el teu nom i coneix la teva activitat. A partir d’aquí podràs ser “un més” o passar a ser un referent. Perquè en Kilian té èxit, ressó i admiració? Perquè la seva lluita esportiva és un exemple per la resta de la gent. Què és la vida, sinó una cursa de llarg (molt llarg) recorregut? Uns dies es pateix, uns es disfruten, d’altres passen sense pena ni glòria… És exactament el que ens explica en Kilian en el seu llibre: hi ha carreres, o moments dins de les carreres, on la pujada és massa forta, on no pots més, on s’està a punt d’arribar al límit i abandonar; quantes vegades ens hem ensorrat i hem pensat que la vida no té sentit, que tot plegat no val res? En altres moments, en canvi, disfrutem, ho passem molt bé i guardem grans records, grans rialles, grans viatges amb els que més estimem; són les baixades que explica en Kilian, els trams de les curses (i de la vida) on tot s’accelera, on sembla que volis i on et sens més lliure que mai. Aquest paral·lelisme és el que connecta, el que empatitza amb la gent que potser no fa esport, però que entén que aquesta competició és una gran metàfora de la seva pròpia vida.

L’exemple de superació i d’esforç que ens transmeten les seves pàgines ens permet superar millor les dificultats del nostre dia a dia. Què li aporta a una persona anònima llegir les aventures d’en Kilian? Adonar-se que potser els seus sacrificis són coses menors, que l’ésser humà està preparat per tot això i per a més, que l’únic límit que existeix és un mateix i la seva ment i que, per tant, no valen excuses. El que cal entrenar més és la força de voluntat, ja que sense ella tota la resta no serveix de res. Que ens costa aixecar-nos dora cada matí? Hi ha gent que segur s’ha aixecat abans. Que he acabat el dia molt cansat? Segur que hi ha gent que ha fet més coses. La clau de tot plegat és si el que fas és per obligació o perquè realment vols. Cal ser honest amb un mateix, saber el què un vol i triar amb sinceritat i valentia entre els mil camins que la vida ens ofereix. Presa la decisió no hem de dubtar, hem de destinar-hi tota la nostra força i energia a avançar per aquest recorregut, perquè és el que ens fa sentir bé, perquè és el que lliurement hem triat i perquè ens agrada. Si en algun moment la força d’aquest camí s’acaba, caldrà tornar de nou a triar-ne un altre, però mai hem de deixar de tenir reptes, de tenir camins que caminar. Aquesta filosofia és la que deixa ben clara en Kilian i és el que serveix d’exemple a moltes persones que no han recorregut el camí, sinó que s’hi han deixat portar i per aquest motiu viuen una vida monòtona, que no els omple. Aquest és l’error i la reflexió que ens proposa: tria tu el camí i sigues fort per recórre’l, no t’enfosis davant de la primera adversitat ni t’adormis, perquè si l’abandones sense motiu sentiràs les sensacions de frustració i buidor.

Malgrat la seva joventut, doncs, en Kilian Jornet és un exemple de vitalitat per a tothom, grans i petits, per aquells que han de començar a caminar per la vida o per aquells que ja hi porten temps però que potser han de replantejar-se el seu camí. Mentre tots nosaltres reflexionem i entrenem la nostra ment per fer front a les dificultats i superar-les, que en Kilian segueixi predicant amb l’exemple i ens segueixi oferint noves mostres de superació humana. Que ens arribi una part de la seva força, a través de les notícies de les seves victòries, de les pàgines dels seus llibres o de les històries dels seus vídeos.

Per a més informació, podeu consultar el web http://www.kilianjornet.cat/

Salut i creació!

PRODUCCIONS LA LLACUNA

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en 00-Esports, 05- Maig 2011. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a 16-5-11

  1. Jordi Saragossa ha dit:

    Sens dubte aquest nano és una màquina! 🙂

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s