11-4-11

CONSULTAR A LA DEMOCRÀCIA

Ahir es va acabar el procés de consultes populars sobre la independència de Catalunya que va començar a Arenys de Munt el 2009. Més de 550 municipis catalans han preguntat als seus ciutadans directament, sense tabús, si estan d’acord a formar un nou Estat en el marc de la Unió Europea. Una inicitiva que ha estat sempre envoltada de polèmica des del seu inici: il·legal per a uns, una qüestió de salut democràtica per als altres. En qualsevol cas, una vegada finalitzada l’experiència es poden extreure algunes conclusions.

En primer lloc podem dir que la població independentista s’ha implicat més amb la causa. Així ho demostra que de mitjana un 90% dels vots hagin dit que sí a la secessió de l’Estat espanyol. Més de 250.000 persones han participat només a Barcelona, cosa que legitima plenament la consulta. O és que tots els que hi han participat han comès un delicte? Des del principi els seus organitzadors han manifestat la seva intenció de preguntar, no de fomentar una resposta en un sentit o un altre; volien posar de manifest una qüestió que els polítics només tracten de paraula, des del refugi de les idees, però molt poques vegades ho posen en pràctica, molt poques vegades passen a l’acció amb algun tipus d’actuació, tot i que sigui simbòlica, com ha estat el cas. Aquells que no volen la independència i no han participat han perdut una ocasió fantàstica per fer d’aquesta iniciativa una radiografia complerta de la situació del país.

Per altra banda, hem constatat que la població es pot organitzar al marge del poder polític. El Periodico titulava “Així no”, la seva portada del passat divendres, però tampoc coneixem altres experiències d’una movilitzacio ciutadana tan gran sense el suport de l’Administració. Més de 7.000 voluntaris han participat de forma altruista per organitzar la votació a Barcelona (sense estar obligats per llei ni sense rebre ni un euro a canvi). En uns moments de manca de movilització popular i de “passotisme general”, accions com aquestes han de constituir un exemple a seguir per a tots al marge de la ideologia; ens referim al ciutadà actiu i compromès amb alguna causa, un ciutadà que es troba a faltar en moltes ocasions. De fet, la participació en la Consulta sobre la independència a Barcelona ha superat la del referèndum sobre la reforma de la Diagonal (legal i amb organització de l’Administració pública) o el nombre de vots que va aconseguir CiU a les darreres eleccions autonòmiques. Un èxit, doncs, evident.

Amb aquesta iniciativa s’ha donat veu a una posició que moltes vegades es vol ofegar per incòmoda. Als partits espanyolistes els que espanta perquè la independència suposaria una nova reordenació on hi sortirien perdent molt. Per altra banda, als propis partits independentistes els molesta el crit de la població, ja que els obliga a actuar i això els suposa un risc. Quants partits parlen d’independència lluny del poder i callen quan podrien fer algun pas endavant? CiU, que tan s’ha acabat implicant en aquesta darrera Consulta, frenarà al Parlament una proposició de llei per a la independència proposada per Solidaritat. Ens sumem a la festa del carrer, però callarem a l’hemicicle.

El poder polític ha de moure fitxa. Poden fer com sempre, prendre nota i deixar que el temps ho silenciï tot o replantejar-se el concepte democràtic d’aquest país. El “poder del poble” es limita a un vot cada quatre anys i res més. Es permeten les manifestacions, vagues, associacions, partits… (sempre que el Tribunal Suprem no et titlli de sospitós de terrorisme, és clar), però sempre són participacions indirectes de la societat. La Constitució (excepcional pel moment en el que es va redactar, és cert, però post-franquista al capdavall), especifica que no es pot fer cap referèndum vinculant contra algun dels seus articles. Primer, doncs, caldria reformular la Carta Magna per poder fer un referèndum plenament legal sobre la independència de Catalunya (i ja sabem com es posen els partits cada vegada que es menciona el tema…). L’immobilisme i la por als canvis són realment preocupants.

Preguntar no ha de fer mai por. Aquesta és l’autèntica democràcia, deixar que les normes importants (i són més que els Estatuts i la Constitució, l’únic que es pregunta ara), les puguin opinar directament els ciutadans, sense cap filtre de partit. Les organitzacions polítiques es mouen per molts interessos (l’econòmic, el primer) i s’allunyen dels ciutadans. Aquest és un dels motius de l’enorme abstenció actual. Si el poder és del poble, preguntem cap a on hem d’anar i acceptem el seu veredicte, sense pactes posteriors ni estratègies de partit. Hem de desenvolupar la cultura del referèndum  (tal com passa a Suïssa) i acceptar que una recollida de firmes pugui obligar al poder polític a sotmetre’s a la voluntat popular. La consulta sobre la independència, doncs, preguntava pel futur del nostre país, però també posava de manifest que la democràcia pot ser alguna cosa més que les eleccions i que ningú ha d’oblidar mai que el poder és i ha de ser dels ciutadans.

Salut i creació!

PRODUCCIONS LA LLACUNA

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en 00-Catalunya, 04- Abril 2011. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s